Darrerament diferents companys vostres s’han adreçat al taulell d’informació per saber quines biblioteques del CRAI obren els caps de setmana i, en concret, l’horari de la Biblioteca del Raval. Si teniu pensat anar a estudiar aquests dies a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història tingueu present la següent informació, publicada a les Notícies del CRAI dilluns passat:

Control d’accés a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història

A partir de dilluns dia 16 de novembre, procedirem a fer control d’accés a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història per raons de seguretat.

L’accés es farà mitjançant el carnet universitari Som UB, i també podran accedir a les instal.lacions de la biblioteca els membres de les universitats públiques catalanes, tal com recull l’acord signat dins del marc del CBUC, sempre que n’acreditin la seva pertinença.

També hi tindran accés aquelles persones que hagin sol.licitat la consulta del fons bibliogràfic o demostrin per mitjà d’un carnet la seva condició d’investigadors.

La Comissió de Cultura de la Facultat de Dret de la UB i el projecte dret al Dret, amb la col.laboració de la Comunitat de Sant’Egidio, han organitzat per al proper dimarts, 24 de novembre, una xerrada testimonial sobre la pena de mort en la qual hi participarà Juan Roberto Meléndez, ex condemnat a mort a l’estat nord-americà de Florida. Meléndez va passar 6446 dies (gairebé 18 anys) en el corredor de la mort per ser executat, acusat d’un crim del qual va ser exonerat el 2002. La seva experiència va ser recollida per Luis Rosario Albert en el documental Juan Meléndez-6446.

Hi haurà una sessió de matí (a les 11.45 hores a l’Aula 6) i una altra de tarda (a les 18 hores a l’Aula 15A).

El mesurament de l’impacte de les revistes científiques s’ha convertit en un instrument indispensable per determinar la seva difusió i, de retruc, per mesurar la qualitat de l’activitat investigadora. Aquestes dades es recullen principalment al Journal Citation Reports (JCR) i al Citation Index, recursos que han esdevingut estàndards en l’obtenció d’índexs bibliomètrics. Ara bé, aquestes bases de dades produïdes per Thomson Reuters estan més centrades en la ciència bàsica, és a dir, en disciplines com la física, les matemàtiques, etc., fet al qual hem de sumar el biaix a favor de la ciència produïda als països anglosaxons.

Sovint quan un investigador de la Facultat de Dret vol fer el seguiment de l’impacte de les seves publicacions troba que els seus treballs no hi consten als productes de Thomson Reuters. Bé, és el moment de consultar IN-RECJ: Índice de Impacto de las Revistas Españolas de Ciencias Jurídicas. La base de dades IN-RECJ s’alimenta a partir de la indexació sistemàtica de les referències bibliogràfiques citades als articles publicats a 65 revistes espanyoles de les principals disciplines que conformen el domini de les ciències jurídiques. A partir d’aquest recompte ofereix informació estadística amb la finalitat de determinar la rellevància, la influència i l’impacte científic de les revistes espanyoles de ciències jurídiques, dels autors que publiquen a les revistes i de les institucions que els acullen.

Així, IN-RECJ ens permet saber quin és l’impacte científic d’una revista, saber quins són els articles més citats d’una especialitat, conèixer l’impacte científic dels autors que publiquen en les revistes espanyoles i establir la procedència de les cites que reben i saber quines són les institucions més citades en cada especialitat.

La majoria dels processos presentats a les instàncies judicials de Bogotà es cataloguen com a delictes menors. Tot i que en molts casos l’arrel d’aquesta problemàtica és clarament social, la solució a Colòmbia s’ha centrat en la judicalització d’aquestes conductes. Vendre CDs pirates, robar un mòbil o fins i tot dormir al carrer poden implicar condemnes d’anys de presó. Bagatela és un retrat de la quotidianitat de la justícia, el dia a dia dels petits delictes a Bogotà, una ciutat acostumada a la violència i a la desigualtat.

Aquesta tarda, en el marc del 16è Festival de cinema independent de Barcelona, per 4,50 euros teniu l’oportunitat de veure aquest documental de Jorge Caballero. Serà a les 20:00 hores al cinema Casablanca-Kaplan (Passeig de Gràcia, 115).

