Josep Samitier no va fer valer el bons resultats obtinguts en la primera volta de les eleccions a rector de la UB. En la segona volta celebrada ahir es va haver de conformar amb el 46,55% dels vots emesos mentre el seu rival, Dídac Ramírez, va obtenir el 53,45%. Felicitem al nou rector Ramírez i als membres del seu equip de govern, entre els qui trobem el professor de Dret del treball i cap d’estudis de Ciències del treball Jordi Garcia Viña.
Per cert, precisament ahir llegíem en diferents mitjans de comunicació una demolidora anàlisi de la universitat catalana feta pel sociòleg Manuel Castells i per l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. Segons La Vanguardia o El Periódico de Catalunya, mentre el primer qualificava de disbarat el permetre el vot (que, recordem, ja és ponderat) a estudiants i treballadors dels centres, Pujol enriquia la reflexió amb la següent pregunta: com pot ser que als rectors els elegeixin estudiants, dones de la neteja, bidells o lampistes, dit sigui amb tot el meu respecte? Sembla que, darrerament, els pobres lampistes van en boca de tothom.
Una mena de relectura, més o menys afortunada, de la selectiva democràcia atenenca de Pèricles.
13 comments
Comments feed for this article
Novembre 12, 2008 a 12:00
Nou Rector « Bloc d’Econòmiques i Empresarials
[...] us perdeu tampoc, el post que han fet els nostres companys del Bloc de Dret sobre aquest [...]
Novembre 12, 2008 a 12:17
I.
No me lo puedo creer… precisamente el término Universidad procede del latín Universitas, que alude a cualquier empresa que se dedica a un fin común ¿y cuál es el fin de la Universidad? ¡formar a los estudiantes!! Sin estudiantes no tendrían sentido los profesores y mucho menos un rector.
Y todo el personal que hace que el engranaje de la “empresa” funcione ¿no tiene derecho a opinar?
Seguro que cuando Castells y Pujol eran estudiantes no pensaban lo mismo… Un poco de humildad y sentido común, por favor…
Novembre 12, 2008 a 13:27
lluna
I jo em pregunto, com és possible que en ple segle XXI la universitat funcioni encara com un sistema de castes on el vot de les “classes altes” valgui més que el de la resta?!!
La universitat no serà plenament democràtica fins que no reconegui que una persona és igual a un vot.
Novembre 12, 2008 a 16:26
Sr Pepe
Esto es una verguenza, que el voto de los profesores valga más que el de los estudiantes. Me cago en el sistema educativo.
Novembre 12, 2008 a 17:24
Josefina Badiolí
¿Es valido el voto de “estudiants, dones de la neteja, bidells o lampistes” para elegir “honorable”? Creo recordar al Sr. Pujol pedirlo con insistencia durante los años que se dedico a su anterior ocupación.
Novembre 12, 2008 a 22:58
imperioso
Pues sí, resulta paradójico que estudiantes, señoras de la limpieza, bedeles y lampistas puedan ir a las urnas a escoger un presidente de gobierno pero que se les discuta su derecho a manifestar a quién prefieren como rector. Debe de ser que es más importante y trascendente lo segundo.
Vale la pena esperar a que nuestros representantes abandonen su actividad pública para conocerlos un poquito mejor una vez se ven liberados de la engorrosa obligación de mostrarse diplomático para no disgustar demasiado a los posibles votantes.
Por cierto, parece que el voto de estudiantes y personal no docente ha dado el triunfo al nuevo rector ya que el profesorado se inclinó más bien hacia Samitier.
Y, por cierto también, las señoras de la limpieza no votaban en estas elecciones.
Novembre 13, 2008 a 10:21
aika
Si s’externalitzés un servei administratiu de la universitat, haurien de votar els treballadors de l’empresa externa?
És la universitat una empresa?
Poden els treballadors elegir al director general de la seva empresa?
Quina és la funció del claustre i del rector d’una universitat, empresarial o acadèmica?
S’han d’aplicar, en la votació del rector, criteris econòmics i d’estabilitat laboral o s’han d’aplicar criteris acadèmics?
Varia la posició i funció de la secretaria i dels bidells quan canvien els criteris acadèmics?
Participen, realment, els alumnes en l’elaboració dels plans d’estudis?
Avans de criticar allò que sembla políticament incorrecte, penseu una mica i deixeu de repetir les frases que sonen be. Se suposa que sou universitaris, és a dir, que haurieu de ser capaços de raonar i de exhibir el vostre sentit crític.
Novembre 13, 2008 a 23:48
la dona de fer feines
Benvolgut/da aika,
Desqualifiques els comentaris apareguts en aquesta pàgina perquè, segons tu, provenen d’universitaris que no fan més que repetir frases que sonen bé. Com es pot ser tan simplista i prepotent?
