You are currently browsing the monthly archive for Setembre 2008.
Fins al 7 d’octubre podeu visitar, al vestíbul de la Facultat de Dret, l’exposició Algèria, un país també denominat Al-Jaza’ir. Es tracta d’una iniciativa de la Xarxa Vives d’Universitats que pretén enfortir els vincles entre les universitats de la Xarxa i les de la Conferència Regional d’Universitats de l’Oest d’Algèria. Hi trobareu un cop d’ull a la història, la sociologia i la identitat del segon país amb més superfície d’Àfrica.
Aprofitant aquesta exposició, us proposem ampliar els coneixements sobre la política algeriana consultant el fons de la Biblioteca sobre el tema. Entre els documents que hi trobareu, us recomanem la pel·lícula La batalla de Argel (1966), de Gillo Pontecorvo.
Filmada en blanc i negre, la pel·lícula mostra els orígens, el desenvolupament i la fi de l’enfrontament entre el Front de Libération Nationale (FLN) i les autoritats colonials franceses a la ciutat d’Alger, entre 1954 i 1957. Pontecorvo planteja temes tan actuals com el terrorisme i la guerra bruta per fer-hi front, així com la legitimitat de l’ús de la violència en els processos d’alliberament nacional. De factura impecable, el to documental només es trenca amb primers plànols inquietants que mostren el dolor absurd provocat per la guerra i la tortura. Destaca el realisme amb què descriu la forma d’actuar de l’FLN, probablement gràcies al fet que un dels protagonistes és el líder revolucionari Yacef Saadi, que interpreta un paper molt semblant al que visqué en el procés d’independència.
El CIDDRIM (Centro para la Investigación y Desarrollo del Derecho Registral Inmobiliario y Mercantil) organitza, amb la col.laboració del Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España, el postgrau Medi ambient i urbanisme.
El curs està dirigit als llicenciats, als diplomats, al personal de les administracions públiques i de l’empresa i als estudiants amb un 90% dels crèdits habilitats per a l’obtenció del títol. El postgrau, coordinat pel catedràtic de dret civil de la UB Alfonso Hernández-Moreno i per Juan María Díaz Fraile, començarà el proper mes de gener i es perllongarà fins al juny. El curs consta de 150 hores que tindran lloc a la Facultat de dret de la UB (dues tardes per setmana). Els seus objectius són:
- estudi en profunditat de la realitat econòmica-jurídica espanyola i europea en matèria de medi ambient, planejament, urbanisme i construcció
- aprofundiment en el coneixement de les fonts normatives i jurisprudencials en matèria de medi ambient i urbanisme
- capacitació per a la interpretació i aplicació teòrico-pràctica en el camp de l’ordenació del territori, planejament i construcció
- capacitació per a la praxi, institucional, professional, empresarial i administrativa dels alumnes
El termini de matriculació finalitza el proper 19 de desembre. Si voleu més informació sobre el curs de postgrau consulteu els webs del CIDDRIM i dels màsters i postgraus de la Facultat. També podeu telefonar al 932456512 o escriure a l’adreça de correu electrònic info@ciddrim.com.
Fernando Sánchez Calero ( Valladolid, 1928 ) és autor del manual Instituciones de derecho mercantil (obra que ja ha arribat a la seva trentena edició), d’El contrato de transporte marítimo de mercancías : reglas de La Haya-Visby i de la Ley de contrato de seguro : comentarios a la ley 50/1980, de 8 de octubre, y a sus modificaciones, entre d’altres obres. El professor Sánchez Calero va ser catedràtic de dret mercantil de les universitats de La Laguna, Bilbao (on va ser vicerector i degà de la facultat de ciències econòmiques i empresarials) i Madrid i és catedràtic emèrit de la Universitat Complutense de Madrid.
Vocal de la Junta consultiva d’assegurances del Ministeri d’Hisenda i vocal permanent de la Comissió general de codificació del Ministeri de Justícia, Sánchez Calero ha participat en diferents ponències per a la redacció de diversos avantprojectes de lleis mercantils (lleis del contracte d’assegurança, canviària i del xec, codi de societats mercantils, etc.). Des de 1999, és acadèmic de número de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
Com bona part dels altres Juristes de manual que us hem anat presentant és membre del consell de redacció de nombroses publicacions especialitzades, com ara la Revista de derecho mercantil o la Revista de derecho privado. El 1981 va fundar la Revista de derecho bancario y bursátil i presideix la Revista de sociedades i la Revista española de seguros.
