Daily Archive

Ciceró, Titus Livi o Pomponi van afirmar que el dret de la ciutat de Roma va començar a rajar de la Llei de les XII Taules. Es tracta del document legislatiu més antic del dret romà, un conjunt de disposicions que van ser redactades per dues comissions de decemvirs presidides pel cònsul Api Claudi Cras els anys 451 i 450 a.C. i que van tenir una vigència de gairebé deu segles. Van ser originalment gravades en dotze taules de fusta, primer, i bronze, després, que van ser fixades al fòrum romà després de rebre l’aprovació dels comicis centuriats.

El fet de fixar la normativa responia a una reclamació dels plebeus, que mantenien que els seus deures eren menystinguts en els judicis, que es sustentaven en una tradició oral que només conservaven uns pocs patricis. Les XII Taules foren destruïdes pels gals en el saqueig de Roma de l’any 390 però les normes, que abordaven temes de dret processal (taules I, II i III), dret de família i de successions (taules IV i V), drets reals i obligacions (taules VI i VII), dret penal (taules VIII i IX) o dret sacre (taula X) i explicitaven els càstigs per a algunes infraccions, han arribat fins als nostres dies parcialment gràcies a les cites de la literatura llatina posterior, com els comentaris de Gai del segle II (consulteu els fragments seleccionats i traduïts per Guillermo Fatás al web del Departament d’Història Antiga de la Universitat de Navarra).

Alguns títols a la nostra biblioteca: De los delitos y las sanciones en la ley de las XII tablas, d’Antonio Ortega Carrillo de Albornoz (Kc5/158), Ley de las XII Tablas, estudi i traducció de César Rascón García i José María García González (Kc10/95), La desuetudine delle XII tavole nell’età arcaica, de Lorenzo Franchini (Kc/5) i Les XII tables : au pont de vue de la chronologie de Rome et de son calendrier, de Vasilii Sinaiski (Kc5/65).