You are currently browsing the monthly archive for Gener 2009.
Álvarez González, Norberto. El intelectual y la política (y otros ensayos). Alcalá de Henares : Universidad de Alcalá, Servicio de Publicaciones, 1999. p. 9.
Las páginas que aquí presento parecen una redacción apresurada con finalidad de firmar, presentarme y, si es posible, sacar alguna oposición. Eso se hace, normalmente: escribir y escribir, citar y citar, lamer y lamer, para que al final sólo obtengas esta reflexión: He perdido la juventud – y casi puedo decir lo mismo de la madurez – haciendo de sota de bastos (fingiendo en mis elogios y disimulando mis resabios). Y ¿para qué? Para ser catedrático de Alicante, o de Sevilla, o de Madrid, pero a pocos años ya de que se me hinche la próstata, o de que empiece a respirar con síntomas alarmantes, o de que note sangre en las deposiciones, o algún bulto raro en los testículos.
Albaladejo, Manuel. Derecho de familia. 11ª ed. Madrid : Edisofer, 2008. (Curso de derecho civil ; 4). p. [31].
El matrimonio no es una creación del Derecho, sino una institución natural, querida por Dios y recogida por la ley humana en cuanto pieza fundamental en la convivencia social, que es la que aquélla regula […]. Pero hoy, desde aquella ley, que ha venido a permitir que los dos cónyuges sean del mismo sexo, tanto puede ser unión de un hombre y una mujer, como de dos hombres o dos mujeres (de tres todavía no) […].
El notari Juan José López Burniol manifestava no fa gaire que Roca i Sastre havia estat el jurista català més rellevant dels darrers 150 anys. No es tractava de cap excentricitat, la seva opinió és compartida gairebé per tothom. Sembla lògic, doncs, que el Bloc de Dret li dediqui un post.
Ramon Maria Roca i Sastre (Tàrrega, 1899-Barcelona, 1979) es va especialitzar en dret hipotecari i en dret successori, especialment dins el dret català, a la Universitat de Barcelona, institució que el va investir doctor honoris causa el 1972. Va exercir de notari durant més de trenta anys, fou registrador de la propietat i va ser nomenat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya. Fou membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat republicana i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, a més de president honorari del Segon Congrés Jurídic Català.
Dintre de la seva extensa producció destaca el redactat de gran part del dret successori de la Compilació del dret civil especial de Catalunya (Rl(ESP.1)/L/1), normativa aprovada i incorporada al dret civil espanyol vigent el 1960, i el clàssic Derecho hipotecario (Re54/52, obra que encara avui es continua reeditant).
Si voleu aprofundir en la figura de Roca i Sastre, us recomanem la lectura del capítol que li dedica Juristas universales (B90/19, volum 4) o la més completa biografia Ramón María Roca Sastre, jurista en su vida y en su obra (B90/20), escrita pel seu fill, el també reconegut jurista Lluís Roca-Sastre Muncunill.
Si us dediqueu a les ciències polítiques i, més encara, si us interessa la geopolítica, tard o d’hora sentireu parlar de l’assaig d’un jove especialista en la matèria. El llibre es titula El segundo mundo: imperios e influencia en el nuevo orden mundial i el brillant analista es diu Parag Khanna.
Khanna va néixer a la Índia i va créixer viatjant, a causa de la feina dels seus pares, fins a establir-se als Estats Units. Una àmplia formació acadèmica reforçada pel seu coneixement directe del món el van autoritzar a parlar de la falsa hegemonia dels Estats Units. Després de recórrer un centenar de països entrevistant-se amb persones clau en la presa de decisions a El segundo mundo ofereix una panoràmica de la política mundial, especialment la d’aquells països que conformen el segon món, és a dir, aquells que compten amb els recursos que la Unió Europea, la Xina i els Estats Units volen explotar.
Azerbaidjan, Uzbekistan, Colòmbia, Líbia o Vietnam determinaran el futur de les superpotències però al mateix temps es debaten constantment entre la lluita per formar part del primer món i la inestabilitat política que els arrossega cap al tercer. En trobareu una explicació coherent i completa a les 570 pàgines que us esperen a la prestatgeria de Novetats (NBc/53) de la Biblioteca de Dret. I si el vostre anglès és fluït també us pot interessar l’entrevista amb Parag Khanna que la Universitat de Califòrnia va emetre al programa Conversations with history.
