“La confección del traje del emperador es un contrato de obra en el que los supuestos tejedores ponen solamente su trabajo, que es imaginario y el emperador suministra el material. La recepción de la obra se hace por totalidad, no por unidades de medida. Lo importante es la recepción de la obra que está viciada por la dolosa amenaza de que quien confesase que no veía la tela era indigno del cargo o gran estúpido [...]. Es un total incumplimiento del contrato de obra, realizado dolosamente y que constituye un delito de estafa”.
El catedràtic de Dret civil de la Universitat Complutense de Madrid Rafael Álvarez Vigaray arriba a aquesta conclusió quan estudia el ben conegut conte d’El vestit nou de l’emperador en el seu article El derecho civil en los cuentos de Andersen. En aquest curiós treball que ens hem trobat tot catalogant els diferents estudis que integren el segon volum del Libro-homenaje al profesor Manuel Amorós Guardiola (R80/71, pàgines 3043-3053), l’autor analitza temes com ara la multipropietat sobre béns semovents o l’incompliment dolós del contracte d’arrendament d’obra presents en L’aneguet lleig, La venedora de llumins, La princesa i el pèsol i en altres contes clàssics de l’escriptor danès Hans Christian Andersen (1805-1875).
Una lectura diferent que demostra que el dret i les arts, en aquest cas la literatura, poden combinar-se amb èxit. Fa uns anys, Rafael Álvarez Vigaray ja ho havia fet en el llibre El derecho civil en las obras de Cervantes, publicat per Comares el 1987.
7 comments
Comments feed for this article
Juny 19, 2009 a 17:10
Joan
En el món anglosaxó hi ha un moviment anomenat Law and Literature que utilitza exemples literaris per il·lustrar les explicacions jurídiques. Si en voleu saber més, http://en.wikipedia.org/wiki/Law_and_Literature
La Universitat de Warwick, a Anglaterra, va organitzar un congrés el 2007 anomenat Shakespeare and the Law que encara té oberta la pàgina web, http://www.shakespearelaw.org/ El llibre amb els materials del congrés es va publicar el juliol passat per Hart Publishing. que té una col·lecció en aquesta línea.
A la Facultat de Dret de la UB, el professor Santiago Bueno Salinas feia fins fa poc una assignatura que es deia Derecho y poder en las sociedades imaginarias, on la imaginació de les societats era de literats: a més de Tolkien, Aldous Huxley, etc. I un parell de professors ajudants de Dret civil varen fer, a partir del curs 1989-90 un seguit de casos pràctics a partir de fragments de les novel·les que anaven llegint. Varen començar un curs amb un fragment de l’acabat de sortir Pèndol de Foucoult (Umberto Eco) i el varen acabar amb un altre fragment de la mateixa novel·la. Crec que algun d’aquests casos encara es fa servir
Juny 19, 2009 a 17:34
Joan
De fet, pensant-hi més, en els grups de Mercantil amb metodologia PBL Antoni Font passava el primer dia de classe una pel·lícula de Berlanga, Plácido, per introduir el concepte de la lletra de canvi, i als alumnes de Mercantil I els feia fer una recensió de L’auca del senyor Esteve, de Santiago Russinyol.
I segur que hi ha altres iniciatives en aquest sentit que es deuen quedar dins les aules. De fet, quan vaig llegir “Et donaré la terra”, de Chufo Llorens, vaig recordar les explicacions sobre els Consolats de Mar que m’explicaven a Història del Dret. I la distinció entre jurisdicció senyorial i jurisdicció reial a l’Edat mitjana queda molt clara a “Un món sense fi”, de Ken Follet. Però sortosament els professors tenen prou seny per no fer llegir als alumnes llibres de més de 700 pàgines.
Juny 19, 2009 a 19:12
blocdedret
Joan, al taulell tenim un munt de llibres de les diferents bibliografies recomanades a classe de més de 700 pàgines! Un cop més, gràcies per enriquir els posts amb les teves aportacions.
Juny 23, 2009 a 15:24
Anònim
El que volia dir era que “Et donaré la terra” té 752 pàgines. La versió que jo he llegit del darrer llibre del Follet és la nordamericana (World without end), 1024 pàgines. Si abans de començar a estudiar les bibliografies jurídiques recomanades de més de (700 pàgines), els professors fessin llegir només començar el curs una novel·la (o un parell de novel·les) d’aquestes dimensions, és probable que la rebel·lió a les aules seria superior que la que ara hi ha (o ens fan creure que hi ha) entre els electors iranians.
Juny 23, 2009 a 15:48
Anònim
El que és imperdonable és que en el fons de la biblioteca de la Facultat de Dret de la UB no hi hagi el llibre Trillo-Figueroa, Federico: El poder político en los dramas de Shakespeare, ed. Espasa, Madrid 1999, 434 págs. Crec que va llegir la tesi doctoral sent Ministre de Defensa, no sé si abans o després de la “guerra” del Julivert amb el Marroc.
Segur que els estudiants de ciència política i dret constitucional ho agrairïen.
Hi ha una recensió de G. Fernández de la Mora a http://www.galeon.com/razonespanola/r100-tri.htm. I una entrevista a l’autor a http://info.elcorreodigital.com/territorios/articulo/pasiones-confesables/546520/shakespeare-es-un-pozo-de-sensaciones.html
Juny 25, 2009 a 15:11
blocdedret
Benvolgut lector, atenent el teu comentari comprarem, si encara està al mercat, el llibre de Trillo-Figueroa, Federico. El poder político en los dramas de Shakespeare. Madrid : Espasa Calpe, 1999. Gràcies pel teu suggeriment.
Aprofitem l’avinentesa per recordar-te que la nostra web disposa d’un espai (http://www.bib.ub.edu/fileadmin/desiderates/pasdesi.htm) on pots deixar la teva proposta de compra de llibres.
Juliol 16, 2009 a 16:03
blocdedret
Un amable lector ens ha fet arribar la referència d’un altre treball jurídic basat en la literatura. Es tracta de l’article de José María Castán Vázquez “La condición de no contraer matrimonio impuesta en el testamento de Don Quijote”, publicat al volum 2 de l’Homenaje al profesor Manuel Cuadrado Iglesias (pàgines 1541-1545) (R80/70).
Per altra banda, la Biblioteca ja ha adquirit el llibre El poder político en los dramas de Shakespeare (Ic28/132), recomanat més amunt.