Daily Archive

L’ús de personificacions per il·lustrar problemes socials paradigmàtics ha portat més d’un maldecap a polítics nacionals i internacionals. La línia que separa l’efectisme del ridícul és molt fina si pensem en ”la niña de Rajoy” o en l’ara famós “lampista Joe” del candidat McCain.

L’ofici de lampista sembla prou socorredor. Ahir llegíem a El periódico de Catalunya l’article El lampista polonès es resisteix a marxar, al·ludint a la figura que va servir per lluitar contra la proposta de directiva relativa als serveis en el mercat interior, també coneguda com a directiva Bolkestein (o ”Frankenstein” per als seus detractors).

La directiva proposava que qualsevol companyia comunitària pogués prestar serveis en un altre estat membre sense l’obligació d’establir-s’hi. Es pretenia així aplicar el “principi del país d’origen”, és a dir, seria lícit que una empresa amb seu a Polònia treballés a Barcelona amb les regles i mínims laborals polonesos.

I aquí és on va aparèixer un lampista fictici que avui dia compta amb una entrada a la Wikipédia francesa i una cançó. Philippe de Viliers el va citar a unes declaracions manifestant la injustícia que representava fer la mateixa feina amb diferents condicions sociolaborals. La resposta del comissari Bolkestein va venir en forma d’exemple quan va destacar les dificultats que havia tingut per trobar un lampista per fer reformes a la seva casa de camp.

La sortida de to del comissari va ser tan comentada i criticada que l’Oficina de Turisme de Polònia no va dubtar en aprofitar el ressò mediàtic per llançar una campanya adreçada al públic francès. Va presentar l’atractiu lampista que veieu a la fotografia amb la frase “Je reste en Pologne, venez nombreux“. I la directiva? Finalment es va aprovar el 2006 (2006/123/CE) amb tantes modificacions sobre el text del projecte que va perdre el concepte de “principi del país d’origen”.