You are currently browsing the category archive for the ‘Mitjans de comunicació’ category.
Acaba d’aparèixer Lawyerpress Tv, que neix com un canal audiovisual del sector legal, una iniciativa promoguda per l’editorial Tirant lo Blanch en associació amb Lawyerpress.
Lawyerpress Tv és un mitjà de comunicació dirigit a informar i generar continguts, edicions, suports i formació per al sector legal. Té com a objectiu ser una plataforma de producció, emissió i emmagatzematge de tot el material audiovisual que es produeixi en l’àmbit jurídic i dels seus professionals, tant amb finalitats informatives, com divulgatives, promocionals o de formació.
Avui ens fem ressò d’una nova col.laboració en premsa del catedràtic de Dret penal de la UB Joan J. Queralt. Es tracta de La falta d’eficàcia, publicada avui en El Periódico de Catalunya, article que parla de la reforma penal en la qual treballa actualment el govern espanyol.
Llegiu el text complet en el següent enllaç.
Dimecres passat, en la secció dedicada als Drets humans que té el professor de Dret internacional públic de la UB David Bondia en el programa radiofònic Matí a 4 bandes, va intervenir la també professora de la Facultat Rosa Ana Alija, membre del Consell directiu de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE). El programa, presentat per Toni Marín a Ràdio 4, es pot escoltar, de dilluns a divendres de 8 a 12 hores, en el 100.8 de l’FM.
Bondia, director de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), i Alija han parlat de la justícia penal internacional, des dels tribunals de Nuremberg i Tòquio fins al dia d’avui. Durant la xerrada, s’ha fet una ràpida ullada als tribunals ad hoc, establerts pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides per a l’antiga Iugoslàvia i Ruanda; al Tribunal Penal Internacional; i als tribunals híbrids, creats d’acord amb cadascun dels estats, com els de Timor, Sierra Leone i Cambodja.
Podeu escoltar la conversa en el següent enllaç del web del programa (del minut 2.45 al 25).
El catedràtic de Dret penal de la UB Joan J. Queralt signa un dels articles d’opinió més comentats de l’edició digital d’El Periódico de Catalunya del dia 28 de març.
Podeu llegir Per què faré vaga en el següent enllaç i en la pàgina 4 del diari en paper.

La setmana passada es va commemorar a tot el món el segon centenari del naixement de Charles Dickens (1812-1870). El diari El País publicava dilluns passat l’article de Fernando Savater La honradez de Dickens, en el qual l’autor reflexiona sobre la defensa que dels drets d’autor va fer el novel.lista anglès davant les lleis de copyright nord-americanes de mitjans del segle XIX. Avui hem volgut recuperar-lo, pel seu interès, per a tots vosaltres:
LA HONRADEZ DE DICKENS
¡Por cuántas cosas merece ser celebrado Charles Dickens en el bicentenario de su nacimiento! Su obra enorme y vigorosa ridiculiza gloriosamente la manía de jerarquizar la cultura “seria” por encima de la “popular” o “comercial”. Nadie fue más devoradoramente popular que él y nadie influyó tanto en lo más respetable de la literatura anglosajona posterior: después de Shakespeare, solo él. En sus novelas el arte narrativo combina el afán de justicia con la compasión y el optimismo, los ingredientes necesarios de la perspectiva moral. Fue un moralista, pero no en el sentido francés del término, que se refiere más bien a una forma de cinismo cultivado y desmitificador. Aún más insólito: su moralismo literario logró efectivamente moralizar aspectos de la sociedad en que vivió, llena de rutinas despiadadas como las ejecuciones capitales ante el público, la cárcel por deudas… Todos los buenos escritores mejoran la literatura, pero muy pocos logran también que el mundo cotidiano sea después de ellos algo mejor. Dickens lo consiguió, por mucho que los burlones antes y ahora se encojan escépticamente de hombros ante su populismo sentimental.
Sin embargo, las glosas laudatorias que hoy se le dedican olvidan o menosprecian aquel de sus combates éticos más actual: su lucha contra la piratería que conculca los derechos de autor. Las circunstancias de entonces eran diferentes, pero en lo esencial sigue pudiendo servirnos de inspiración. Recodemos el asunto. A mediados del siglo XIX, en el apogeo de su éxito, Dickens viajó por primera vez a los Estados Unidos, dónde se le esperaba con entusiasmo. En la primera gran república democrática le consideraban adalid del progreso y la igualdad contra los privilegios aristocráticos de la vieja monarquía inglesa, corrupta y clasista. Pero Dickens era honrado y por tanto enseguida decepcionó: en lugar de centrar sus conferencias en la corrupción de los aristócratas en Inglaterra las dedicó a hablar de la corrupción de los demócratas en Estados Unidos. El blanco de sus críticas fueron las leyes sobre el copyright que permitían en América piratear (la expresión es suya) las obras de autores ingleses.
