You are currently browsing the monthly archive for Juny 2008.
A la premsa de caire general sovint trobem referències al defensor del poble, al defensor del menor, a les diferents associacions de defensa dels consumidors, etc. Ara que finalitza el termini per presentar la declaració de la renda ens sembla un bon moment per parlar-vos del Consell per a la Defensa del Contribuent. Aquest organisme assessor de la Secretaria d’Estat d’Hisenda, creat a finals de 1996, actua per millorar la defensa dels drets i garanties dels ciutadans en llurs relacions tributàries i informa sobre les queixes i suggeriments que es plantegen. És el lloc al qual acudir quan detectem una incorrecta aplicació de les normes tributàries per part de l’Administració, un deficient servei d’informació i atenció al ciutadà per problemes derivats de la declaració, etc.
En el seu web trobareu la guia per a la presentació de queixes, reclamacions i suggeriments, els models dels formularis i les memòries del Consell, a més d’altra informació rellevant, com ara la seva composició i funcionament o la legislació relacionada amb la defensa del contribuent. També trobareu les memòries en paper a la quarta planta de la biblioteca (V72/1).
El president del Consell és el catedràtic de la Universitat de Múrcia Gaspar de la Peña Velasco. El seu predecessor va ser el Dr. José Juan Ferreiro Lapatza (foto), catedràtic de dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona, que va ostentar la presidència entre els anys 2001 i 2005. Entre els vocals trobem cognoms ben coneguts dins l’àmbit universitari com, per exemple, Fernando Pérez Royo o Antonio Cayón Galiardo.
En l’edició d’avui El Periódico de Catalunya publica l’article del catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan J. Queralt Tornem-hi amb el Poder Judicial, resposta a la proposta de refundació del Consell General del Poder Judicial del magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, publicada al mateix diari la setmana passada.
Podeu llegir la reflexió de Joan J. Queralt en l’edició digital o a la pàgina 12 del diari en paper.
La biblioteca no sempre té en el seu fons les obres que responen amb exactitud les preguntes de tots els usuaris. Per això, de vegades ha de recórrer a fonts externes i a altres centres per proporcionar a cada lector la informació que està demanant o per redirigir-lo fins a aquesta.
No fa gaire una usuària es va adreçar a la biblioteca, mitjançant el servei Pregunteu al bibliotecari (Pab 24×7), per demanar les resolucions que es van prendre durant la Conferència Internacional de París de juliol de 1938 relatives al bombardeig de ciutats obertes.
Les resolucions no hi eren a la nostra biblioteca ni, malgrat haver-se celebrat en el marc de la Societat de Nacions, a la Biblioteca de les Nacions Unides, el primer lloc on ens vam haver d’adreçar. El següent pas va ser consultar la base de dades del web de l’International Institute of Social History. El resultat de la cerca plantejada va ser que la informació demanada es conservava a l’Archivo del Comité Nacional de la CNT: inventariats sota la referència 62E es trobaven diferents documents concernents a la Conferència Universal per la Pau i contra el Bombardeig de Ciutats Obertes de París.
Malauradament, la documentació no es podia consultar en línia, però sí vam poder posar en contacte la nostra usuària amb l’arxiu perquè pogués estudiar la documentació personalment.
El darrer número de la revista digital Electronic Journal of Comparative Law (EJCL), volum 12.1, està dedicat a les jurisdiccions mixtes, és a dir, als ordenaments jurídics que no es basen exclusivament en els principis del dret anglosaxó (Common law) ni en els del dret continental europeu (Civil law). Aquest número especial d’EJCL conté els treballs presentats a la Second World Society of Mixed Jurisdiction Jurists Conference, que va tenir lloc del 27 al 30 de juny de l’any passat a Edimburg.
Un exemple de jurisdicció mixta és Puerto Rico, que es regeix pel dret públic anglosaxó i el dret civil continental europeu. Un país estretament vinculat a la nostra facultat des de ja fa quinze anys. I és que l’Escuela de Derecho de la Universidad de Puerto Rico va crear el 1994, conjuntament amb la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, un programa de doble titulació mitjançant un conveni que va haver de ser actualitzat el 2001. Els estudiants catalans han de cursar de 32 a 35 crèdits al país americà i els porto-riquenys un any a Barcelona per aconseguir la doble titulació de Juris Doctor de la Universidad de Puerto Rico i de Llicenciat en Dret de la UB.