El professor Joan J. Queralt, catedràtic de Dret penal de la UB, torna a col.laborar amb El Periódico de Catalunya en la seva edició d’avui. Queralt analitza en el seu article Una lliçó de laïcisme la sentència recent del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg sobre els símbols religiosos a Itàlia, en la qual es prohibeix l’exhibició del crucifix a les aules de titularitat pública.

Podeu llegir l’article en línia en el següent enllaç.

Si busqueu al catàleg llibres que parlin de la censura de premsa, de l’accés a la informació, de la llibertat d’impremta o de la llibertat de premsa probablement no tindreu gaire èxit. Què fer aleshores? Si el resultat de la vostra cerca per matèria és decebedor us recomanem buscar al Thesaurus de la UB les mateixes expressions per esbrinar el terme que s’ha utilitzat per classificar els llibres sobre aquests temes. Un cop feta la cerca descobrireu que la matèria que la Biblioteca ha escollit per catalogar les obres que us interessen és Llibertat d’informació. Si busqueu ara al catàleg trobareu 334 obres i, si limiteu la cerca a la Biblioteca de Dret, descobrireu que aquí en tenim 187 títols.

Entre els llibres més recents trobem El derecho a la comunicación : un análisis jurídico-periodístico (NAb5/362) i Manual de derecho de la información (NAb5/307), ambdós de David Ortega Gutiérrez; Los límites de las libertades de expresión e información en el estado social y democrático de derecho (NAb1/192), d’Antonio Magdaleno Alegría; Derecho de la información (NAb5/171), de Luis Escobar de la Serna; Derecho español de la información (NAb5/272 i en línia a la base de dades vLex), de Lluís de Carreras i Serra; Lecciones de derecho de la información (NAb10/103), Joaquín Pablo Urías Martínez; Derecho de la información (NAb5/243), obra coordinada per Ignacio Bel i Loreto Corredoira; Il diritto all’informazione nell’Unione europea (Og1/233), de Maria Migliazza; o el recull de lleis Derecho de la comunicación (Oq12/L/12).

Pel que fa a la premsa escrita, tenim, entre d’altres, Los males de la imprenta : política y libertad de prensa en una sociedad dual (NBf15/184), de Demetrio Castro Alfín; Libertad de prensa y procesos por difamación (Qf9/28), de Santiago Muñoz Machado; o Los límites a la libertad de prensa en la Constitución española de 1978 (NAb10/2), de Marc Carrillo.

Trobareu la majoria dels llibres sobre la llibertat d’informació a la tercera planta, a l’apartat NAb (Drets i llibertats, a Dret constitucional) i també a l’Oq12 (Mitjans de comunicació. Telecomunicacions, a Dret administratiu).

L’Instituto Internacional de Sociología Jurídica (IISJ) va ser fundat el 1988. Es tracta d’una institució molt activa que organitza diferents cursos i reunions científiques, a més del màster de Sociologia jurídica, màster oficial de la Universitat del País Basc. L’institut també porta a terme una important tasca de difusió del coneixement amb la publicació de dues col.leccions: Oñati international series in law and society (Hart) i Colección Oñati: derecho y sociedad (Dykinson). Trobareu molts dels títols editats per la institució a la nostra biblioteca.

La seu de l’institut és un edifici renaixentista de 1543, donació de la Diputació de Guipúscoa, que es troba al cor del centre històric d’Oñati i que va ser des de la seva fundació fins al 1901, la universitat d’estudis jurídics. Avui acull les aules i diferents aules de reunions, la biblioteca i oficines administratives. La seva biblioteca socio-jurídica és una de les més importants d’Europa.

Paga la pena parlar una mica d’aquest edifici, la Universitat Sancti Spiritus, concebuda pel bisbe Rodrigo Sánchez de Mercado per formar lletrats d’Oñati i de tot el País Basc. De fet, va ser durant segles la única universitat del País Basc. Oñati, vil.la guipuscoana d’origen medieval d’uns onze mil habitants, va ser definida per la seva bellesa i monumentalitat com “la Toledo basca” pel pintor Ignacio Zuloaga. Hi ha nombrosos exemples d’arquitectura gòtica, renaixentista i barroca i, per sobre de tots ells, destaca la Universitat Sancti Spiritus.

