La Biblioteca del Campus Diagonal Nord (Edifici d’Econòmiques) obre en horari nocturn fins a les 02:00 del 2 de gener a l’1 de febrer de 2010. Consulteu els horaris especials de la resta de biblioteques del CRAI de la UB.

Dilluns vinent s’hauria de reprendre el judici contra el presumpte criminal nazi John Demjanjuk (nascut Ivan Demjanjuk el 1920, a Ucraïna), ajornat per l’Audiència Provincial de Munic per malaltia de l’acusat, tres dies després d’iniciar-se el procés el 30 de novembre. Es tracta del primer cop que la justícia alemanya processa un estranger, ex soldat soviètic capturat per les SS, sota aquesta acusació. A Demjanjuk, conegut com a Ivan el Terrible, se l’imputa complicitat en la mort de gairebé 28.000 jueus en el camp d’extermini polonès de Sobibor, on va exercir de guardià voluntari de les SS o trawniki durant sis mesos l’any 1943. Extraditat pels Estats Units en aplicació de la Nazis and Nazi Collaborators Punishment Law 5710-1950 israeliana, Demjanjuk ja va ser condemnat a mort el 1988 en Jerusalem. El Tribunal Suprem d’Israel, però, va revocar el veredicte en fer-se pública cinc anys després documentació del KGB que l’exonerava de participar en la mort dels presoners del camp de Treblinka. Presumiblement, aquest serà el darrer gran judici pels crims del nazisme.

A la Biblioteca de Dret trobareu bibliografia sobre crims comesos pels nazis en els camps de concentració i crims de Dret internacional. A continuació us oferim els enllaços als llibres de la nostra biblioteca sobre Dret internacional penal, Crims de guerra, Crims contra la humanitat i Genocidi, la major part dels quals estan ubicats a la tercera planta, a les seccions MBl (Dret penal internacional), MAu10 (Dret dels conflictes armats), MAt5 (Cort Internacional de Justícia i Tribunal Permanent de Justícia Internacional), MAt10 (Altres tribunals internacionals judicials i arbitrals) o MAl1 (Drets humans en general), dins de Dret internacional.

Avui també comptem, igual que dilluns, amb cares somrients, les dels alumnes que gaudeixen de l’aperitiu que va tancar els actes de la cerimònia de graduació que va tenir lloc dijous passat. Agraïm a aquests quatre llicenciats que ens permetessin utilitzar la seva imatge al bloc per tal de poder explicar-vos el significat de la banda vermella, anomenada beca, que llueixen a la fotografia.

La beca prové d’una llarga tradició universitària que, segons algunes fonts, derivaria de la vestimenta eclesiàstica i que va ser adoptada a les universitats catòliques com un distingit signe acadèmic. D’altres fonts destaquen que aquesta peça identificava els alumnes dels col·legis majors en el decurs dels seus estudis. Actualment la imposició de beques forma part del protocol de l’acte de graduació.

I per què vermella? El color identifica l’estudi universitari gràcies a una codificació que és tan antiga com la pròpia universitat. La tradició es va regular en la següent classificació cromàtica: vermell pel Dret, blau clar per les Ciències, blau fosc per les  Lletres i groc per la Medicina. Ja us podeu imaginar que amb la proliferació de titulacions universitàries es va anar esgotant la paleta de colors.

Hem de respectar les tradicions o s’han convertit en símbols irrellevants? De la part a favor de la tradició trobareu a l’Asociación para el estudio del protocolo universitario, els membres de la qual han elaborat diferents documents sota l’apartat Colores de trajes académicos en las universidades españolas, on ofereixen un annex amb la proposta de normalització dels colors corresponents a cada titulació. Vermell per Dret i Criminologia, taronja per Ciències polítiques i de l’administració i Gestió i administració pública. Bé, amb o sense beca, moltes felicitats als nous graduats!

El Departament de Filosofia del Dret ens ha fet arribar la següent informació:

La Secció Departamental de Filosofia del Dret us convida a dues activitats que han organitzat

Des de la Secció Departamental de Filosofia del Dret hem organitzat dues activitats que us poden interessar:

1. Divendres 18 de desembre, de 12 a 14 hores, al Saló de Graus de la Facultat de Dret, presentació del llibre Instituciones y normas, de Fabio Ciaramelli. Cliqueu aquí per obtenir-ne més informació.

2. Dilluns 21 de desembre, d’11 a 14 hores, a l’Aula Màster, Democracia y derecho en tiempo de barbarie. Hi intervindran Juan Ramón Capella, Fabio Ciaramelli (Universitat de Catània), Luis García Montero, Pedro Mercado i Mariano Maresca (Universitat de Granada). Cliqueu aquí per obtenir-ne més informació.

Hi esteu convidats.

