You are currently browsing the monthly archive for Maig 2008.
Un alumne s’apropa al taulell d’informació i ens dirigeix un lacònic: el Satorras. En primer terme, un es pensa que l’estudiant se’ns està presentant i ens diu el Satorras com qui diu ja sóc aquí. Quan ens adonem que el Satorras es repeteix en boca de diferents alumnes i que no és un cognom tan habitual, un té la seguretat que ens estan demanant alguna cosa i que, possiblement, es tracti d’un exemplar del manual de la professora Satorras que tenim al taulell.
La tercera edició corregida i ampliada de 2004 del manual de Rosa Maria Satorras Lecciones de derecho eclesiástico del Estado es pot consultar, des de fa un temps, en línia i de manera gratuïta per als estudiants de la UB. Si us trobeu a la universitat, només heu de cercar el títol al catàleg de la biblioteca i clickar l’enllaç que us portarà a la versió en línia que ofereix vLex (en html o en pdf). Aquest portal jurídic també permet l’accés a altres llibres i revistes en format digital, com ara les Prácticas de derecho internacional público dirigides per Victoria Abellán i coordinades per Jaume Saura.
Recordeu que si voleu accedir als llibres de vLex des de casa primer haureu de configurar el proxy al vostre ordinador. Teniu les instruccions per fer-ho a Accés als recursos electrònics des de fora de la UB.
Francesc de Carreras, catedràtic de Dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona publica avui a La Vanguardia un article d’opinió molt crític amb l’anomenat Pla de Bolonya i que qüestiona les conclusions de la XIII Conferència de degans de facultats de dret d’universitats espanyoles de l’any passat. Llegim:
“[...] No cabe duda de que la música suena bien: pensamiento crítico, técnicas de investigación, argumentación. Ahora bien, ¿seguro que son capaces los estudiantes que cursarán Derecho entre los 18 y 22 años de proezas tan exquisitas cuando lo que necesitan, tras una deficiente secundaria, es aprender cosas concretas y sólo después de aprendidas –y digeridas y reflexionadas- pueden estar en condiciones de criticar, investigar y argumentar?”
Podeu llegir l’article Plastilina en la universidad a la pàgina 23 de l’edició en paper de La Vanguardia o al següent enllaç.
Avui hem conegut de la mà del bloc Garabuya, de l’Asociación Profesional de Especialistas en Información asturiana, l’existència d’una cançó titulada I want to be a librarian del grup neozelandès Haunted Love (lletra en anglès i traducció al castellà al web de Garabuya). El vídeo, a més de ser divertit, il·lustra molt bé l’estereotip del comportament d’un bibliotecari (normalment bibliotecària) obsessionat amb l’ordre i el silenci.
Aprofitant que hem començat el període d’exàmens, volem advertir-vos d’alguns detalls que us poden fer pensar que sí som com les bibliotecàries del vídeo.
Passa de tant en tant aquests dies que un estudiant arriba confiat que podrà portar a l’examen, que comença en 10 minuts, un document que no posseeix (normalment un codi de legislació) i que sí que es troba a la biblioteca. La frustració és màxima quan s’assabenta que hi ha documents que no surten en préstec (els que porten un punt vermell). Per tant, és molt recomanable que abans de confiar en comptar amb un document per a un examen comproveu al catàleg si aquest està disponible.
Passa també que, a falta d’uns dies per a l’examen, hi ha qui s’adona que ha de consultar aquell manual que és bàsic per superar l’assignatura. Penseu que a mida que s’apropen els exàmens és més difícil trobar manuals disponibles. Això sí, sempre podeu fer una reserva o bé demanar l’exemplar exclòs de préstec que tenim al taulell d’informació de la planta baixa i consultar-lo a la pròpia biblioteca.
Altres mesures poc populars són aquelles que obliguen al personal de la Biblioteca a informar de les prohibicions de fumar, parlar pel mòbil, menjar o beure dins de les instal·lacions.
Preneu-vos cinc minuts de descans dels apunts, gaudiu de la cançó i penseu, si us plau, que no som tan dolents com les protagonistes del vídeo!
Els dies 29 i 30 de maig es celebrarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, C. Montalegre, núm. 5) el cicle de conferències Control de les migracions a Europa (Desafiaments per als drets humans i l’estat de dret) organitzat, entre altres institucions, per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona.
