Daily Archive

[...] Lo Duc se mès en mig de la pressa de tota la gent e pres sis juristes, tres de cascuna part, e tragué’ls fora de la ciutat. Ells se pensaren que lo Duc los volia per demanar quala part tenia millor justícia. Com foren fora de la ciutat, al cap del pont féu restar mil hòmens d’armes que no deixassen passar a negú, si la persona del Rei no era. Lo Duc descavalcà en mig del pont e tan prestament com pogué féu posar dues forques, ben altes, e féu penjar tres juristes en cascuna, cap avall per fer-los molta honor, e no es partí d’allí fins que hagueren trameses les miserables ànimes en infern.

Com lo Rei sabé tal nova, prestament anà on era lo Duc e dix-li semblants paraules: “Mon oncle, en lo món no em podíeu fer major plaer e servir del que fet haveu, per quant aquests hòmens de lleis fan rics a si mateixs e destroeixen tota Anglaterra e tot lo poble; per què jo man que estiguen ací en la manera que estan fins a demà e aprés sien-ne fets quarters o posen-los per los camins.”

Martorell, J. Tirant lo Blanc. Capítol XLI