You are currently browsing the category archive for the 'Cinema i TV' category.
Les pel·lícules antigues de Bollywood són una font popular de vídeos a Youtube ja que sovint les diferències culturals fan còmiques escenes habituals per al públic local (mireu si no aquest Superman). Un exemple d’èxit viral és aquest vídeo conegut com a Indian Thriller que prové de la pel·lícula Donga (1985), estrenada dos anys després de l’aparició de l’exitòs videoclip de Michael Jackson. Als anys 80 ningú sospitava que els vídeos volarien d’ordinador a ordinador en qüestió de segons. Va tenir coneixement de l’existència de l’Indian Thriller el rei del pop?
Per transformar una obra que està al domini públic (aquelles en les quals el seu autor fa 70 anys o més que és mort) no cal demanar autorització, però sí per fer-ho d’una obra que encara està subjecta a drets d’explotació econòmica (copyright). Hi ha però, una excepció: quan el que es vol és parodiar una obra aliena. Regulada a l’article 39 de la Llei de propietat intel·lectual, la paròdia lícita ha de ser sobre la mateixa obra parodiada (en anglès target parody, no entra en l’excepció la weapon parody, és a dir, emprar una obra per parodiar un polític, una situació, etc.), no pot induir a error (fer creure que és l’obra original) i no ha d’afectar l’explotació econòmica de l’obra original.
El plagi consisteix en una infracció del dret moral d’autor, ja que una persona s’atribueix l’autoria d’una cosa que no és original seva. A més, afecta al dret exclusiu de l’autor a autoritzar o no la transformació de la seva obra. Des d’aquest punt de vista és molt difícil veure l’Indian Thriller com un plagi, ja que es tracta d’una coreografia tan coneguda que ningú seria tan ximple com per voler-se atribuir l’autoria. En qualsevol cas, la versió necessitaria l’autorització del titular del dret d’autor, perquè tot i no infringir el dret moral a que es reconegui l’autoria de l’obra (plagi), sí que infringiria un dret d’explotació econòmica (el dret exclusiu a autoritzar o rebutjar transformacions) .
Si voleu conèixer els detalls legals de la paròdia us recomanem l’obra de Mario A. Sol Muntañola, que va llegir la seva tesi sobre aquesta qüestió a la nostra Facultat, sota la direcció de Ramon Casas Vallés. Podeu consultar la tesi (R/Z/60) i també l’obra publicada per Marcial Pons el 2005 titulada El régimen jurídico de la parodia (Sm5/110).
Quan comença la pel·lícula de Catalín Mitelescu Cómo celebré el fin del mundo ens trobem a Bucarest i és l’any 1989, el darrer de la dictadura de Nicolae Ceausescu. Eva (Doroteea Petre, guardonada com a millor actriu a Cannes 2006) i el seu xicot trenquen per accident un bust del dictador. Res pitjor sota una dictadura dedicada al culte a la personalitat del líder. La noia acaba a un reformatori on coneixerà Andrei i plegats idearan un pla per escapar de Romania creuant el Danubi. Fins aquí l’inici d’una trama que mostra amb tendresa i humor l’atmosfera gèlida del règim comunista.
Nicolae Ceausescu va ser Secretari General del Partit Comunista Romanès entre 1965 i 1989. Així com altres països de la zona amb règims de tipus stalinista van canviar de govern sense violència, el dictador romanès va ser executat amb la seva dona després d’un judici militar sumari. Ell mateix s’havia proclamat la icona d’un règim que contractava a tot tipus d’artistes per retre homenatge tant a la seva imatge com al nacionalisme exacerbat. Coreògrafs, pintors i altres persones vinculades a l’aparell propagandístic comunista intervenen al documental Ceausescu, el rey del comunismo (part 1, part 2, part 3, part 4 i part 5). Una bona introducció si voleu saber per què és tan important l’incident que motiva l’internament de la protagonista de Cómo celebré el fin del mundo a un reformatori.
Al catàleg de la UB hi trobareu documents sobre Nicolae Ceausescu, llibres escrits per Ceausescu i documents sobre el el període comunista a Romania. Podeu consultar aquí els cinemes de Barcelona on es projecta la pel·lícula.
“Hoy comienza una nueva vida para vosotros, vais a dedicar todo vuestro tiempo a convertiros en defensores de la ley“. Amb aquesta frase, més pròpia de l’inici d’un capítol de la sèrie Fama que d’un professor universitari, s’adreça Vicente (Tristán Ulloa) als nous estudiants de dret. El professor protagonista d’Un buen hombre, tot i que demana els estudiants una ”solidez moral intachable“, descobrirà en el decurs del thriller dirigit per Juan Martínez que la moralitat és un assumpte més de grisos que de blancs i negres.
