Daily Archive

Darrerament, un dels temes favorits dels tertulians de ràdio i televisió és la crisi financera i les mesures que hauria d’adoptar el govern de Rodríguez Zapatero per fer-li front. Preguntat dilluns Juan Ignacio Crespo a Los desayunos de TVE (el programa del qual parlàvem ahir) sobre el crèdit que no arriba a les famílies ni a les empreses, l’analista financer de Thomson Reuters va respondre “antes de que la Bolsa abriera en Londres estaba previsto que esta mañana el gobierno [británico] anunciara un plan para forzar el que los bancos presten. Esto es muy fácil… se conoce el remedio desde los tiempos de César Augusto y de Tiberio, es decir, desde los tiempos de Jesucristo. Hubo una situación de este estilo en el Imperio Romano, de deflación, y Tiberio optó por obligar al equivalente entonces de lo que son los bancos ahora a prestar dinero a tres años a cero por ciento. Entonces, lo único que hay que discutir son los mecanismos para que eso que hizo Tiberio entonces por un decreto y, por lo tanto, forzando a los bancos a hacerlo, se pueda hacer de manera razonable en un sistema democrático”. Està parlant, òbviament, de prendre mesures legislatives que podrien arribar, fins i tot, a la nacionalització de la banca. 

És a dir, Tiberi va ser quelcom més que el monstre libidinós sempre rodejat dels seus pisciculos que ens va descriure Suetoni a Vida de los doce césares (Ia20(SUE)/1). Va ser l’emperador que va distribuir milers de milions de sestercis als bancs perquè tornessin a posar-los en circulació i que així va aconseguir donar solidesa a un mercat que es va recuperar progressivament de la crisi financera que afectava l’Imperi. I, potser, una font d’inspiració per als nostres governants.

Trobareu les obres sobre dret bancari a la quarta planta de la biblioteca (Sj). Els llibres sobre l’economia de l’Imperi Romà es troben majoritàriament a la segona (Kh) i els estudis sobre l’intervencionisme i la banca i l’Estat a l’apartat dedicat a l’activitat econòmica de dret administratiu (Os).