Daily Archive

En la pàgina de Serveis generals trobareu els diferents centres i entitats adscrites a la Facultat de dret. En aquest bloc ja us hem parlat d’alguns com ara el Centre d’Estudis Canadencs, la Biblioteca de Nacions Unides o l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. Avui escriurem sobre la Càtedra Duran i Bas o, més ben dit, sobre el jurisconsult i polític barceloní que dóna nom a la càtedra.
 
Manuel Duran i Bas (1823-1907) va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, institució en la qual es va doctorar el 1852 i on va exercir de professor fins a la seva jubilació el 1899 des de les càtedres de dret romà, primer, i de dret mercantil i penal, després. Tres anys abans havia estat nomenat rector, període durant el qual va crear la càtedra de dret civil català.

Va formar, juntament amb altres deixebles de Ramon Martí i d’Eixalà, l’anomenada Escola jurídica catalana, divulgadora de les doctrines de Savigny. Com a membre de la Comissió General de Codificació va intervenir en la redacció dels articles 12 i 15 del Codi Civil espanyol i va escriure la seva obra més coneguda, Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (Jc5/77), considerada un al.legat bàsic de l’ordenament legal català i fonament dels diferents projectes d’apèndixs i compilacions. Fou degà del Col.legi d’Advocats durant set anys i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, entre altres institucions.

Fundador de la Lliga de l’Ordre Social que reconeixia el lideratge de Cánovas del Castillo, la seva activitat política es desenvolupà en el sí del conservadorisme català. Va ser diputat provincial, diputat a les Corts, senador electiu, senador vitalici i, finalment, ministre de Gràcia i Justícia en el govern de Silvela.

En la seva extensa bibliografia destaquen Estudios políticos y económicos, Escritos del Exmo. Señor D. Manuel Durán y Bas. Estudios jurídicos (J85/40) o Escritos del Exmo. Señor D. Manuel Durán y Bas. Estudios morales, sociales y económicos (J85/41). Podeu completar les dades de Duran i Bas llegint la biografia del personatge escrita per Lluís Puig Ferriol per a l’edició de Juristas universales (B90/19, vol. 3, pàgs. 334-339).