Daily Archive

De ben segur que més d’un professor us haurà citat aquests dies a l’aula Victoria Kent. A la temuda aula gegant pensada i habilitada per fer exàmens, coneguda des de fa promocions i promocions d’estudiants de dret com la txeca.

Txeca (o Txeka) és acrònim del rus Chrezvychainaya Komissiya, la Comissió Extraòrdinaria (de Totes les Rússies per Combatre la Contrarevolució i el Sabotatge), nom que rebia la policia secreta des del 1917 fins al 1922. La txeca soviètica, successora de l’antiga ojrana tsarista, va ser creada per Felix Edmundovich Dzerzhinsky. El seu objectiu era suprimir qualsevol acte contrarevolucionari o desviacionista i amb aquest fi es van aplicar diferents mesures repressives i es va restaurar temporalment la pena de mort. A partir de 1922 va passar a ser una secció del Comissariat Popular per a Assumptes Interns (NKVD) i va rebre el nom d’Administració Política de l’Estat (GPU).

Per extensió, txeca s’aplica a organismes similars que funcionaren a altres països i, sobretot, als locals utilitzats com a centre de detenció per la policia política, especialment comunista. Durant la guerra civil espanyola van rebre aquest nom els locals on organismes anàlegs (i també parapolicials) interrogaven, torturaven i jutjaven de forma sumaríssima els detinguts. Tristament cèlebres van ser les de Madrid (la llegenda de la Checa de Fomento o de Bellas Artes esgarrifa) i Barcelona (com les dels carrers Sant Elies –la més terrible-, Muntaner, Vallmajor o Plaça Catalunya i la central, al Portal de l’Àngel).

Si voleu profunditzar en les txeques, consulteu el llistat de les obres disponibles a les biblioteques de la UB. També us recomanem un vídeo sobre el tema elaborat pel Departament d’Ensenyament.