I quins són els teus grans arguments? Només una col·lecció de preguntes carregades de demagògia. Bravo.
Posats a fer suposicions, jo també podria imaginar que ets un professor que es pensa que està per damunt del bé i del mal. I, sobretot, per damunt d’estudiants, bidells i dones de fer feines.
Podria imaginar moltes més coses, però possiblement m’equivocaria. Sobretot perquè, des de la meva ignorància, em costa d’entendre que, en l’últim paràgraf, de només tres línies, tot un professor hagi estat capaç de fer quatre faltes d’ortografia. I no són les úniques del text… Així, doncs, millor deixo d’imaginar…
Salutacions des de la més total discrepància.
Novembre 14, 2008 a 11:12
pececito de colores
La duda que expresa aika sobre la capacidad de razonar y criticar de los universitarios me anima a intervenir en el debate. Coincido con la dona de fer feines en que aika no puede ser un profesor o una profesora: su manera de escribir sería impropia y utiliza algunos argumentos tramposos, impropios también.
Lanza preguntas sofistas seguro (o segura) de la respuesta. Ya se ha dicho que el personal de la limpieza no vota, es de sobras conocido, pero aún así pregunta por el derecho al voto de los trabajadores de las empresas externas. Trampa.
Sabemos, incluso antes de que lo expusiese aika, que la universidad no es una empresa. Somos así de espabilados. Tampoco es un club deportivo o una sociedad gastronómica. Preguntar si los trabajadores pueden votar al director general de la empresa parece, por tanto, un ejemplo muy mal traído. Trampa. Las preguntas de Sócrates tenían más fundamento, sin duda.
Saca el tema de la aplicación de los criterios académicos en la votación como si no se hubiese tenido en cuenta a la hora de determinar la ponderación del voto. Por lo visto, el voto ponderado ya no es la solución: ésta pasa por eliminar electores. Y esto es lo que se defiende a fin de cuentas, sin sonrojo alguno, me temo.
Habla de criterios académicos y planes de estudio cuando se refiere a bedeles y secretarias como si el rector y su equipo sólo tomasen decisiones en el plano académico y éstas no afectasen a los diferentes colectivos. Significativo y tramposo. Los alumnos no intervienen en la creación de los planes de estudio como tampoco lo hacen los ciudadanos en la elaboración de las leyes…
Aika, aika, ¿por qué nos has abandonado?
Novembre 17, 2008 a 20:15
Profesor indignugget
La universidad forma a la élite y el saber no entiende de democracias. Me hace gracia que los defensores de la señora de la limpieza y los bedeles recurran a Sócrates, enemigo declarado de la democracia.
La ponderación del voto se queda corta. Los estudiantes, señoras de limpieza… pueden opinar, pueden organizarse en sindicatos… pero que elijan un cargo que les es cualitativamente superior me repugna.
Si la señora de la limpieza o el estudiante quieren votar, que se saquen una carrera y se ganen el cargo de profesor. Tan fácil como eso.
Novembre 18, 2008 a 15:26
lara
de quina “elite” parla aquest senyor?? quina vergonya…es ridicul i segurament aquest senyor serà bastan infeliç si creu que l’exit i el saber forma part de la “élite de la socidad”. Havera si actualitzem el discurs SEÑOR QUE FA 30 ANYS QUE JA NO ES PARLA AIXÍ….
Novembre 18, 2008 a 20:34
Profesor indignugget
Amb tots els respectes, senyor o senyora Lara (no m’ha quedat clar, però en el fons és igual), trobo que la seva intervenció, a banda de desqualificar-me personalment, no aporta CAP ARGUMENT en contra. És de sentit comú que el vot d’un savi no pot valer el mateix que el vot d’un ignorant, principalment, pel fet que hi ha molts més ignorants que savis. Espero que si algun dia l’han d’operar d’alguna cosa, en lloc de deixar-ho en mans de gent qualificada, organitzi vostè mateix/a una votació en la que intervingui la senyora de la neteja per decidir on s’ha de clavar el bisturí. Sabia vostè que quan el Congo va aconseguir la independència només hi havia sis universitaris? Ja pot veure vostè el resultat… Si tothom gaudeix de la possibilitat d’arribar a professor, no veig on hi ha el problema. Faci’s professor. Ja anuncio que no seguiré afegint posts.
Novembre 19, 2008 a 23:05
Carmesina
E Tirant volgué parlar per satisfer en lo que Indignugget havia dit, e la Princesa no ho volgué consentir per esquivar major mal, mas dix:
- No es pertany d’home savi respondre a paraules folles, car així com lo foll té franca llibertat d’escampar folles paraules, així és gran discreció al savi ab paciència oir-les e no satisfer-hi, car en les paraules és coneguda la follia d’aquell que la diu, car negú no es deu egualar ab la roïndat ni en la follia ab negú, sinó en la gentilesa e virtut [...]