You are currently browsing the monthly archive for Juliol 2009.
El primer destí de les nostres vacances és l’aeroport de Bamako, capital de Malí. Allà l’Amadou i la Mariam ens reben amb un Welcome to Mali, títol del seu darrer disc. Amadou & Mariam és el nom artístic del duo que va començar quan dos joves músics es van trobar a l’Institut per a Joves Invidents de Bamako. No podien imaginar a finals dels setanta que el 2002 la participació de Manu Chao a l’àlbum Dimanche à Bamako els faria coneguts arreu del món.
Aquells que retreuen Manu Chao la simplicitat en el ritme i la lletra (vegeu aquesta paròdia a Muchachada Nui) trobaran igualment simples els missatges de la parella de Malí. Justament per això hem triat aquesta cançó obertament política on es repeteix una vegada i una altra un concepte que ens agrada: no és bona, no és bona la corrupció a la política.
De corrupció en tenim a tot arreu però és més significatiu quan són dos africans qui en parlen ja que coneixen de primera mà la falta de pudor dels seus polítics. Els detalls els podeu llegir a la tesi de Jordi Benet Castilla titulada Una aproximació a la temàtica de la corrupció a l’Àfrica: el cas de Malí.
L’hypocrisie dans la politique, / La hipocresia a la política,
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas. / No és bo. No és bo. No ho volem
Démagogie dans la politique, / La demagògia a la política,
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
La dictature dans la politique, / La dictadura a la política,
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
Du bonheur, du bonheur pour le peuple. / Felicitat, felicitat per al poble.
De l’amour, de l’amour pour le peuple. / Amor, amor pel poble.
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
Les corrompus dans la politique, / Els corruptes a la política,
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
Les magouilleurs dans la politique, / Els tramposos a la política,
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
Les dictateurs dans la politique, / Els dictadors a la política,
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
Du respect, du respect pour le peuple. / Respecte, respecte per al poble.
De la paix, de la paix pour le peuple. / Pau, pau per al poble.
Le politique trahit ses pères. / La política ha traït als seus pares.
Le politique trahit ses amis. / La política ha traït als seus amics.
C’est aussi une machine de guerre. / És també una màquina de guerra.
Inpitoyable pour ses ennemis. / Sense pietat amb els seus enemics.
Il travaille pour lui en disant qu’il travaille pour nous. / Treballa per ella tot dient que treballa per nosaltres.
Il nous dit merci en pensant à l’avoir qu’il a prit. / Ens diu gràcies tot pensant en allò que s’ha endut.
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
L’hypocrisie dans la politique, / La hipocresia a la política,
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
Démagogie dans la politique, / La demagògia a la política,
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
La dictature dans la politique, / La dictadura a la política,
Ce n’est pas bon. Ce n’est pas bon. Nous n’en voulons pas.
Du respect, du respect pour le peuple. / Respecte, respecte per al poble.
De la paix, de la paix pour le peuple. / Pau, pau pel poble.
Du respect, du respect pour le peuple. / Respecte, respecte per al poble.
Estem preparant la motxilla per sortir de viatge. No viatjarem tant com el protagonista del vídeo Where the hell is Matt? però, com ell, ens proposem recórrer els cinc continents i explicar-vos-ho en un post setmanal durant les properes cinc setmanes. Així doncs aquest és el darrer post diari fins al proper 31 d’agost. Aleshores tornarem a parlar-vos de les millors fons d’informació per completar els vostres estudis.
Recordeu que la Biblioteca de Dret tanca de l’1 al 16 d’agost. Consulteu els horaris d’estiu de les biblioteques del CRAI. Bon viatge i bones vacances per tots vosaltres!
Fa un parell d’anys Reus va publicar, amb una subvenció de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura, l’edició facsímil de l’obra clàssica Demasiados abogados, de Piero Calamandrei (1889-1956). Aquest llibre el teniu a la Biblioteca de Dret, així com l’edició de 1926 de la Librería General de Victoriano Suárez, ambdós amb la signatura PGb15/38.
Reconeguem que el títol de l’obra, publicada per primer cop el 1920, com a mínim, sobta. Sovint l’hem sentida en referència a la massificació a les aules de les facultats de dret i a les obscures perspectives d’incorporació al mercat laboral dels nous llicenciats. Calamandrei denuncia el desprestigi de la professió d’advocat i la “decadencia intelectual y moral de la abogacía italiana” de l’època que li va tocar viure i la relaciona amb la gran quantitat d’advocats en exercici. Proposa, com a solució, la disminució de facultats de dret i un augment qualitatiu de l’ensenyament universitari. Un visionari?
Piero Calamandrei és, sens dubte, un dels més destacats processalistes del segle XX. Catedràtic de la Universitat de Florència, director de l’Institut de Dret Comparat de la mateixa universitat i diputat en el Parlament d’Itàlia, va ser un dels principals inspiradors del Codi de Procediment Civil italià de 1940. Va codirigir la Rivista di Diritto Processuale i Il Foro Toscano.