Durant tot el dia de demà tindrà lloc al Saló de Graus la jornada Family law reform in Catalunya: analysis from a comparative perspective, organitzada per la Facultat de Dret de la UB. La inauguració de la jornada, a càrrec d’Elena Lauroba, serà a les 9 del matí. A més dels professors de la UB Joan Marsal, Cristina González Beilfuss, Mónica Navarro i Mariló Gramunt, hi intervindran Josep Ferrer, de la Universitat Pompeu Fabra; Katharina Boele-Woelki, de la Universitat d’Utrecht; Nigel Lowe, de la Universitat de Cardiff; i Dieter Martiny, de la Universitat de Frankfurt-Oder. Més informació en el següent enllaç.

A les 12 hores es celebrarà al Seminari 3 de la Facultat la conferència La desregulación del derecho de la empresa: intereses protegidos y responsabilidad social, en la qual hi prendran part José Massaguer, catedràtic de Dret mercantil de la Universitat Pompeu Fabra i Antonio Ojeda, catedràtic de Dret del treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Sevilla. L’acte, organitzat pel Departament de Dret mercantil, Dret del treball i de la Seguretat Social, s’emmarca dins les jornades sobre els Problemas actuales de la empresa en el derecho mercantil y en el derecho laboral. Cal inscriure’s prèviament via correu electrònic (dep-merca@ub.edu) o telefonant al Departament (934024395). Trobareu més informació sobre les jornades en el següent enllaç.

A partir de les 16.30 hores tindrà lloc, a l’Aula Magna, la jornada Justícia per mediació i arbitratge, organitzada per l’Escola de Postgraus de la Facultat de Dret. Hi intervindran Enoch Albertí, degà de la Facultat; Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya; Pascual Ortuño, director de l’Escola Judicial; Antoni Cumella, degà del Col.legi de Registradors de Catalunya; Alberto Marín, vicedegà del Col.legi de Notaris de Catalunya; Jesús de Alfonso, president del Tribunal Arbitral de Barcelona; Mercedes Caso, professora de l’Àrea de Pràctiques Tutelades de l’Escola Judicial; i Ramon Mullerat, advocat, president de l’Associació de Foment de l’Arbitratge. La inscripció, gratuïta, cal formalitzar-la escrivint a la següent adreça: elisendaperez@ub.edu.

La setmana passada la premsa es va fer ressò d’una sentència del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home (TEDH) d’Estrasburg que condemnava Espanya a indemnitzar amb més de 75.000 euros a María Luisa Muñoz Díaz, la Nena, per haver-li negat la pensió de viduïtat des de 2000, data en la qual va morir el seu marit. El Tribunal va considerar que la dona havia estat objecte de discriminació fonamentada en la seva ètnia, ja que l’Administració s’havia negat a reconèixer durant aquests anys el casament de la parella el 1971 pel ritu gitano, unió que mai va ser inscrita en el Registre Civil.

Segons el Tribunal (integrat, entre d’altres, per Luis López Guerra, coautor del sol.licitadíssim manual Derecho constitucional (NA/M/DER)), Espanya va vulnerar l’article 14, el qual prohibeix la discriminació per raó de l’ètnia, i el Protocol número 1 de la Convenció Europea dels Drets de l’Home. El Jutjat Social 12 de Madrid ja havia donat la raó a María Luisa Muñoz però l’Institut Nacional de la Seguretat Social va guanyar el recurs presentat davant el Tribunal Superior de Madrid, decisió que va ser confirmada després pel Tribunal Constitucional i que va obligar la vídua a arribar a Estrasburg.

Podeu llegir la sentència del TEDH en anglès i en francès en la base de dades HUDOC, de la qual us vam parlar fa un any i mig. El text de la sentència 69/2007, de 16 d’abril, de la Sala Primera del Tribunal Constitucional la podeu obtenir en la base de dades Westlaw Aranzadi. Sobre aquesta resolució Westlaw recomana els articles Matrimonio gitano y devengo de pensión de viudedad, d’Ángel Arias Domínguez (Aranzadi Social num. 10/2007 paraf. 35/2007); Matrimonio religioso y protección a la familia: pensión de viudedad, de Margarita Apilluelo Martín (Aranzadi Social num. 9/2009 paraf. 29/2009); i Balsani paya ta respirincha corballé zincaló sar jové chorreles (Justicia paya y viuda de matrimonio gitano con seis hijos), de Bernardo García Rodríguez (Aranzadi Social num. 7/2008 – 8/2008). Trobareu la revista Aranzadi Social a l’Hemeroteca de Dret (OR-6/7 bis).

Les Biblioteques del CRAI de la UB ofereixen als seus estudiants un préstec especial de Nadal.

