You are currently browsing the daily archive for Novembre 24th, 2008.
La Facultat de Dret de Pedralbes ha arribat als 50 anys. El 1998, amb motiu del 40è aniversari de l’edifici, es va organitzar un cicle de conferències en el qual van intervenir un seguit d’especialistes de reconegut prestigi i professors de la UB.
El llibre El derecho en la facultad : cuarenta años de la nueva Facultad de Derecho de Barcelona (B80/100), coeditat per la Universitat i Marcial Pons el 2001, recull els treballs presentats amb motiu de l’efemèride. Dos d’ells, La “transició” de la facultat de Dret, de la Gran Via a Pedralbes, de Josep Maria Font i Rius, i Los cuarenta años del edificio de la Facultad de Derecho en “Pedralbes” y el Derecho internacional, de Manuel Díez de Velasco, escapen una mica de l’abast científic del conjunt d’articles que composen l’obra i ens narren en primera persona alguns episodis del trasllat de l’antiga facultat de la Plaça Universitat a la de la Diagonal a finals dels anys cinquanta. Transcrivim alguns de caire polític, però us emplacem a completar la seva lectura: hi trobareu informació sobre l’edifici, els inicis d’alguns noms avui il.lustres, anècdotes, etc.
[...] El detonante final del precipitado traslado fueron los sucesos del 57, que culminaron con la entrada de la policía por primera vez en la Universidad, la llegada del entonces Director General de Enseñanza Universitaria con plenos poderes a resolver drásticamente la situación, el amedrentamiento a los Catedráticos con sanciones y otras medidas vejatorias [...] (Díez de Velasco, p. 116).
I la reacció del Ministeri (Jesús Rubio) fou la de disposar que a tota marxa la Facultat de Dret es traslladés a la Zona Universitària de Pedralbes, allunyant així el perill de nous avalots al centre de la Ciutat. Hi havia espais lliures al sector nord de la Diagonal: doncs a aprofitar-los! (Font i Rius, p. 63).
Estos sucesos fueron el detonante que movió a las entonces autoridades académicas, y especialmente a las ministeriales, a la edificación con cierta rapidez de nuevos edificios universitarios “en Campus” alejados de los centros ciudadanos (Díez de Velasco, p. 115).
Los últimos años de mi estancia en Barcelona no fueron, insisto, precisamente pacíficos, ya que se multiplicaron las sanciones y las entradas constantes de la Policía en la Facultad, que ejercía además vigilancia por los alrededores de la misma. Súmese a ello las detenciones de estudiantes, etc. que originaban un clima de falta de sosiego que requiere el estudiar y el enseñar ( Díez de Velasco, p. 118 ).











Darrers comentaris