Daily Archive

La setmana passada vam llegir a diferents mitjans de comunicació que la iraniana Ameneh Bahrami havia perdut la vista feia cinc després que un pretenent a qui havia rebutjat li llencés àcid a la cara. La dona, que ara viu a Barcelona, va demanar que se li apliqués el talió. Un jutjat penal de Teheran va condemnar l’agressor, en principi, a que la mare o la germana d’Ameneh li cremés un ull ja que, segons la sentència, la dona valia la meitat que l’home. La dona la va recórrer i s’estimà més que l’acusat perdés els dos ulls que no els vint mil euros que li oferia l’agressor a canvi de salvar-ne un. Aprofitem el ressò que ha tingut el cas per reproduir el post que el Bloc de Dret va dedicar al talió fa uns mesos.

La Llei del talió (Lex talionis) era un sistema primitiu de justícia privada que consistia a fer sofrir al delinqüent un dany idèntic al que ell havia causat. Es considera el primer intent d’establir una proporcionalitat entre el dany del crim i del conseqüent càstig i d’evitar la venjança de la víctima cap a l’agressor. La vigència del talió s’identifica fàcilment en l’articulat de normatives cabdals de l’Antiguitat que van des del Codi d’Hammurabi (per exemple, les lleis 229 i 230) fins a la Llei de les XII taules romana (si membrum rupsit ni cum eo pacit, talio esto).

L’expressió més coneguda d’aquest principi jurídic, comú a tots els pobles antics, està extreta de la Bíblia: ”ull per ull, dent per dent” (Èxode 21: 23-25; Levític 24: 18-20; Deuteronomi 19: 21). En el Nou Testament Jesús el condemna al sermó de la muntanya (Mateu 5: 38-39). El principi tindria vigència entre els jueus fins a l’època talmúdica, quan els rabins el van anar reemplaçant per indemnitzacions.

Es considera que va perdurar a Roma fins al segle II i que prengué nou vigor a Europa per influència dels pobles germànics (el seu esperit es manifesta en la blutrache o venjança de sang). D’aquesta manera arribà fins a l’Edat Mitjana (trobem, entre d’altres, als Usatges Si quis alicui spuerit, que aplica el talió a qui escup a un altre a la cara si no vol pagar una multa) i encara avui el trobem present en els ordenaments jurídics d’alguns països musulmans.