You are currently browsing the daily archive for Octubre 7th, 2008.
“Art. 1º Los niños y las niñas menores de 10 años no serán admitidos al trabajo en ninguna fábrica, taller, fundición o mina.
Art. 2º No excederán de cinco horas cada día, en cualquier estación del año, el trabajo de los niños menores de 13, ni el de las niñas menores de 14.
Art. 3º Tampoco excederá de ocho horas el trabajo de los jóvenes de 13 a 15 años, ni el de las jóvenes de 14 a 17.”
Avui dia ens escandalitzaria aquest articulat, però acabeu de llegir els tres primers articles d’un text legislatiu pioner i progressista en la regulació del treball dels menors a Espanya. Parlem de la llei de 24 de juliol de 1873, anomenada “llei Benot” en honor al seu promotor, Eduardo Benot Rodríguez, polític, escriptor i lingüista, entre d’altres ocupacions.
La importància d’aquesta llei va raure en què va establir els conceptes d’edat mínima per treballar i de jornades màximes laborals. Llegim a l’article de Calvet et al. La reducció de la jornada a 35 hores (Papers, núm. 59, 1999):
“L’any 1855 es promulgà el primer projecte de llei de restricció de la jornada, tot i que era referida tan sols al treball dels nens i dels joves. Aquesta llei, però, no significà l’inici d’un procés legislatiu orientat cap a la reducció de la jornada, ja que aquesta restava desplaçada del centre de les lluites socials. Allò que importava era la consolidació de les organitzacions obreres i la lluita contra la màquina.
El silenci es trencà a final dels anys seixanta, quan les associacions obreres, ja consolidades per la Primera Internacional (la qual inicià la reivindicació de la jornada de vuit hores), es van llançar cap a una intensa activitat política. Així va ser com sorgí el projecte de llei presentat per Manuel Baena l’any 1872, referit al treball dels menors, que no prosperà.
La llei de protecció dels nens, de 24 de juliol de 1873, coneguda com a Llei Benot, regulà finalment la jornada laboral dels menors. Tot i que no existeixen comprovacions exactes sobre l’acompliment d’aquesta llei, la literatura de l’època fa pensar que aquest fou escàs“.
Darrers comentaris