Como evidentemente él era con mucho el mayor damnificado, de inmediato le llovieron las críticas por “interesado” y “avaricioso”. No se arredró. Deploró clamorosamente que en la tierra de la libertad no la hubiera en absoluto para hablar de un tema controvertido, sobre el que callaban sus colegas y amigos yanquis como Washington Irving o Prescott. Le hervía la sangre (también son palabras suyas) al comprobar el silencio o la animadversión que despertaba entre los asistentes a los banquetes que le tributaban en cuanto mencionaba el tema de esa flagrante injusticia. ¿Le tachaban de interesado? Pues a mucha honra. Los predicadores del desinterés son a menudo subvencionados o ricos por su casa. Pero Dickens había conocido la miseria en su infancia y su adolescencia: no defendía a los pobres porque despreciase la abundancia sino porque estaba familiarizado con la humillación de la pobreza. Frente al falso idealismo de los aprovechados defendía el sano materialismo de los trabajadores. Y no se avergonzaba de hablar de dinero. Como señala con simpatía Chesterton en su excelente retrato del escritor (Charles Dickens, Pre-Textos): “Reclamaba su dinero en un tono valeroso y vibrante, como un hombre que reclama su honor”.
Así se enfrentó a la opinión pública, que no siempre tiene razón pero cuenta con la ventaja de la mayoría. Y es que los creadores de cultura siempre son minoría frente a los que la consumen y disfrutan, sea en aquel siglo o en el nuestro. Hagan la prueba hoy: condenen la corrupción de los políticos o de los banqueros y la masa asentirá satisfecha; condenen la corrupción de los internautas sin escrúpulos y se ganarán un abucheo. Pero arriesgarse a caer antipático es lo que distingue al que habla de moral del mero apóstol de la moralina. También por esta muestra de impávida decencia debemos hoy celebrar a Dickens.
Fa uns mesos el Bloc de Dret us va parlar de la secció de trenta minuts dedicada als drets humans que coordina David Bondia, professor de Dret internacional públic de la UB i director de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, cada dimecres en el programa radiofònic Matí a 4 bandes. El programa, presentat per Toni Marín de dilluns a divendres de 8 a 12 hores a Ràdio 4, es pot escoltar en el 100.8 de l’FM.
Ahir la secció del professor Bondia va comptar amb la presència d’Antonio Centeno (foto), membre del Fòrum Vida Independent i membre del consell assessor de l’associació SOLCOM, per a la solidaritat comunitària de les persones amb diversitat funcional i la inclusió social, que dóna suport jurídic en casos denunciats de discriminació. A la xerrada, de gairebé mitja hora de durada, que comença al voltant del minut 6.30 de l’àudio que teniu en el següent enllaç, es parla, entre d’altres qüestions, dels diferents problemes –socials, estructurals, polítics o econòmics- que es troben diàriament les persones amb diversitat funcional; de la deficient aplicació a Espanya, des de 2008, de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat; de l’educació inclusiva; o de l’experiència pilot d’assistència engegada el 2006 per l’Ajuntament de Barcelona.
Si us interessa aprofundir sobre el tema, l’associació SOLCOM presentarà el seu informe de 2011 a l’Aula 30 de l’edifici Tomás y Valiente de la Facultat de Dret de la UB el proper dia 9 de febrer, a partir de les 17 hores.
El Periódico de Catalunya regala a tots els estudiants universitaris un accés a la seva innovadora edició digital durant sis mesos. Els estudiants disposen d’un mes, a comptar d’ara, per fer la subscripció de sis mesos. Tanmateix, el semestre de gratuïtat comença a partir del moment de la inscripció.
L’e-Periódico és l’accés digital a tot el contingut de l’edició impresa del diari des de múltiples dispositius (PC, portàtils, mòbils i iPad). Es tracta d’un producte pioner que situa El Periódico de Catalunya al capdavant de la innovació tecnològica en el sector de la informació.
Amb l’e-Periódico, que permet una lectura del diari més àgil, pulcra i còmoda, tindreu accés a l’edició impresa però enriquida amb continguts multimèdia: vídeos, videocomentaris, galeries de fotos i enllaços amb les xarxes socials. A més de l’edició del dia, l’e-Periódico s’actualitzarà cada tarda amb un avançament dels continguts més interessants de l’edició de l’endemà
Els redactors del Bloc de Dret han localitzat un article del Dr. Joan J. Queralt en l’edició d’avui d’El Periódico de Catalunya. Aquí el teniu: es tracta de L’illa del tresor de les jubilacions, sobre les retribucions dels gestors de les caixes.
“Els estudiants de Dret de la Universitat de Barcelona que no han acabat l’últim curs es veuen obligats a ajornar dos anys la seva incorporació al món laboral a causa d’un canvi en el pla d’estudis. Ho viuen com un greu entrebanc i se senten tractats injustament”. Aquesta és la sinopsi del web de TV3 d’Obligats a ajornar la incorporació al món laboral, l’entrevista del programa Els matins d’avui, en la qual han intervingut els alumnes de la Facultat Gavin Roper, Marta Gutiérrez i Abel Llibre.
Per veure el vídeo, cliqueu la imatge o el següent enllaç.

















Darrers comentaris