L’obra de Calamandrei és extensa. Al catàleg de la UB hi trobareu diferents obres de l’autor de Demasiados abogados (PGb15/38) i de l’admirable Elogio de los jueces escrito por un abogado (P1/128). El seu deixeble Mauro Cappelletti va publicar el 1957 In memoria di Piero Calamandrei (P80/41).
Molt s’ha escrit sobre el dret de cuixa (derecho de pernada en castellà, droit de seigneur en anglès, droit de cuissage en francès), el dret que suposadament s’arrogaven alguns senyors territorials a la Edat Mitjana sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament amb un altre serf. En cap llei medieval, però, es menciona el ius primae noctis malgrat que sí que el trobem en altres escrits de l’època. Per això, alguns investigadors sostenen que no es tractava d’un dret sinó d’un abús sense més, emparat en la tradició, o d’un ritual simbòlic de sotmetiment que comprendria una cerimònia (per exemple, introduir la cama en el llit d’una vassalla després del casament) i/o el pagament d’una quantitat al senyor.
Segons l’Enciclopedia jurídica española, alguns senyors es van atribuir aquest dret a Castella. De la mateixa manera, assenyala que, sobre l’abús, escassegen les notícies directes i documentals a Catalunya. A la sentència arbitral de Guadalupe de 1486, que va posar fi a la lluita entre remences i senyors, es llegeix «ni tampoco puedan [els senyors] la primera noche quel payés prende mujer dormir con ella o en señal de senyoria». El dret de cuixa va ser una de les iniqües consuetuds abolides per l’esmentada sentència arbitral a Catalunya.
El seu origen podria trobar-se en el costum germànic del Beilager, que atorgava al senyor de la sippe el dret (sembla que també simbòlic) d’enllitar-se amb la recent casada o a rebre una quantitat en metàl.lic com a compensació.
Si us interessa el tema, aquí teniu dos articles de dues revistes que trobareu a la UB:
- BARROS, C. “Rito y violación : derecho de pernada en la Baja Edad Media”, dins Historia Social, vol. 16, 1993. Pàgs. 3-17.
- LOPRETE, K.A. “Alain Boureau, The Lord’s First Night : The Myth of the Droit de Cuissage”, dins Medievalia et humanistica : studies in medieval and renaissance culture, vol. 26, 1999.
A la xarxa també hi trobareu diferents articles sobre el dret de cuixa. Sense que serveixi de precedent, podeu consultar un documentadíssim article en castellà a la Wikipedia.
El CIDDRIM (Centro para la Investigación y Desarrollo del Derecho Registral Inmobiliario y Mercantil) organitza, amb la col.laboració del Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España, la segona edició del postgrau Medi ambient i urbanisme.
El curs està dirigit als llicenciats, als diplomats, al personal de les administracions públiques i de l’empresa i als estudiants amb un 90% dels crèdits habilitats per a l’obtenció del títol. Els alumnes sense titulació universitària optaran a l’obtenció dún títol d’extensió universitària. El postgrau, coordinat pel catedràtic de dret civil de la UB Alfonso Hernández-Moreno i per Juan María Díaz Fraile, començarà el proper mes de gener i es perllongarà fins al juny. El curs consta de 170 hores que tindran lloc a la Facultat de dret de la UB (dues tardes per setmana). Els seus objectius són:
- estudi en profunditat de la realitat econòmica-jurídica espanyola i europea en matèria de medi ambient, planejament, urbanisme i construcció
- aprofundiment en el coneixement de les fonts normatives i jurisprudencials en matèria de medi ambient i urbanisme
- capacitació per a la interpretació i aplicació teòrico-pràctica en el camp de l’ordenació del territori, planejament i construcció
- capacitació per a la praxi, institucional, professional, empresarial i administrativa dels alumnes
Si voleu més informació sobre el curs de postgrau consulteu els webs del CIDDRIM i dels màsters i postgraus de la Facultat. També podeu telefonar al 932456512 o escriure a l’adreça de correu electrònic info@ciddrim.com.
S’ha programat una aturada del Campus Virtual per als dies 20 al 24 de juliol. Durant aquest període no hi tindran accés ni el professorat, ni l’alumnat de la UB.
El motiu de l’aturada és l’actualització a la versió de Moodle 1.9.5, ja provada a l’entorn de Formació.
Per a una informació més detallada sobre les millores que s’incorporen en aquesta nova versió 1.9.5 podeu consultar el web de Moodle.org.
Disculpeu si us plau les molèsties que això us pugui ocasionar.
Font: Notícies del CRAI
En els posts Turpin: el jutge diabòlic i La figura del jutge en el cine vam comentar el retrat estereotipat (i gens amable) que el cinema ha fet durant dècades dels jutges. Òbviament, l’anomenat setè art no és un cas aïllat. Trobem imatges similars a la literatura i també, per exemple, a la pintura. Il.lustrem el post d’avui amb una pintada de més de 10 anys de vida que podeu veure al Pont del Treball Digne (antic Pont del Treball, en record dels treballadors que anaven a la fàbrica del vidre de la Verneda), el qual uneix els barris de Sant Martí i de Sant Andreu de Barcelona. Curiosament, els graffitis de la paret són substituïts de tant en tant per creacions noves però ningú no gosa pintar sobre la veterana obra de la qual us parlem i els artistes respecten els avorrits membres del jurat del mural, l’acusat desesperat i la mena de porc inflexible i infernal que fa de jutge i que crida culpable, culpable!
