You are currently browsing the monthly archive for Agost 2009.
Ja tornem a ser aquí amb la nostra freqüència habitual de publicació. La veritat és que no sabíem molt bé com enfocar aquest primer post del nou curs: donar-vos la benvinguda quan molts de vosaltres esteu preparant els exàmens podria haver ferit la sensibilitat d’alguns i començar a parlar-vos de la normativa de préstec, encara amb el regust de salnitre al paladar, o de l’accés des de casa a les revistes electròniques, per dir alguna cosa, tampoc ens semblava adient per al primer dia. Hem pensat que el millor seria recuperar un parell de posts aliens que al seu dia ens van semblar interessants per diferents motius i que per una raó o una altra no vam publicar al bloc.
- ¿Se puede estudiar a la trompeta sin escucharla o verla? Sí, claro. En la facultad de derecho, post de títol força eloqüent publicat el mes de maig al bloc Quiero ser abogado : ¿o un licenciado en derecho? El seu autor, l’estudiant argentí de dret Tomás Marino, lamenta que l’ensenyament del dret es fonamenti en el joc dels conceptes i que la realitat quedi en un segon nivell. Una lectura molt recomanable.
- El spam del tapicero, un bon exemple de bloc que tracta amb un subtil sentit de l’humor diversos temes de caire jurídic. La Bitacora de l’advocat madrileny Javier Muñoz Pereira a iAbogado parla en aquesta ocasió de la vulneració de la normativa municipal per part de tapissers, afiladors, etc. i dels agressius mètodes publicitaris dels venedors ambulants a la via pública. Feu una ullada al bloc, trobareu més perles com aquesta.
Final de festa a Europa. Aviat ens tocarà tornar a treballar però abans fem una parada a Geòrgia i sortim a buscar un bon local per ballar al carrer Perovskaia de Tbilisi. Celebrem així que hem passat un estiu fantàstic. A la pista de ball sona We don’t wanna put in… o potser… We don’t wanna Putin? Ens diuen que aquesta confusió va ser el motiu de la desqualificació de la cançó com a candidata al concurs d’Eurovisió 2009. Ja sabeu com són d’elaborades les lletres de les cançons d’Eurovisió, així que no creiem necessari torturar-vos amb la lletra sencera, només citarem el fragment de la disputa:
We don’t wanna put in / No hi volem participar (no volem Putin)
The negative move, / El moviment negatiu,
It’s killin’ the groove. / Està matant el ritme.
La referència a Putin s’ha d’entendre en el context de les cicatrius que va deixar el conflicte bèl·lic entre Geòrgia i Rússia arran dels intents separatistes d’Ossètia del Sud i Abkhàzia el mes d’agost de l’any passat. La tensió encara és forta i no es descarten nous conflictes si no millora la situació dels refugiats i es depuren responsabilitats pels diferents crims de guerra comesos durant el conflicte, segons cita Amnistia Internacional.
Recordem que el concurs d’Eurovisió 2009 va tenir lloc a Rússia. L’organització russa no va dubtar que la cançó georgiana feia esment d’un tema polític i amb el reglament del concurs a la ma, que prohibeix els referents polítics a les lletres, va proposar a Geòrgia que canviés el contingut. El país caucàsic va decidir retirar-se del concurs, a diferència del que va fer el Chiquiliquatre quan va retocar la lletra del Chiki chiki per evitar fer esment del rei o d’Hugo Chávez.
Arribem a Sidney amb ganes de fer-nos amb el DVD de la gira Across the Great Divide, que van protagonitzar el 2007 dos dels grups més populars a Austràlia: Powderfinger i Silverchair. El DVD conté molta música i la intenció de donar suport a la idea de reconciliació entre dos comunitats, blancs i indígenes, que avui dia encara tenen una diferència en l’esperança de vida de 17 anys.
El líder de Powderfinger, Bernard Fanning, va composar la primera part de Black tears després d’una visita a la roca Uluru, símbol espiritual indígena i una de les icones turístiques d’Austràlia. Posteriorment va afegir una referència al cas Mulrunji, sobre un indígena de 36 anys que va morir sota custòdia policial el 2004. Una mort polèmica que va provocar aldarulls. Era el 2007 quan Powderfinger va voler editar la cançó i va rebre una advertència legal del defensor del policia processat per la mort de Mulrunji, ja que, segons la defensa, la cançó podria alterar el criteri del tribunal popular que havia de jutjar l’acusat. Podeu llegir aquí els detalls, però finalment el grup va decidir canviar la lletra per evitar més problemes amb la justícia… o amb la censura?
