Daily Archive

La fórmula “Obedézcase, pero no se cumpla” es va estendre per Castella a partir de les Corts de Burgos i de Briviesca, de 1379 i de 1387, respectivament, i d’una Pragmàtica d’Enric III de l’any 1397. És a dir, les disposicions de govern contràries a dret s’havien d’obeir, ja que era necessari acatar amb respecte la voluntat del monarca, però no s’havien de complir. L’aplicació de la llei es suspenia fins que el rei, un cop informat de la contradicció, resolia definitivament revocar-la o insistia en el seu compliment. Diferents lleis castellanes incloses en la Nova Recopilació de 1567 reconeixien aquest dret.

Es tractava, en definitiva, d’un acatament buit de contingut, d’una resposta al problema de la llei injusta que va ser molt utilitzada a les Índies.

Si esteu interessats en el tema us recomanem la lectura de l’article de Benjamín González Alonso “La fórmula ‘Obedézcase, pero no se cumpla’ en el derecho castellano de la Baja Edad Media” publicat a l’Anuario de historia del derecho español, en el seu número 50 de l’any 1980 (pàgines 469-487). Trobareu la revista completa, des del primer número de l’any 1924 fins a l’actualitat, a l’Hemeroteca (II-22/23). També podeu consultar l’edició electrònica de l’anuari mitjançant el portal d’vLex (anys 1997-2005).