Així, com il·lustra la fotografia, ens vam trobar ahir al matí els arbres que estan situats als jardins de la Facultat de Dret. Mentre escrivim aquestes línies el vent encara juga a donar cops de porta sobtats a l’entrada de la Biblioteca. Esperem que avui ja deixi de fer malifetes, però per si de cas pareu atenció quan camineu pels jardins de la Facultat.
Una parella feliç, oi? Veritablement Fred i Rosemary West eren un matrimoni feliç però no modèlic. Entre 1967 i 1987 van assassinar una dotzena de joves i van amagar els cossos de la major part d’elles entre les quatre parets de la seva casa a Gloucester. Gordon Burn ens explica la història a Felices como asesinos (Qn/80), un llibre recentment adquirit per la Biblioteca de Dret que en algun dels seus passatges ens pot recordar l’estil d’A sangre fría (B/N/CAP), a mig camí entre la novel.la i la investigació periodística i criminal. De l’obra de Truman Capote us en parlarem més endavant.
La parella britànica va ser detinguda el 1994 quan la policia va trobar les restes de la seva filla Heather al jardí de la que en breu seria anomenada per la premsa casa dels horrors. La investigació va continuar i poc després van aparèixer al soterrani els cossos mutilats de set noies més, joves que havien fet de cangur dels fills dels West o que s’havien allotjat a les habitacions del pis superior que el matrimoni llogava. Entre els murs que contínuament aixecava Fred en les diferents remodelacions que va planificar per a la casa.
Burn estudia de manera detallada les vides dels assassins des de la infantesa fins a la seva detenció i el fruit del seu treball és el relat atroç de Fred i Rosemary West i de les seves víctimes, una història que combina l’assassinat amb l’incest, els abusos sexuals i la prostitució. La lectura de Felices como asesinos no us deixarà, de ben segur, indiferents.
Avui i demà es celebren a Terrassa les jornades Hacia una vida independiente : una cuestión de derechos humanos y sociales, organitzades per l’Oficina de Drets Socials de Terrassa, el Grup de Recerca EXIT i l’Oficina de Vida Independiente de Barcelona. Les jornades pretenen donar a conèixer la filosofia, la trajectòria i els objectius del moviment de vida independent a Espanya, país en el qual s’ha articulat sota el nom de Foro de Vida Independiente.
La tarda del divendres començarà amb la introducció a les jornades a les 17 hores i la projecció del vídeo de Raúl de la Morena Editar una vida i clourà la sessió una xerrada sobre la filosofia, la història i els objectius polítics del Foro de Vida Independiente. El dissabte es parlarà de la Llei de dependència i es debatrà sobre diversitat i política. Consulteu el programa de les jornades.
Lloc: Biblioteca Central de Terrassa. Adreça: Passeig dels Lletres, 1. Telèfon: 93 7894589
Autobusos: L1, L2, L3 i L6 (Carretera de Rellinars) i FGC S1 i Rodalies RENFE
(no accessible)
Darrerament, un dels temes favorits dels tertulians de ràdio i televisió és la crisi financera i les mesures que hauria d’adoptar el govern de Rodríguez Zapatero per fer-li front. Preguntat dilluns Juan Ignacio Crespo a Los desayunos de TVE (el programa del qual parlàvem ahir) sobre el crèdit que no arriba a les famílies ni a les empreses, l’analista financer de Thomson Reuters va respondre “antes de que la Bolsa abriera en Londres estaba previsto que esta mañana el gobierno [británico] anunciara un plan para forzar el que los bancos presten. Esto es muy fácil… se conoce el remedio desde los tiempos de César Augusto y de Tiberio, es decir, desde los tiempos de Jesucristo. Hubo una situación de este estilo en el Imperio Romano, de deflación, y Tiberio optó por obligar al equivalente entonces de lo que son los bancos ahora a prestar dinero a tres años a cero por ciento. Entonces, lo único que hay que discutir son los mecanismos para que eso que hizo Tiberio entonces por un decreto y, por lo tanto, forzando a los bancos a hacerlo, se pueda hacer de manera razonable en un sistema democrático”. Està parlant, òbviament, de prendre mesures legislatives que podrien arribar, fins i tot, a la nacionalització de la banca.