El conveni entre ambdues institucions permet que 10 alumnes de la UB que hagin superat el penúltim curs de la llicenciatura puguin completar els seus estudis a Puerto Rico. Si hi esteu interessats, en trobareu més informació a les pàgines sobre els programes internacionals de la Universitat de Barcelona i de la Universidad de Puerto Rico.
Ja ha començat el període de preinscripció dels màsters oficials que ofereix la Universitat de Barcelona per al curs vinent. Entre els màsters programats en trobareu quatre relacionats amb el dret:
- dintre del programa oficial de postgrau Estudis jurídics teniu els màsters Criminologia i Sociologia Juridicopenal (50 places i 90 crèdits), Dret de l’Empresa i dels Negocis (40 places i 90-120 crèdits) i Gestió Pública Avançada (40 places i 60-120 crèdits).
- dintre del programa de postgrau de Filosofia, i gestionat per aquella mateixa facultat, també s’ofereix el màster Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política (120 places i 60-120 crèdits).
Trobareu informació específica als respectius webs de cada màster i informació general relacionada amb la programació dels cursos i amb les beques i ajuts per als estudiants al web Màsters oficials de la Universitat de Barcelona.
Si ja heu acabat els exàmens i teniu ganes d’anar al cinema us proposem la pel.lícula 12 (12 razgnevannyh muzhchin, 2007), del rus Nikita Mikhalkov. El film és una revisió del clàssic de Sidney Lumet Dotze homes sense pietat (12 Angry Men, 1957), centrat en la deliberació d’un jurat en un cas d’homicidi.
En aquest cas, es jutja un adolescent txetxè per l’assassinat del seu padrastre, un militar rus. La moderna versió europea ens depara poques sorpreses: l’home que té pressa en l’original per anar a un partit es converteix en un artista que se n’ha d’anar de gira, Mikhalkov (que es reserva un dels dotze papers principals) trasllada la reunió al gimnàs d’un col.legi i les històries que desgranen els personatges, al voltant d’oncles Kolyes i Volodyes, recorden en certa mida els monòlegs confusos i alcoholitzats del bon soldat Švejk. Pel que fa a la resta, els dubtes raonables, els testimonis poc fiables de vellets o, fins i tot, la conclusió que per apunyalar algú és més lògic i efectiu fer-ho atacant per sota i no de dalt a baix segueixen igual que a la pel.lícula nord-americana, basada en l’obra teatral de Reginald Rose.
Podeu veure 12 als cinemes Aribau i Méliès, de Barcelona. Teniu la pel.lícula Dotze homes sense pietat a la nostra videoteca (B/DVD/12), sobre la qual escriurem properament.
I ja que parlem de cinema, aquesta tarda a les 19.30 hores es projecta per segona i darrera vegada a la Filmoteca la pel.lícula de Fritz Lang El retorn de Frank James (The return of Frank James, 1940), western basat en la venjança de Frank (Henry Fonda, protagonista, per cert, de Dotze homes sense pietat) envers Charlie i Bob Ford (John Carradine), els assassins del llegendari pistoler Jesse James. Us recomanem vivament aquest film i el divertit judici que té lloc gairebé al final del metratge contra Frank, amb constants referències a la confrontació entre el Nord i el Sud de la Guerra de Secessió americana.
Demà finalitza el termini per inscriure’s al IV Parlament Universitari. El Parlament de Catalunya l’organitza, amb la col.laboració de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, entre els dies 7 i 11 de juliol a la seu de la institució. Es tracta d’una activitat que permetrà als estudiants universitaris reunir-se amb diferents representants dels grups catalans i en la qual simularan el treball parlamentari dels diputats (tramitaran un projecte de llei, realitzaran sessions de control a un Consell Executiu simulat, etc.).
