Daily Archive

Durant setmanes (i mesos!) els mitjans de comunicació s’han estat preguntant si els nord-americans estarien prou preparats per escollir un president negre. Sembla que no hi havia tants motius per desconfiar dels votants ianquis ja que, com tots sabeu, Obama serà el proper president dels Estats Units. S’ha complert així el somni que tenia ara fa quaranta-cinc anys Martin Luther King però… què en pensaria, de tot això, Abraham Lincoln, un nom fonamental en la història de l’abolicionisme?

“Diré que no soy partidario, ni lo he sido nunca, de que se logre de ningún modo la igualdad social y política de las razas blanca y negra, que no soy partidario ni lo he sido nunca de que los negros se conviertan en votantes o miembros de jurados populares, ni de concederles el sufragio pasivo, ni de permitirles casarse con blancos; y diré, además, que hay una diferencia física entre las razas blanca y negra que creo que impedirá siempre que las dos razas convivan en términos de igualdad política y social. […] y yo, como cualquier otro hombre, estoy a favor de que la raza blanca se sitúe en posición de superioridad”.

Aquesta sorprenent afirmació de Lincoln es pot llegir a la pàgina 55 del llibre Memoria y frontera : el desafío de los derechos humanos (Ie15/414), un treball molt recomanable, metòdic i ben documentat de Pablo de Lora. L’obra és una rigorosa anàlisi crítica dels trets característics de la noció de drets humans i del rebuig que genera en diferents àmbits la base ètica i filosòfica sobre la qual es sustenta.

També a la pàgina 56 del primer capítol llegim paraules semblants d’altres personatges il.lustres com ara Immanuel Kant (“El señor Hume desafía a que se le presente un ejemplo de que un negro haya demostrado talento […] Los negros son muy vanidosos, pero a su manera, y tan habladores que es preciso separarlos a golpes”) o Georg Wilhelm Friedrich Hegel (“Se deben representar los negros como una nación de niños que no sale de su estado de simplicidad [...]“), cites difícilment defensables en el segle XXI i que potser demostren que ni tan sols els grans pensadors de la Història no es poden desfer del temps que els ha tocat viure.

Aprofitem per recordar-vos que el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Capo farà la conferència Les eleccions presidencials als Estats Units d’Amèrica el proper dimarts 11 de novembre, a les 13 hores a l’Aula Magna de la Facultat.