És a dir, Tiberi va ser quelcom més que el monstre libidinós sempre rodejat dels seus pisciculos que ens va descriure Suetoni a Vida de los doce césares (Ia20(SUE)/1). Va ser l’emperador que va distribuir milers de milions de sestercis als bancs perquè tornessin a posar-los en circulació i que així va aconseguir donar solidesa a un mercat que es va recuperar progressivament de la crisi financera que afectava l’Imperi. I, potser, una font d’inspiració per als nostres governants.
Trobareu les obres sobre dret bancari a la quarta planta de la biblioteca (Sj). Els llibres sobre l’economia de l’Imperi Romà es troben majoritàriament a la segona (Kh) i els estudis sobre l’intervencionisme i la banca i l’Estat a l’apartat dedicat a l’activitat econòmica de dret administratiu (Os).
Avui els jutges es reuniran per decidir si fan vaga o no el proper mes de juny i concretar en que consistiran les protestes convocades per al 28 de febrer. Ens ha semblat una bona manera de conèixer els problemes de la Justícia i les seves reivindicacions enllaçar el debat que va tenir lloc dilluns passat al programa Los desayunos de TVE, en el qual van intervenir els portantveus de les quatre associacions que convoquen les protestes. Els convidats que van intervenir en aquest debat de poc més de mitja hora de durada van ser Antonio García Martínez, de l’Asociación Profesional de la Magistratura; Miguel Ángel Gimeno, de Jueces para la Democracia; Lorenzo del Río, de l’Asociación Judicial Francisco de Vitoria; i Conrado Gallardo, del Foro Judicial Independiente.
Per veure el vídeo, cliqueu el següent enllaç: el debat comença al voltant del minut 38 del programa Los desayunos de TVE dedicat a les associacions de jutges.
Avui Barack Obama es convertirà oficialment en el president dels Estats Units d’Amèrica. Pel que sembla, una de les primeres mesures que prendrà el fins ara president electe 
serà tancar el centre de detenció de Guantanamo mitjançant una ordre executiva. El tancament efectiu podria, però, retrasar-se uns mesos, segons hem llegit a diferents mitjans de comunicació. Costa més trobar als diaris informació relativa a… Guantanamito.
El control de la migració irregular de l’estret de Gibraltar i de Ceuta i Melilla ha desplaçat la porta d’Europa més al sud, principalment a Mauritània. L’antiga escola dels afores de la ciutat costanera de Nuadibú és ara un centre on romanen retinguts a l’espera de la seva deportació els africans sospitosos d’intentar emigrar a Espanya. Després d’unes setmanes, els detinguts són expulsats de forma col.lectiva a Senegal o Mali, independentment del seu lloc d’origen. El centre, que no està subjecte a cap control judicial i on es violen sistemàticament els drets humans segons denuncia Amnistia Internacional, forma part del dispositiu de control que el govern maurità ha establert en compliment de diferents acords amb la Unió Europea.
No és estrany, doncs, que l’antiga escola sigui coneguda entre els mauritans sota el nom de Guantanamito. Gairebé no hi ha bibliografia específica en català o castellà sobre el centre però si voleu tenir més informació podeu llegir “Maltrato y limbo legal en Nuadibú”, article de Lorena Bajatierra publicat al número 1851 de 2007 de la revista Cambio 16 : semanario de economía y sociedad o “Guantanamito : limbo legal para migrantes”, de Yolanda Vega, publicat al número 92 d’agost de 2008 d’Amnístia internacional : revista bimestral para los países de habla hispana.
El Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) és una de les organitzacions socials més grans de Llatinoamèrica. Present en 23 dels 27 estats del Brasil, agrupa a més d’un milió i mig de camperols. El seu objectiu és la redistribució de terres improductives i l’impuls d’un nou model econòmic basat en la justícia social.
Demà dimarts, a les 19.30 hores, dues militants del MST a l’estat de Sao Paulo repassaran en una conferència a la Casa Amèrica Catalunya l’evolució històrica i els principals reptes que afronta l’organització.
Casa Amèrica Catalunya. Còrsega, 299, entresòl.
Darrers comentaris