Vicente, conservador i catòlic, patirà un gir dramàtic a la seva vida després de presenciar com el seu amic i mentor Fernando (Emilio Gutiérrez Caba) mata la seva dona. Ha de delatar al seu amic? El dilema d’aquest aspirant a catedràtic de dret és la base d’una pel·lícula amb molta intriga i més ganes d’entretenir que de filosofar sobre el bé i el mal.
Un buen hombre es podria haver filmat a les aules de la Facultat de Dret de la UB, però el director va triar Galícia per donar-li un to nòrdic i plujós que afavorís l’atmosfera de misteri que requereix una història sobre un assassinat no resolt. Veureu, doncs, la Facultat de Dret de la Corunya, inclosa la seva Biblioteca. Consulteu aqui els cinemes on es projecta a Barcelona.
El dimarts 28 a les 12.30 hores tindrà lloc a l’Aula 35 la presentació del llibre L’alimentació com a dret humà: les seves implicacions, treball guanyador del 2n Premi de Recerca en Drets Humans escrit per Montserrat Tafalla. Tafalla, llicenciada en Dret i en Teoria i Literatura Comparada per la UB, és la responsable de la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides de la Facultat de Dret des de l’any 1991. A més de l’autora del llibre, a l’acte intervindran Olivier Longué, director general d’Acción contra el Hambre España; Jaume Saura, president del jurat del Premi de Recerca en Drets Humans i; Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans.
Cal confirmar la presència a l’acte a Cristina Romero (trucant al 935526017 o escrivint un correu electrònic a cromero@gencat.cat). Es lliurarà un exemplar del llibre a tots els assistents.
Aprofitem per informar-vos que ja ha estat convocada per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans la tercera edició del Premi de Recerca en Drets Humans, dotat amb 4000 euros, l’objecte del qual és premiar treballs de recerca originals i inèdits centrats en aspectes relatius a la fonamentació, protecció i promoció dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Per poder participar-hi s’ha de presentar la sol.licitud d’inscripció abans del 15 de juliol i el treball abans del 17 d’octubre.
Trobareu tota la informació relacionada amb el premi en el següent enllaç.
Aquesta matinada s’estrenava a TV3 el documental No London Today, dirigit per Delphine Deloget, sobre cinc joves refugiats (el Chafik, l’Aron, l’Abraham, l’Henok i l’Ermias), que esperen i deambulen per Calais tot intentant travessar el canal de la Mànega per arribar a Anglaterra. “No London Today” són les paraules que un altre dels refugiats, l’Arman, li va dir a la realitzadora la primera vegada que es van veure.
El documental ha estat seleccionat oficialment en diversos festivals com ara Selecció FIGRA 2009 (Touquet, França), el Festival International du Film de Femmes 2009 (Créteil, França) o Selecció ACID al Festival de Canes 2008 (Canes, França) i ha estat reconegut amb els premis Premi du Regard Neuf 2008 en el Festival Vision du Reel (Nyon, Suïssa) i Premi Cinéma et Droit de l’Homme 2008 a la 44a Mostra del Nou Cinema (Pesaro, Itàlia).
Si us interessa el tema el trobareu en el següent enllaç.
La catedràtica de Dret penal de la UB Mirentxu Corcoy va participar en el darrer programa Els uns i els altres, emès per Barcelona TV dijous passat. Els agressors sexuals han d’estar vigilats? era el títol del debat plantejat. Juntament amb la professora Corcoy, defensaven el no l’advocat penalista Lluís Batlló i Jordi Cabezas, advocat i membre de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. Entre els defensors del sí trobareu María José Varela, advocada i fundadora de l’Associació d’Ajuda a Dones Agredides Sexualment, Bernat-Noël Tiffón, psicòleg forense i professor de Psicologia criminal de la Universitat Internacional de Catalunya i Xiana Siccardi, periodista del diari El Mundo.
Podeu veure el debat, de prop d’una hora de durada, en el següent enllaç. A la primera part del programa també va intervenir Carlos Soler, un dels autors de l’estudi Delictes sexuals i reincidència (Qf7/58).
Dilluns passat David Bondia, professor del Departament de Dret i economia internacionals de la Universitat de Barcelona, va participar en el debat G-20, dos dies per canviar el món?, emès al programa Hola Barcelona de Barcelona TV. Van intervenir, a més del professor Bondia, el politòleg Joaquim Corominas; l’economista Robert Tornadell, exdegà d’ESADE; i Mar Jiménez, redactora d’economia del diari Avui.
