El artículo 33 i l’article 26

Fa uns mesos el filòleg Màrius Serra escrivia a La Vanguardia un parell d’articles (Queda abolido el artículo 33 i Por el artículo 29 al 33) sobre l’expressió “hacer una cosa por el artículo 33”. Quan els vam llegir ens va sorprendre que Serra la sentís per primera vegada en un espot televisiu recent de gust dubtós però també, i molt, l’origen possible de la locució fruit de les seves perquisicions i de les aportacions dels lectors del diari.

Quan algú fa quelcom “por el artículo 33″ l’està fent per nassos. L’autor proposa l’article 33 del Fuero de los españoles, de 17 de juliol de 1945, que anteposa la unitat d’Espanya a l’exercici dels altres drets, com a referent etimològic de l’expressió: “El ejercicio de los derechos que se reconocen en este Fuero no podrá atentar a la unidad espiritual, nacional y social de España”.

Igualment, però, assenyala que també s’utilitza “hacer una cosa por el artículo 29”, que ve a significar el mateix. En aquest cas situa l’origen en la llei electoral de 1907. L’article 29 establia que si només es presentava un candidat en un determinat districte electoral, aquest seria nomenat diputat sense passar per les urnes. Així doncs, els cacics que intimidaven els seus oponents es convertien en diputats per renúncia dels rivals en virtut de l’article 29.   

L’equivalent català seria l’article 26. Pel que es veu, el setmanari satíric El Be Negre va publicar als anys trenta un poema que deia: “Diu l´article vint-i-sis / que, en cas de compromís / el govern té atribucions / per passarse pels faldons / totes les lleis del país”. Posteriorment, el grup La Trinca la va adaptar per a la seva cançó El Califa, vetlladament dedicada al general Franco.