Daily Archive

Amb certa freqüència veiem turistes a aquest costat de la Diagonal. I més ara, a l’estiu. Us explicarem què és el que vénen a fotografiar.

El 1884 Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec d’Eusebi Güell de remodelar la finca que la família utilitzava com a residència d’estiu i que comprenia les antigues Can Feliu, Torre Baldiró i Can Cuyàs. L’arquitecte reusenc va projectar el jardí i els pavellons d’accés a la finca des de la carretera de Sarrià: va dissenyar un mur amb tres portes, un mirador, una font i la reforma de la Finca Güell, a més d’altres complements decoratius. Les obres, dirigides per Joan Martorell, van acabar el 1887.

La propietat familiar va patir un seguit de divisions en morir Güell. Mentre la part central era cedida per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes el 1918, la UB va adquirir el 1950 alguns dels seus elements més emblemàtics. Destaca, com no, la porta principal amb la figura del drac en la reixa de ferro forjat (Avinguda de Pedralbes, núm. 7, a la mateixa illa que la facultat). La bèstia custodiava, juntament amb les mítiques donzelles, el Jardí de les Hespèrides, on es trobava l’arbre de les pomes d’or que simbolitzava la fecunditat i l’amor. El drac i el taronger del brancal dret volien reproduir el jardí tal qual l’havia descrit Jacint Verdaguer al poema L’Atlàntida. El que queda d’aquell espai verd es troba darrere els barracons i l’aparcament a l’aire lliure de la Facultat de dret, on també hi trobareu una porta de ferro que dóna igualment a l’Avinguda Pedralbes i que recorda el nom llatí d’aquest espai (Hortus Hesperidum). Porta reutilitzada, per cert, on encara es pot llegir que va pertànyer a una serralleria fundada el 1900.

Les altres portes gaudinianes són els accessos est i sud de la Finca Güell: la porta enderrocada i reconstruïda que es troba davant de la Facultat de farmàcia i la que està situada entre la Facultat de biologia i la de geologia, respectivament.

El Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Històrico-artístic de Barcelona de l’Ajuntament inclou les tres portes de la finca i els pavellons (durant anys seu de la Càtedra Gaudí de la UPC) i els atorga el segon màxim nivell d’interès arquitectònic.