Sabíeu que el disseny de la il.luminació nocturna de la Torre Eiffel es considera una obra d’art? Igual que les fotografies preses de nit de la torre estan subjectes a la legislació de drets d’autor, aquesta llei pot aplicar-se a diferents creacions, més o menys artístiques, més o menys intranscendents o aparentment anodines, que ens envolten o amb les quals podem ensopegar diàriament i a les quals no donem cap importància.
Algú s’ha parat a pensar en l’autoria de les partides d’escacs? Òbviament, els professionals del joc, sí. Es tracta de creacions amb una autoria compartida i de fàcil atribució. Fa un any el gran mestre rus Oleg Korneev reclamava al web AjedrezND, entre altres coses, el reconeixement dels drets d’autor dels escaquistes que juguen aquestes partides. Actualment els aficionats poden seguir en directe i de manera gratuïta les partides dels campionats a través de diferents portals especialitzats i comprar llibres i bases de dades que comenten i/o reprodueixen milers de partides sense que els professionals dels escacs percebin un euro per les seves creacions. Korneev no és l’únic que s’ha pronunciat sobre aquest problema: altres professionals (com l’excampió del món Veselin Topalov, que parla al vídeo del blog de l’advocat José Muelas) opinen que els drets haurien de ser per als organitzadors dels tornejos, que són els qui contracten els professionals per jugar. Korneev tampoc no ha estat, ni molt menys, el primer d’aixecar la veu contra el que considera una injustícia: que els creadors cedeixin les seves partides a empreses i editorials sense rebre cap compensació econòmica pel seu treball.
L’alemany Emanuel Lasker (foto), el primer gran abanderat de la causa, es va proclamar campió del món després de derrotar Steinitz el 1894. Va defensar el seu títol amb èxit en cinc ocasions fins que va haver d’enfrontar-se amb el cubà Capablanca, jugador que el va vèncer el 1921 a l’Havana. Lasker i Capablanca acordaren que les partides disputades en el seu enfrontament serien propietat d’ambdós, malgrat que l’acord no va ser respectat ja que les partides van ser finalment telegrafiades a Europa i Amèrica per les agències de premsa. Abans, el 1908, Lasker escrivia al president de la federació alemanya que en les entrades del campionat del món contra el doctor Tarrasch s’hauria d’especificar que els dos jugadors eren els propietaris de les partides que s’anaven a jugar. Com veieu, la discussió ve de lluny i encara no se n’ha dit l’última paraula.
9 comments
Comments feed for this article
Octubre 14, 2008 a 08:59
Poncio
Que buena mano!
Octubre 14, 2008 a 09:27
Jordi Sabater i Comas
La situació es complexa però crec que els escacs no son nomès un art pur on això sería aplicable, sino que té una part científica, una altre de esportiva i una altre de simple joc. Jo tampoc vull que quan jugui una obertura em cobrin pels drets d’autor. No sería gaire democràtic ja que els no rics perdríem la llibertat de jugar quan els escacs son per a tothom i totes les condicions de l’èsser humà sense importar la raça, ètnia,religió,cultura, sexe o edat. Avui en dia técnicament el problema a quedat obsolet degut a la evolució del joc. Una altra cosa sería buscar una fórmula per compensar una mica els esforços dels professionals. Però per un altre camí evidentment.
Octubre 14, 2008 a 10:33
wfosbery
No se trata de pagarle a los herederos de Marshall por usar su gambito en la española, se trata más bien de pagar a los jugadores por la publicación de sus partidas.
Octubre 14, 2008 a 13:22
Ariadna i Joan
En aquest tema pensem tots dos de manera diferent. Ariadna creu que s’ha de tractar les partides d’escacs (la seqüència de jugades, vaja) com una novel·la o qualsevol altre creació intel·lectual.
En canvi, el Joan pensa que això encariria molt la difusió -sovint massa escassa- dels escacs. A més… qui no ha repetit mai, ni que sigui per casualitat, una seqüència ja coneguda de jugades? Els escaquistes han de viure dels seus resultats esportius, o dels diners que reben per classes o per publicacions especialitzades…
Octubre 14, 2008 a 15:02
wfosbery
Yo pienso más bien como Ariadna. Creo, además, que no se trata de cobrar por la publicación de partidas y así dificultar su difusión, existen más posibilidades además del simple cobro. ¿Por qué no pueden las marcas comerciales esponsorizar a determinados jugadores de forma que, al igual que en otros deportes, la publicación de la partida vaya ligada a su marca?
Cuando se patrocinan campeonatos por equipos los patrocinadores lo hacen para que su marca figure asociada al ajedrez (un juego que para determinadas marcas puede otorgar cierta buena imagen debido a su componente intelectual) la existencia de patrocinadores personales de cada jugador sería sólo el principio.
En todo caso, que conste, creo que la regulación actual de los derechos de autor y la propiedad intelectual está desfasada y necesita de un cambio radical. Me alegra ver la licenia Creative Commons de esta página.
Octubre 15, 2008 a 17:41
blocdedret
Efectivamente, la esponsorización podría aplicarse a la difusión pero no resolvería las cuestiones relacionadas con la autoría de las partidas y el uso de las mismas por parte de terceros. ¿Las creaciones pasarían a pertenecer a los patrocinadores de los jugadores?
Si los profesionales cobrasen por sus partidas comentadas por terceros en libros, etc. dependerían menos de los premios en los campeonatos. Los aficionados y organizadores seguramente se ahorrarían así en las últimas rondas un buen número de tablas pactadas sin jugar: los ajedrecistas podrían arriesgar más y producirían partidas más interesantes (susceptibles de ser analizadas en diferentes publicaciones – nuevo ingreso para el jugador -, cosa que no ocurriría con las tablas anodinas pactadas en cuatro movimientos).
Quizás con esos ingresos asegurados también se ahorrarían la compraventa de puntos. Triste realidad.
A ver si algún otro experto en propiedad intelectual nos puede echar un cable con este tema. ¡La comunidad ajedrecística anda muy desorientada!
Octubre 18, 2008 a 12:52
alf
El Gran Maestro Sveshnikov hace unos años pidió que si no se le pagaba por la publicación de sus partidas se sustituyese su nombre por “conocido GM de alrededor de 2550″, no hace falta decir que no le hicieron ni caso.
Juny 30, 2009 a 05:02
Dos bronzes d’escacs a la Facultat «
[...] que amb una mica de retard, tornem amb els escacs, un tema sobre el qual ja vam escriure el post Escacs i propietat intel.lectual el mes d’octubre. I és que l’equip d’escacs de la Universitat de Barcelona va aconseguir [...]
Setembre 30, 2009 a 05:03
Una pràctica de Biblioteconomia inspirada en el Bloc de Dret «
[...] el text Escacs i propietat intel.lectual, publicat l’octubre de l’any passat, plantejàvem el debat en torn a si s’haurien de [...]