Cadascuna de les universitats catalanes participarà amb una delegació de 10-15 estudiants. Els universitaris s’hauran de repartir entre sis grups parlamentaris per afinitat política que simularan la realitat actual en que es reparteix l’arc del Parlament. S’intentarà que cap grup disposi de majoria absoluta al Ple i a les Comissions.
L’última jornada de la simulació es celebrarà a la Sala de Plens del Parlament.
Si esteu interessats en la simulació parlamentària ompliu el formulari d’inscripció. Per a més més informació, consulteu el projecte del programa o contacteu a través del telèfon 93 3046645 o del correu electrònic.
Ja sabem, ni que sigui d’haver-ho vist al cinema, que sovint apareixen sonats que imiten els patrons dels assassins en sèrie més cèlebres. Doncs a les biblioteques també passa. L’abril de 2007 us vam parlar de les destrosses que algú que s’inspirava en Jack l’Esbudellador havia comés en un llibre de la biblioteca. A principis de mes vam llegir a la premsa que un individu havia estat detingut per robar, mutilar i fer malbé documentació de l’Arxiu Històric de Terol. Avui us presentem l’obra d’un nou Jack, ara equipat amb diferents retoladors fosforescents, com l’investigador que va arrasar l’arxiu terolenc. I no és un exemple únic: malauradament hi ha més.
Pareu atenció en el domini de la línia i del color de l’artista plàstic que concita la nostra atenció. Gaudiu del seu traç ferm i de la policromia de la seva obra. Un creador d’avantguarda que defuig suports tradicionals com ara la tela o la fusta i prefereix utilitzar… els llibres! I no llibres propis, no. Els llibres de la biblioteca, com l’exemplar de las Lecciones de derecho comunitario europeo, edició dirigida per Victoria Abellán Honrubia i Blanca Vilà Costa, que il.lustra el post.
El bàrbar dels retoladors, que tan seriosament sembla que es pren això d’estudiar dret, almenys el comunitari, de ben segur no ha arribat al tema dels béns públics. Si ho hagués fet segurament hauria tingut una mica més de respecte pels llibres de la biblioteca, que no deixen de ser els vostres llibres.
“Sempre es repeteix la mateixa història: cada individu no pensa més que en si mateix”. Sòfocles.
Si l’abril passat us parlàvem de l’aprovació de la llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya (publicada al DOGC núm. 5123), avui ho fem de la referida al Llibre IV. El Parlament de Catalunya va aprovar ahir per unanimitat el text legislatiu relatiu a les successions, que manté com a base els principis sucessoris del dret civil català però incorpora novetats per adaptar-lo a la societat actual.
La premsa ha fet especial esment de les disposicions que tenen a veure amb la violència domèstica (El País, La Vanguardia, El Periódico), en referència al concepte d’indignitat successòria (Article 412-3) on es tipifica com indigne de succeir, entre d’altres, a ”el qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant” i a ”el qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant“.
Altres reformes destacables són el reconeixement dels mateixos drets en cas de mort sense testament a tots els tipus de parella (matrimonis i unions estables de parella, heterosexuals o homosexuals), la reducció dels tipus de testament al notarial i l’hològraf (suprimint la figura arcaica del testament davant rector) i la limitació dels qui presten serveis assistencials o residencials a una persona, a ser afavorits pel que fa als drets de successió quan aquesta persona mor.
Fruit de les gestions fetes per un grup de professores de la Facultat de dret, l’editorial Marcial Pons ha donat a la biblioteca més de dos-cents manuals.
Com ja us vam informar, la propera implementació de Millennium, un nou sistema de gestió a les biblioteques del CRAI de la UB (ja el podeu veure en funcionament al catàleg de l’UAB, per exemple), condicionarà el nostre treball intern durant uns dies. Per raons tècniques, doncs, aquests nous manuals no es posaran encara a les prestatgeries de la primera planta però sí els podreu consultar a la biblioteca. Si necessiteu algun d’aquests manuals, demaneu-los al taulell de préstec i us els deixarem per a la seva consulta.
Darrers comentaris