A la façana principal de la universitat trobem elements inspirats en el convent de las Dueñas de Salamanca i en el col.legi de la Santa Cruz de Valladolid i un assortit de màrtirs, virtuts, guerrers, sants i gàrgoles de tradició gòtica harmònicament combinats amb la representació d’Hèrcules portant a terme els seus famosos treballs. També mereixen especial atenció el claustre, de doble arc, la decoració mudèjar dels sostres i el retaule plateresc de la capella. En definitiva, un edifici que provoca sana enveja, fins i tot a nosaltres, que ens trobem a una seu privilegiada.

Si us interessa el tema, us recomanem l’obra de Montserrat Fornells Angelats La Universidad de Oñati y el Renacimiento, publicada per la Diputació de Guipúscoa el 1995 i que trobareu a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

Cartells com el de la imatge són força habituals als patis, a les places, etc., llocs on juguen els nens a futbol i no haurien de fer-ho. Sobta una mica més trobar-los a la universitat. A la Facultat de Dret de la UB, per exemple, hi ha uns quants. Concretament a l’espai que es troba sota el bar, entre els dos cossos de l’edifici Tomás y Valiente hi ha un parell de rètols que recorden als membres de la comunitat universitària que la pràctica del futbol no està permesa dins les instal.lacions del campus. I és que, quan arriba la calor, s’han d’obrir les finestres de les aules i el soroll dels partits impedeix el normal desenvolupament de les classes. Potser d’aquí a poc veurem cartells per als joves skaters que, de vegades, utilitzen aquesta zona per practicar les seves piruetes.

De tota manera, el problema no és nou. Sabeu per què fa uns quants anys es van haver de plantar formant rengles paral.lels els arbres que queden al costat de l’entrada de la biblioteca? Efectivament, aquesta extensió de gespa era utilitzada llavors pels estudiants com a camp de futbol.

“¿Está usted de acuerdo que en las elecciones generales de noviembre de 2009 se instale una cuarta urna para decidir sobre la convocatoria a una Asamblea Nacional Constituyente que apruebe una nueva Constitución política?”

La proposta de sotmetre a referèndum aquesta pregunta va provocar el cop d’estat que destituí el passat 28 de juny el president legítim d’Hondures, Manuel Zelaya. La Casa Amèrica Catalunya us proposa una taula rodona per considerar quines conseqüències ha tingut i pot tenir aquesta nova manera de minar l’ordre social.

Hi participaran Dirk Kruijt, professor de la Universitat d’Utrecht  i durant molts anys diplomàtic i assessor per al desenvolupament a Centreamèrica, i Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l’Institut Català Internacional per a la Pau i expert en desenvolupament, seguretat humana i investigació per a la pau i resolució de conflictes.

Serà demà, dimecres 11 de novembre, a les 19:30 a la seu de Casa Amèrica Catalunya (Còrsega, 299, entresòl).

L’ús del catàleg de la Biblioteca no es limita a l’acció clàssica de localitzar documents. Ara, en visualitzar els registres bibliogràfics al catàleg us trobareu amb nous botons que us permeten realitzar accions addicionals en línia:

Google Previews: Es fa una cerca a Google Books i si troba el document mostra un botó que permet previsualitzar el document.

Botó Compartir: Permet accedir a més de 150 serveis per marcar, enviar, guardar o compartir un registre de catàleg.

Aquestes novetats se sumen a les millores incorporades al catàleg que ja us vam anunciar fa un temps sobre la reserva de llibres des de casa, l’exportació de registres gestor bibliogràfic Refworks, i la visualització de resums i/o sumaris d’alguns llibres.

Exemple:

Podeu llegir la notícia del CRAI sobre les noves funcionalitats al Catàleg de les Biblioteques de la UB.

Font: Bloc de Lletres, Enriquint el catàleg amb noves opcions.