Daily Archive

El cas del francès Henri Désiré Landru (1869-1922) va tenir molta repercussió a principis del segle XX fins al punt que “estar fet un Landru” o “ser un Landru” van arribar a ser expressions d’ús comú (encara avui dia les podeu sentir de vegades) que definien a aquells que tenien moltes dones i les enganyaven. Però, igual que el Barbablava del conte (infantil?) de Perrault (Landru també era conegut com el Barbablava de Gambais) amagava els cadàvers de sis de les seves dones a un petit gabinet al fons d’una galeria, el protagonista d’aquest post no pensava conformar-se únicament amb estafar les seves víctimes. 

Landru aspirava a quelcom més que a una vida de vigilant de garatge, primer, i d’administratiu, després. L’ambició el va portar a cometre diverses estafes entre 1902 i 1914 que el van portar a la presó. Es va sentir irresistiblement atret per una d’elles: estafar vídues que buscaven companyia mitjançant anuncis, malgrat que va ser descobert en el seu primer intent. I va decidir perfeccionar el mètode.

Ell mateix es va anunciar la premsa, en la qual es podia llegir “vidu, dos fills, quaranta-tres anys, solvent, afectuós, seriós i en ascens social, desitja conèixer a vídua amb desitjos matrimonials”. De manera enginyosa, i aprofitant que les baixes durant la Primera Guerra Mundial afavorien els anuncis de les joves vídues, va seduir adoptant diferents identitats, va estafar i va assassinar deu dones i el fill d’una d’elles. L’educat i obsequiós Landru, que continuava visitant la seva dona i els seus dos fills regularment, alhora esquarterava les seves víctimes i les cremava a l’estufa de Gambais després d’assegurar-se el control de llurs fortunes.

Va ser detingut el 1919. El seu judici va durar dos anys i va ser condemnat per la mort d’onze persones, malgrat que la policia calculava que havia assassinat entre cent quinze i tres-centes dones i que ell sempre va proclamar la seva innocència. Entre les proves, un calaix ple de dents, quilos de cendra i les escrupoloses anotacions de dates i despeses de l’assassí. Landru fou guillotinat el 1922 a Versalles.

El 1963 es va estrenar Landru, film de Claude Chabrol que portava a la gran pantalla la vida del psicòpata. Charles Chaplin també es va inspirar en Landru per al seu Monsieur Verdoux el 1947.

A la biblioteca teniu Dos “estilos” criminales: Landrú, Petiot (Qg5/29), de la col.lecció Los grandes procesos de la historia, on s’explica a manera de crònica els processos contra Landru i contra el també cèlebre doctor Marcel Petiot.