Daily Archive

Sabíeu que el disseny de la il.luminació nocturna de la Torre Eiffel es considera una obra d’art? Igual que les fotografies preses de nit de la torre estan subjectes a la legislació de drets d’autor, aquesta llei pot aplicar-se a diferents creacions, més o menys artístiques, més o menys intranscendents o aparentment anodines, que ens envolten o amb les quals podem ensopegar diàriament i a les quals no donem cap importància.

Algú s’ha parat a pensar en l’autoria de les partides d’escacs? Òbviament, els professionals del joc, sí. Es tracta de creacions amb una autoria compartida i de fàcil atribució. Fa un any el gran mestre rus Oleg Korneev reclamava al web AjedrezND, entre altres coses, el reconeixement dels drets d’autor dels escaquistes que juguen aquestes partides. Actualment els aficionats poden seguir en directe i de manera gratuïta les partides dels campionats a través de diferents portals especialitzats i comprar llibres i bases de dades que comenten i/o reprodueixen milers de partides sense que els professionals dels escacs percebin un euro per les seves creacions. Korneev no és l’únic que s’ha pronunciat sobre aquest problema: altres professionals (com l’excampió del món Veselin Topalov, que parla al vídeo del blog de l’advocat José Muelas) opinen que els drets haurien de ser per als organitzadors dels tornejos, que són els qui contracten els professionals per jugar. Korneev tampoc no ha estat, ni molt menys, el primer d’aixecar la veu contra el que considera una injustícia: que els creadors cedeixin les seves partides a empreses i editorials sense rebre cap compensació econòmica pel seu treball.

L’alemany Emanuel Lasker (foto), el primer gran abanderat de la causa, es va proclamar campió del món després de derrotar Steinitz el 1894. Va defensar el seu títol amb èxit en cinc ocasions fins que va haver d’enfrontar-se amb el cubà Capablanca, jugador que el va vèncer el 1921 a l’Havana. Lasker i Capablanca acordaren que les partides disputades en el seu enfrontament serien propietat d’ambdós, malgrat que l’acord no va ser respectat ja que les partides van ser finalment telegrafiades a Europa i Amèrica per les agències de premsa. Abans, el 1908, Lasker escrivia al president de la federació alemanya que en les entrades del campionat del món contra el doctor Tarrasch s’hauria d’especificar que els dos jugadors eren els propietaris de les partides que s’anaven a jugar. Com veieu, la discussió ve de lluny i encara no se n’ha dit l’última paraula.