Recentment la Biblioteca ha creat, a instàncies del Departament de dret civil, tres epígrafs en la seva classificació per donar cabuda a una sèrie de llibres que fins ara es trobaven dispersos en diferents seccions. A la quarta planta, dintre de l’apartat de Contractes de dret civil, trobareu els nous epígrafs:
-
Bona fe (Rg54): els llibres sobre la bona fe classificats sota aquest epígraf tracten exclusivament sobre contractes. També trobareu, per exemple, obres sobre aquest principi a Possessió (Re10) dintre dels drets reals o, aplicat a altres àmbits del dret, a les seccions de dret laboral, dret processal, dret canònic, etc.
-
Contractació i pagament electrònics (Rg56): fins ara la major part d’aquests títols que integren el nou epígraf Rg56 es trobaven amb les obres sobre Comerç electrònic i contractes electrònics (Sq3) des del punt de vista del dret mercantil.
-
Consumidors (Rg58): aquí hi trobareu les obres que tracten sobre els contractes amb els consumidors que fins ara hi eren amb els llibres sobre dret de la competència i tècniques de distribució a l’apartat de protecció del consumidor de dret mercantil (Sn i So).
El cas del francès Henri Désiré Landru (1869-1922) va tenir molta repercussió a principis del segle XX fins al punt que “estar fet un Landru” o “ser un Landru” van arribar a ser expressions d’ús comú (encara avui dia les podeu sentir de vegades) que definien a aquells que tenien moltes dones i les enganyaven. Però, igual que el Barbablava del conte (infantil?) de Perrault (Landru també era conegut com el Barbablava de Gambais) amagava els cadàvers de sis de les seves dones a un petit gabinet al fons d’una galeria, el protagonista d’aquest post no pensava conformar-se únicament amb estafar les seves víctimes.
Landru aspirava a quelcom més que a una vida de vigilant de garatge, primer, i d’administratiu, després. L’ambició el va portar a cometre diverses estafes entre 1902 i 1914 que el van portar a la presó. Es va sentir irresistiblement atret per una d’elles: estafar vídues que buscaven companyia mitjançant anuncis, malgrat que va ser descobert en el seu primer intent. I va decidir perfeccionar el mètode.
Ell mateix es va anunciar la premsa, en la qual es podia llegir “vidu, dos fills, quaranta-tres anys, solvent, afectuós, seriós i en ascens social, desitja conèixer a vídua amb desitjos matrimonials”. De manera enginyosa, i aprofitant que les baixes durant la Primera Guerra Mundial afavorien els anuncis de les joves vídues, va seduir adoptant diferents identitats, va estafar i va assassinar deu dones i el fill d’una d’elles. L’educat i obsequiós Landru, que continuava visitant la seva dona i els seus dos fills regularment, alhora esquarterava les seves víctimes i les cremava a l’estufa de Gambais després d’assegurar-se el control de llurs fortunes.
Va ser detingut el 1919. El seu judici va durar dos anys i va ser condemnat per la mort d’onze persones, malgrat que la policia calculava que havia assassinat entre cent quinze i tres-centes dones i que ell sempre va proclamar la seva innocència. Entre les proves, un calaix ple de dents, quilos de cendra i les escrupoloses anotacions de dates i despeses de l’assassí. Landru fou guillotinat el 1922 a Versalles.
El 1963 es va estrenar Landru, film de Claude Chabrol que portava a la gran pantalla la vida del psicòpata. Charles Chaplin també es va inspirar en Landru per al seu Monsieur Verdoux el 1947.
A la biblioteca teniu Dos “estilos” criminales: Landrú, Petiot (Qg5/29), de la col.lecció Los grandes procesos de la historia, on s’explica a manera de crònica els processos contra Landru i contra el també cèlebre doctor Marcel Petiot.
Des del passat mes de juliol es poden consultar de manera gratuïta al web del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya els 2033 números dels DOGC publicats des del 3 de maig de 1931 fins al 25 de gener de 1939 i els 3 números (juny de 1956 i maig i agost de 1977) publicats a l’exili des de França.
Entre les més de 47000 pàgines disponibles s’hi troben l’Estatut de 1932, les sentències del Tribunal de Cassació català, diferents acords municipals, els decrets de creació de les milícies ciutadanes de Catalunya i del Departament de Defensa i de l’Exèrcit de Catalunya, entre d’altres disposicions aprovades durant la Guerra Civil.
Consulteu en línia el DOGC de 1931-1939 i de l’exili.
Malgrat que, comparat amb altres societats antigues i medievals, no s’hagin publicat gaires llibres sobre el regne visigòtic, en general, ni sobre el seu dret, en particular, a la nostra biblioteca trobareu alguns títols que val la pena conèixer si és que esteu interessats en el tema.
La compilació de lleis d’Ervigi, promulgada el 681, subministra, per exemple, molta informació sobre les institucions i la societat visigòtiques. El llibre de P.D. King Derecho y sociedad en el reino visigodo (Jf3/20) l’estudia i analitza qüestions com les relacions entre el rei i el poble, la regulació de les vendes, les donacions i els testaments, els càstigs per als assassins, els lladres o les prostitutes, les normes referides al matrimoni, a l’esclavatge, etc. Fonts anteriors del dret visigòtic havien estat els codis d’Euric, de Leovigild i de Recesvint, entre d’altres.
