Les pel·lícules antigues de Bollywood són una font popular de vídeos a Youtube ja que sovint les diferències culturals fan còmiques escenes habituals per al públic local (mireu si no aquest Superman). Un exemple d’èxit viral és aquest vídeo conegut com a Indian Thriller que prové de la pel·lícula Donga (1985), estrenada dos anys després de l’aparició de l’exitòs videoclip de Michael Jackson. Als anys 80 ningú sospitava que els vídeos volarien d’ordinador a ordinador en qüestió de segons. Va tenir coneixement de l’existència de l’Indian Thriller el rei del pop?

Per transformar una obra que està al domini públic (aquelles en les quals el seu autor fa 70 anys o més que és mort) no cal demanar autorització, però sí per fer-ho d’una obra que encara està subjecta a drets d’explotació econòmica (copyright). Hi ha però, una excepció: quan el que es vol és parodiar una obra aliena. Regulada a l’article 39 de la Llei de propietat intel·lectual, la paròdia lícita ha de ser sobre la mateixa obra parodiada (en anglès target parody, no entra en l’excepció la weapon parody, és a dir, emprar una obra per parodiar un polític, una situació, etc.), no pot induir a error (fer creure que és l’obra original) i no ha d’afectar l’explotació econòmica de l’obra original.

El plagi consisteix en una infracció del dret moral d’autor, ja que una persona s’atribueix l’autoria d’una cosa que no és original seva. A més, afecta al dret exclusiu de l’autor a autoritzar o no la transformació de la seva obra. Des d’aquest punt de vista és molt difícil veure l’Indian Thriller com un plagi, ja que es tracta d’una coreografia tan coneguda que ningú seria tan ximple com per voler-se atribuir l’autoria. En qualsevol cas, la versió necessitaria l’autorització del titular del dret d’autor, perquè tot i no infringir el dret moral a que es reconegui l’autoria de l’obra (plagi), sí que infringiria un dret d’explotació econòmica (el dret exclusiu a autoritzar o rebutjar transformacions) .

Si voleu conèixer els detalls legals de la paròdia us recomanem l’obra de Mario A. Sol Muntañola, que va llegir la seva tesi sobre aquesta qüestió a la nostra Facultat, sota la direcció de Ramon Casas Vallés. Podeu consultar la tesi (R/Z/60) i també l’obra publicada per Marcial Pons el 2005 titulada El régimen jurídico de la parodia (Sm5/110).