Els documents prestats i renovats entre els dies 13 i 26 de desembre tindran com a data de retorn el dia 7 de gener de 2010.

Font: Notícies del CRAI

Reconeixeu algun d’aquests joves somrients que es troben al jardí de la Facultat (les finestres de l’edifici del fons són força conegudes) i assenyalen amb optimisme qui sap si un futur ple d’oportunitats? La imatge del post l’hem extreta del nou web de la Universitat de Barcelona, els creadors de la qual han escollit les nostres instal.lacions per il.lustrar la capçalera de la pàgina principal.

El nou web es pot consultar des de dijous passat. Segons llegim a la notícia publicada per la UB, el web destaca pel seu disseny, totalment renovat, pels continguts gràfics i audiovisuals i per l’ús de les eines socials i participatives (web 2.0). Els continguts s’estructuren ara en tres seccions (Estudis i docència, Recerca i innovació i La Universitat) les quals, juntament amb les eines de cerca, permeten accedir amb més facilitat a la informació. El web també compleix el nivell AA d’accessibilitat.

A l’esquerre trobareu un quadre gris amb l’enllaç als webs més útils de la UB. Si cliqueu biblioteca arribareu a una pàgina en la qual es presenta breument el servei. Per arribar al web principal del CRAI heu fer clic a l’enllaç que hi trobareu a la part inferior de la pantalla, on hi diu Més informació.

Aquests dies diferents estudiants s’han apropat al taulell per demanar per les Institutiones del jurisconsult romà Gai (trobareu diferents edicions a la segona planta, a la lletra Kc10, Edicions de fonts jurídiques de l’Ordenament jurídic i sistema de fonts del dret romà). Les Institutiones (del llatí instituere, ensenyar, educar) eren obres que introduïen a l’estudi del dret i del procediment privat de forma clara, accessible i senzilla i les de Gai, de quatre llibres, són particularment apreciades per donar a conèixer de manera precisa el dret clàssic de Roma.

Però nosaltres no us parlarem de les seves Institutiones, les úniques, de fet, que ens han arribat de forma directa i gairebé en la seva totalitat. Som així. Ja les estudiareu a classe i als manuals. Nosaltres preferim escriure avui sobre Gai, un personatge enigmàtic i obscur, autor del qual els investigadors no en treuen l’aigua clara. Fins i tot se’l va tractar d’identificar amb Cassi Longí i amb Pomponi. Sembla que va néixer durant el govern de Trajà (potser el 110) i que va morir, pel que s’infereix d’alguns comentaris que fa a la seva obra, amb el de Còmmode (al voltant del 180). El fet que se’l conegués només pel praenomen Gai fa pensar que va néixer i viure a una província i, concretament, pel seu coneixement del dret oriental i de les lleis de Soló, a una província hel.lenística. Va ser un teòric que no va ostentar cap càrrec públic i que possiblement es va dedicar a la docència del dret privat a la desconeguda província on va exercir. Així ho fa pensar, al menys, el caràcter docent de la resta de la seva producció literària.

Els juristes del segle II no el mencionaren, cosa que permet Wolfgang Kunkel afirmar a la seva Historia del derecho romano (Kd/97) que “Gayo es sólo un astro de tercera o cuarta magnitud en el firmamento de la jurisprudencia romana, aunque, desde luego, gracias a la casualidad de la tradición, sea aquél astro cuya luz nos ilumina más de cerca y, por ello, más vivamente”. El seu nom, però, sí que va aparèixer a la Llei de cites de Teodosi II i Valentinià III, de 426, en la qual se l’equipara a Papinià, Ulpià, Paulus i Modestinus.

• Llibres sobre Gai a la Biblioteca de la UB
• Llibres sobre les Institutiones de Gai a la Biblioteca de la UB
• Llibres de Gai a la Biblioteca de la UB

Avui, 10 de desembre, de 19 a 20.45 hores, tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona la celebració de l’acte de graduació dels llicenciats de Dret de la promoció 2008-2009.

A continuació reproduïm el programa de l’acte de graduació:

1.- Obertura de l’acte a càrrec d’Enoch Albertí, Degà de la Facultat de Dret.

2.- Parlament a càrrec de dos alumnes

3.- Parlament a càrrec de dos professors

4.- Discurs del padrí de la promoció, el Dr. Carles Viver Pi-Sunyer, ex Vicepresident del Tribunal Constitucional, Catedràtic de Dret constitucional i Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya

6.- Lliurament de diplomes als llicenciats

7.- Lliurament de diplomes als llicenciats amb millor expedient acadèmic

8.- Cloenda de l’acte per part de la Coral de la Universitat de Barcelona

9.- Refrigeri per als assistents

Podeu consultar el vídeo de l’acte de l’any passat en el següent enllaç.