Trobareu més títols que us resultaran útils per conèixer el període de poder visigòtic, des de la desfeta de l’Imperi romà fins a la invasió àrab de la Península l’any 711, principalment a la segona planta de la biblioteca. Alguns d’ells són Estudios visigóticos (J80/19) i El código de Eurico (Jd3/6), publicats ambdós pel CSIC, La legislación gótico-hispana : leges antiquiores-liber iudiciorum (Jf3/50), de Rafael de Ureña y Smenjaud, Sobre el íntimo parentesco entre el derecho godo-hispánico y el noruego-islándico (Je5/71), de Julius Ficker, Los gastos del proceso en el derecho visigodo (Jf29/32 F), de Jesús Lalinde Abadía, En torno a la aplicación del derecho visigodo durante la reconquista : la tutela medieval catalana (Jf23/79 F) i El derecho visigodo en Cataluña (Je5/145), els dos de Josep M. Font i Rius, i L’usage du droit wisigothique en Catalogne du IXe au XIIe siècle : approches d’une signification culturelle (Je5/192 F), de Michel Zimmermann.
Ja es pot consultar en línia Terminologia notarial, diccionari elaborat l’any 2004 pel TERMCAT i els col.legis de notaris de les Balears i de Catalunya amb el suport del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra i que aplega i defineix els 344 termes d’ús més habitual a les notaries. També teniu l’edició en paper de 2004 a la quarta planta de la biblioteca (R55/2).
El diccionari inclou, a més, termes provinents d’altres branques del dret vinculades estretament amb les notaries, com ara el dret civil (sobretot dret successori), el dret hipotecari o el dret mercantil (principalment termes relacionats amb les societats). Les definicions (i els equivalents en castellà dels termes) es poden recuperar mitjançant els índexs alfabètics del marc de l’esquerra o introduint la paraula en l’espai superior Cerca.
Altres diccionaris en línia consultables al web de TERMCAT i que us poden ser útils són el Diccionari de la renda, la Terminologia del comerç electrònic o el Diccionari de la negociació col.lectiva.
… sino de hacer pensar, va escriure al seu dia Montesquieu. Tornem avui amb un altre bloc. En aquesta ocasió es tracta de No se trata de hacer leer, el bloc jurídic del professor titular de dret administratiu de la Universitat de València Andrés Boix Palop que parteix de l’esmentada màxima del filòsof i jurista francès per donar títol a la seva pàgina personal.
El bloc va ser creat el setembre de l’any 2006. Des d’aleshores, el professor Boix comenta diferents temes d’actualitat política i judicial i, com no podia ser d’una altra manera, les qüestions referides a l’Administració. Així, a No se trata de hacer leer podem llegir les seves reflexions (unes més personals, unes altres més jurídiques) sobre el cèlebre manifest sobre la llengua comuna, sobre la publicació de les balances fiscals o sobre la sentència contrària a Federico Jiménez Losantos.
Un cop més us recomanem que visiteu aquests blocs, mantinguts per professors universitaris o professionals del dret, i que deixeu les vostres opinions. Generar el debat sempre és una bona manera d’aprofundir en els temes que us interessin.
Entre els molts i diferents recursos que el web del Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) ofereix als internautes trobem la revista en línia Abogados : revista del Consejo General de la Abogacía Española, continuadora d’Abogacía española : derecho y sociedad. La publicació va canviar de nom i de disseny el febrer de 2007, data des de la qual els seus números es poden consultar per internet.
En el número 50, corresponent al mes de juny, el Dr. Gilberto Pérez del Blanco va publicar l’article Retrasos judiciales generalizados: 2,5 millones de asuntos pendientes, treball que va ser ressenyat al seu dia pel web Noticias jurídicas i que ens va recomanar un lector del Bloc de Dret mitjançant el nostre correu. Segons l’autor (i sempre basant-se en dades del 2007), Espanya és un dels països amb una major taxa de litigis. Calcula uns dos-cents assumptes judicials per cada mil habitants (el 75% correspon a l’ordre penal, el 17% al civil, el 4% al social i el 3% al contenciós-administratiu), xifra que augmenta anualment un 3%. Gilberto Pérez estableix que, dels 2,5 milions d’assumptes pendents que donen títol a l’estudi, li correspon a cadascun dels òrgans jurisdiccionals una mitjana de 700 assumptes sense resoldre.
Si us interessa el que heu llegit us adrecem, com sempre, a l’article original. També un recomanem que doneu un cop d’ull al portal del CGAE i a la resta de números de la revista Abogados.
Darrers comentaris