En les sessions temàtiques, que comptaran amb la presència d’especialistes del món acadèmic, polítics i membres de diferents organismes, es parlarà de la prevalència de la seguretat en les polítiques migratòries de la UE (amb taules rodones sobre les fronteres europees i les polítiques migratòries i els drets humans), les ciutadanies negades (taules sobre l’alteritat i la ciutadania negada i els canvis en els patrons de les migracions) i l’internament de migrants. Podeu accedir al programa detallat del cicle de conferències des d’aquest enllaç o demanar més informació mitjançant el correu electrònic spps@ub.edu.
L’entrada és lliure.
La Corte Vasca de Arbitraje ha convocat la cinquena edició del seu premi d’articles doctrinals sobre el foment de l’arbitratge.
Els treballs, que poden presentar-se de forma individual o col.lectiva, tindran una extensió mínima de 30 folis i màxima de 100, mecanografiats a doble espai i hauran de ser inèdits, en castellà i tractar sobre qualsevol tema jurídic relacionat amb l’arbitratge. S’hauran d’entregar sis còpies del treball a la Corte Vasca de Arbitraje (Pº de Portuetxe 61, 3º, 20018 Sant Sebastià) abans de les 19.30 hores del dia 30 de juny.
La dotació del premi és de 500 euros. El treball premiat serà publicat a la Revista vasca de derecho procesal y arbitraje o en format monografia.
Trobareu més informació en el web Ley procesal.
La Biblioteca de Dret amplia el seu horari d’obertura al públic en període d’exàmens. Des del 31 de maig al 29 de juny, ambdós inclosos, la Biblioteca obrirà els caps de setmana i els dies festius de les 10 del matí fins a les 9 del vespre.
Recordeu que la de Dret no és l’única biblioteca que obrirà els dissabtes i els diumenges. Les biblioteques de Biologia, Bellvitge, Empresarials, Farmàcia, Relacions Laborals i Física i Química igualment oferiran horaris especials en aquest període. Podeu consultar les dates d’obertura de cadascuna d’elles al web del CRAI.
A més de les esmentades, també teniu les biblioteques que obren durant tot l’any: la de Filosofia, Geografia i Història, la de Campus de Mundet i la de Campus de Diagonal Nord. Primer Nivell (amb horari nocturn fins a les 6.30 del matí del 23 de maig al 12 de juliol).
Fa uns mesos el filòleg Màrius Serra escrivia a La Vanguardia un parell d’articles (Queda abolido el artículo 33 i Por el artículo 29 al 33) sobre l’expressió “hacer una cosa por el artículo 33”. Quan els vam llegir ens va sorprendre que Serra la sentís per primera vegada en un espot televisiu recent de gust dubtós però també, i molt, l’origen possible de la locució fruit de les seves perquisicions i de les aportacions dels lectors del diari.
Quan algú fa quelcom “por el artículo 33″ l’està fent per nassos. L’autor proposa l’article 33 del Fuero de los españoles, de 17 de juliol de 1945, que anteposa la unitat d’Espanya a l’exercici dels altres drets, com a referent etimològic de l’expressió: “El ejercicio de los derechos que se reconocen en este Fuero no podrá atentar a la unidad espiritual, nacional y social de España”.
Igualment, però, assenyala que també s’utilitza “hacer una cosa por el artículo 29”, que ve a significar el mateix. En aquest cas situa l’origen en la llei electoral de 1907. L’article 29 establia que si només es presentava un candidat en un determinat districte electoral, aquest seria nomenat diputat sense passar per les urnes. Així doncs, els cacics que intimidaven els seus oponents es convertien en diputats per renúncia dels rivals en virtut de l’article 29.
L’equivalent català seria l’article 26. Pel que es veu, el setmanari satíric El Be Negre va publicar als anys trenta un poema que deia: “Diu l´article vint-i-sis / que, en cas de compromís / el govern té atribucions / per passarse pels faldons / totes les lleis del país”. Posteriorment, el grup La Trinca la va adaptar per a la seva cançó El Califa, vetlladament dedicada al general Franco.
Manuel Broseta Pont (Banyeres de Mariola, Alacant, 1932-València, 1992) és l’autor del Manual de derecho mercantil, obra que va ser publicada per primer cop el 1971 i que continua sent imprescindible en les universitats espanyoles en les seves darreres edicions actualitzades pel catedràtic de dret mercantil de la Universitat Jaume I Fernando Martínez Sanz. L’extensa bibliografia del Dr. Broseta és tan difícil de resumir com el seu currículum.