Fragile little thing / Coseta fràgil
Go lightly on the wing / Vola lleugera
Don’t be put off your game / No et deixis torbar
If troubled wind should blow you off your way / Si el vent borrascós et fa perdre el rumb
Natural love and trust / L’amor i la confiança naturals
Have downed their tools and struck / Han abandonat les eines i han colpejat
A nations heart, it rusts, it’s no surprise, it seems so appropriate today / El cor d’una nació, que es rovella, no és sorprenent, avui sembla molt adient
Black tears on a red rock / Llàgrimes negres sobre un roc vermell
Fall right through and they dry up / Llisquen tot el dia i s’assequen
How could it fail to grab your attention? / Com ho pots ignorar?
Black tears on a red rock / Llàgrimes negres sobre un roc vermell
These trees bear a strange fruit / Aquests arbres tenen un fruit estrany
Harvestin’ lies and poisoned blosoms of the truth / Collita de mentides i flors de veritats emmetzinades
There’s blood on our hands, there’s blood on our boots / Tenim sang a les mans, tenim sang a les botes
And black tears on a red rock / I llàgrimes negres sobre un roc vermell
Island watch house bed / Al llit de la presó de l’illa
A black man’s lyin’ dead / Un home negre jeu mort
Island watch house bed / Al llit de la presó de l’illa
A black man’s lyin’ dead / Un home negre jeu mort
* Agraïm la traducció al català a R. Mas i S. Gould, amics del bloc de dret.
Fa un parell de dies que hem arribat a Delhi i tot voltant pels seus carrers hem creuat converses amb persones que es declaren molt orgulloses de ser índies però que al mateix temps critiquen l’apatia del govern respecte els seus problemes. Ens ha fet pensar en la campanya que el diari The Times of India va iniciar el 2007, amb motiu del 60è aniversari de la independència del país, amb una declaració titulada India vs. India (podeu veure el vídeo amb l’atractiu Amitabh Bachchan recitant-la). El text destaca dues maneres de fer i clarament aposta per uns ciutadans que prenguin part activament en les decisions de la seva comunitat.
En el context d’aquesta campanya de màrqueting el grup The Times of India va auspiciar un concurs televisiu anomenat Lead India, destinat a triar un candidat idoni per a les eleccions generals de maig de 2009. Pretenien així que la major democràcia del món, tal com no es cansen de repetir els eslògans, aprengués les regles del joc democràtic i es sentís partícip d’allò que s’havia de decidir. La campanya va generar molt material de motivació, com aquest vídeo que encapçala el post amb una cançó de Shankar Mahadevan instant a donar el primer pas.
Us recomanem una visió més àcida al llibre d’Arundhati Roy El álgebra de la justicia infinita (NBc(IND)/9). Llegim a la pàgina 78 “Es triste decirlo, pero mientras tengamos fe, no tendremos esperanza. Para tener esperanza, debemos perder la fe. Debemos reñir guerras concretas de maneras concretas, y debemos reñirlas para ganarlas.”
Sortim de la calor de Malí per arribar a l’hivern argentí. Passejant per Rosario, la ciutat a la vora del Paranà que exporta la majoria del gra produït al país, ens trobem un concert al Parque de España. Raul Carnota toca a ritme de chacarera una de les composicions del Cuchi Leguizamón, pare de peces clàssiques del folklore argentí. Es tracta de la Chacarera del expediente, una visió popular del curs que pren la justícia quan es tracta de jutjar els pobres.
El pobre que nunca tiene
ni un peso pa andar contento
ni bien se halla una gallina
que ya me lo meten preso.
El comisario ladino
que oficia de diligente
lo hace confesar a palos
al preso y a sus parientes.
Y se pasan las semanas
engordando el expediente
mientras el preso suspira
por un Doctor influyente.
La tía vendió la cama
pa pagarle al abogado,
si algún día sale libre
tendrá que dormir parado.
El juez a los cuatro meses
lo cita pa interrogarlo,
como es pobre y tartamudo
ninguno quiere escucharlo.
Y la prisión preventiva
dictan al infortunado
que ya lleva un año preso
y hasta de Dios olvidado.
Amalaya la justicia
viditai los abogados,
cuando la ley nace sorda
no la compone ni el Diablo.
Estas son cosas del pueblo
de los que no tienen nada,
esos que juntan millones
tienen la Casa Rosada.
Darrers comentaris