Podeu veure aquest interessant debat d’una mitja hora de durada al següent enllaç (des del minut 36 del programa fins a la hora i 2 minuts, aproximadament).
Demà es projectarà a l’Aula 71 de la setena planta de la seu de l’ICAB (c. Mallorca, núm. 283) el documental d’Àlex García Martínez La vida després… dins del marc del I Cine Fòrum Drets Trets. La sessió, de 19 a 21.30 hores, comptarà amb la presència del director i del guionista Òscar Malo Sánchez. El documental narra l’experiència de tres africans que van viure a les desaparegudes casernes militars de Torres i Bages, al barri de Sant Andreu. de El film de Giuliano Montaldo Sacco & Vanzetti va inaugurar el cicle el passat 26 de febrer.
També es projectaran:
- Dijous 30 d’abril: Tebraa, retrato de mujeres Saharauis (documental del Coletivo de Directoras Andaluzas, 2007), presentat per la directora Rocío Huertas.
- Dijous 28 de maig: Blade Runner (Ridley Scott, 1982), film presentat per l’advocat i membre de la Comissió de Defensa José Javier Ordóñez Echeverría.
- Dijous 25 de juny: La solució final (Conspiracy, Frank Pierson, 2001), pel.lícula presentada pel professor d’Història del Dret de la UAB i coordinador del cicle de Cine i Dret de la UAB Antonio Serrano González.
Organitza la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona. Trobareu més informació al web del cicle de l’ICAB.
El 1968 s’estrenà la pel.lícula de Franklin J. Schaffner El planeta dels simis, el clàssic del cinema de ciència-ficció protagonitzat per Charlton Heston que va donar lloc a diferents seqüeles i a una revisió de Tim Burton força discutida.
Al film original trobareu una escena de tres minuts i mig en la qual els simis jutgen la capacitat de raonar de Taylor, l’espècimen humà que parla. Els ximpanzés Cornelius i Zira s’encarreguen de la defensa de l’astronauta davant l’escepticisme del tribunal i del Dr. Zaius, que el qualifiquen de bèstia i d’animal. Els arguments dels joves científics, que parlen de l’humà com a l’esclavó que ens falta en la cadena de l’evolució són, per als orangutans del tribunal, una heretgia científica ja que la seva teoria s’oposa a les lleis sagrades dels micos. Es tracta, doncs, d’una societat religiosa i fortament jerarquitzada que no té previst permetre que cap descobriment faci trontollar els principis sobre la qual es sustenta i que tolera els científics com un mal necessari.
Durant la sessió, els tres orangutans que presideixen la taula i que representen la classe política i religiosa es tapen els ulls, les orelles i la boca quan la Dra. Zira comença a parlar. Com els famosos tres micos savis (o místics) del Temple de Toshogu, a la ciutat japonesa de Nikko. Sembla que l’adaptació va ser idea de Schaffner i de Heston.
Podeu veure l’escena al següent enllaç. Us demanem disculpes per la deficientíssima qualitat del so però no hem trobat altra còpia millor en castellà a la xarxa.
Tots els diaris s’han fet ressò de la notícia. L’actor i director teatral Pepe Rubianes va morir ahir al matí a Barcelona. La trajectòria de l’humorista es ben coneguda: va formar part de les companyies Dagoll Dagom i Els Joglars abans de començar la seva carrera en solitari, amb espectacles com ara Pay-Pay, ¡Por amor de Dios!, Ssscum! o Rubianes, solamente, muntatges que, juntament amb els seus treballs a la ràdio, al cinema i a la televisió li van atorgar una gran popularitat.
Menys coneguts són els seus inicis en el món de la interpretació. Malgrat que l’actor d’origen gallec va debutar als setze anys en una obra de l’ONCE, el seu pas per la Universitat de Barcelona va ser fonamental per a la seva carrera. Matriculat a la Facultat de Dret, Rubianes es va unir al TUC (Teatro Universitario de Cámara) per passar després al NGTU (Nuevo Grupo de Teatro Universitario), on va coincidir amb alguns dels futurs membres de Dagoll Dagom, companyia en la qual va començar a actuar de manera professional.
Trobareu resumida la carrera de Rubianes als articles que li dediquen l’Enciclopèdia Catalana i la Viquipèdia.
Volem donar les gràcies a la lectora del bloc que, des de Segòvia, ens ha parlat de la relació de l’actor amb la nostra facultat.
Darrers comentaris