Us recordem algunes recomanacions que us vam fer sobre aquesta qüestió: La imagen del abogado y su reflejo, de Remo Danovi (PAg15/59) i l’obra dirigida per José Juan Toharia El juez y su imagen en la sociedad : pasado, presente y futuro (B78/13). Per complementar les lectures podeu consultar també altres obres que estudien la imatge que té la societat de les diferents institucions judicials: La imagen ciudadana de la justicia (P1/149) i Opinión pública y justicia : la imagen de la justicia en la sociedad española (Ok1/195), ambdós del mateix Toharia, La justicia ante el espejo : 25 años de estudios de opinión del CGPJ (P10/9), de Toharia i Juan José García de la Cruz o La justice et son public : les représentations sociales du systéme pénal (Qn5/194), de Philippe Robert i Claude Faugeron.
Amb motiu del cinquantè aniversari de l’edifici central, la Facultat va decidir batejar l’aula 4 amb el nom del jurista i historiador del dret català Josep Maria Font i Rius (Barcelona, 1915).
Font i Rius, deixeble de Luis García de Valdeavellano i de Ramon d’Abadal, va ser professor (amb fama de dur segons reconeix ells mateix en una entrevista publicada al número 235 del mes de març de la revista Món Jurídic) de la Universitat de Barcelona, on s’havia llicenciat el 1935, durant trenta anys, fins al 1985, després d’uns anys de docència a les universitats de La Laguna, Múrcia i València. Entre els anys 1958 i 1965 va ser degà de la Facultat de Dret de la UB. Al marge de la docència, Font i Rius ha estat un autor prolífic. Els seus treballs han tractat, principalment, sobre els problemes jurídics de la conquesta cristiana i els orígens dels municipis catalans. Orígenes del régimen municipal de Cataluña (Jd7/259), Cartas de población y franquicia de Cataluña (Jd7/156) o Jaume I i la municipalitat de Barcelona : discurs inaugural de l’any acadèmic 1977-78 (Jf7/95) en són només uns pocs exemples de la seva extensíssima obra.
Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des de 1960 i acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, la tasca investigadora del professor Font i Rius ha estat reconeguda amb nombrosos premis, com ara el Premio Nacional de Historia el 1984, la Creu de Sant Jordi el 1987o els doctorats honoris causa de les universitats de Montpeller i de Bordeus, entre d’altres reconeixements.
Als prestatges de novetats teniu l’obra de Tulio Rosembuj Minimización del impuesto y responsabilidad social corporativa (Vi/138), recentment publicada per l’editorial El Fisco. El professor Rosembuj, catedràtic de Dret financer i tributari de la UB, és autor d’una extensa bibliografia que podeu consultar a la biblioteca. Entre els seus títols més recents trobem Los impuestos y la Organización Mundial de Comercio (MBo/187), Intercambio internacional de información tributaria (Vh29/40) o Intangibles : la fiscalidad del capital intelectual (Vj40/133).
A la contracoberta llegim:
“La verdad está a la vista. El fracaso del pensamiento privatizador, mercantilista y desregulador, obliga al uso de instrumentos distintos, partiendo de la existencia de bienes colectivos que deben atenderse. Precisamente, para eso sirve el impuesto.
Las técnicas, estrategias, diseños de minimización fiscal erosionan cada uno de los sistemas tributarios, debilitando el interés fiscal del Estado.
La entronización del abuso del derecho en fraude de ley o en sentido estricto como modo de elusión fiscal intencional o evasión; suponen la ruptura del contrato social: la necesidad de coexistencia en común y la coexistencia de necesidades comunes. Siempre debe haber impuesto, aunque sea mínimo. Eso es responsabilidad social corporativa.
La emergencia de formas sofisticadas de elusión; elusión intencional, evasión, encuentra su vértice en la pretensión de la patente fiscal, corolario lógico del proceso iniciado de derivados financieros y de gestión de riesgos , que culminan en el naufragio de la economía global”.
Agraïm el professor Rosembuj el donatiu.
El proper 18 de juliol finalitzarà el termini per sol.licitar el pas al grau. Els alumnes que vulguin ho hauran de demanar mitjançant l’aplicació informàtica que es troba al web http://www.ub.edu/monub/adaptacio_graus.htm. No s’acceptarà cap sol.licitud cursada fora del termini assenyalat. La sol.licitud, que té caràcter vinculant, no impedeix presentar-se als exàmens de setembre.
El dia 28 de juliol es publicarà una llista única amb les persones admeses al grau en l’adreça http://www.ub.edu/dret/dret/novetats.htm. La matrícula es farà al setembre.
Recordeu que en el web de la Facultat podeu consultar el simulador de reconeixement d’assignatures i/o crèdits al passar-se al grau des d’un ensenyament no finalitzat i la taula de reconeixement de les assignatures de Dret.
Darrers comentaris