Abans d’aconseguir la càtedra de mercantil en la Facultat de dret de la Universitat de València, de la qual va ser degà als anys setanta, va ser professor de la Universitat de Madrid. Membre de l’Acadèmia Valenciana de Legislació i Jurisprudència, president de l’Asociación Española para la Defensa de la Competencia, cavaller de la Légion d’Honneur, va fundar i ser membre del consell de redacció de revistes jurídiques com la Revista de Derecho Mercantil o la Revista General de Derecho.
El professor Broseta va interrompre l’exercici professional i l’activitat acadèmica per dedicar-se a la política. Fou membre de la Unión de Centro Democrático (UCD) i senador electe per València entre 1979 i 1982. Va ocupar la Secretaria d’Estat per a les Comunitats Autònomes de 1980 a 1982 i va intervenir en la discussió parlamentària de l’Estatut de la Comunitat Valenciana. Abans de donar el salt a la política estatal havia participat activament en la política valenciana en prendre part en la creació de la Junta Democràtica del País Valencià i de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
El dia 15 de gener de 1992 va ser assassinat per ETA a València quan es dirigia a fer classe. El mes de juliol va néixer la Fundación Profesor Manuel Broseta en memòria del jurista. El 1995 es van publicar els Estudios de derecho mercantil en homenaje al profesor Manuel Broseta Pont, en tres volums.
La Biblioteca us ofereix múltiples possibilitats per evitar haver de trepitjar una llibreria. Tanmateix, hi ha situacions en que és inevitable o simplement desitjable fer-ho. Llibres nous immaculats us esperen a diferents ubicacions de Barcelona, on especialistes del llibre jurídic saben de què parleu quan demaneu un Albaladejo.
Fa 60 anys el Sr. Marcial Pons obria a Madrid la seva primera llibreria especialitzada en matèria jurídica. El 1998 ho feia a Barcelona, avalat per una llarga tradició i amb un fons de més de 30.000 llibres de dret. La presència de personal especialitzat i la seva filial a Internet al domini marcialpons.es complementen una de les millors ofertes de la ciutat. [ Marcial Pons: Provença, 249. Tel. 934873999 ].
El 1889 Agustín Bosch va fundar la Llibreria Bosch on hi havia un taller d’enquadernació i compravenda de llibres d’ocasió. Avui dia la tercera i quarta generació dels Bosch gestionen una llibreria especialitzada en dret que recentment va estrenar ubicació al carrer Urgell. Nou espai per a una llarga tradició llibretera i editorial que, per descomptat, també compta amb botiga electrònica a lajuridica.es. [ Bosch: Compte Urgell, 51bis. Tel. 934521056 ].
Atelier és un altre dels establiments que probablement visitareu. Situat a la Via Laietana, treballa amb el llibre jurídic des del 1970. Compta amb un fons bibliogràfic que recull la totalitat de les publicacions jurídiques editades a l’estat, així com bibliografia publicada a la resta d’Europa i a Amèrica. Per comprar sense moure’s de casa: atelierlibros.es. [ Atelier: Via Laietana, 12. Tel. 932954560 ].
Si aquestes tres llibreries són el lloc de pas obligat de l’estudiós del dret, n’hi ha dues més que coneixen bé els opositors, aquelles on es poden comprar publicacions oficials. La Llibreria de la Generalitat de Catalunya a Barcelona comercialitza les publicacions dels departaments i organismes que en depenen. També s’hi poden adquirir publicacions d’altres administracions (BOE, diputacions, consells comarcals, ajuntaments, universitats, etc.); d’organismes internacionals (Unió Europea, Consell d’Europa, Nacions Unides, UNESCO, OCDE, etc.); i d’altres editors institucionals o privats. [ Llibreria de la Generalitat: Rambla dels Estudis, 118. Tel. 933026462 ]
La Llibreria de la Diputació és un servei de l’Oficina de Gestió de Publicacions obert al públic en general. S’hi venen publicacions editades per la Diputació de Barcelona, així com també de les administracions estatal, autonòmica, local i d’organismes que es consideren d’interès públic. Així mateix, també podeu accedir a la consulta electrònica de butlletins oficials mitjançant el Cercador d’Informació de Diaris Oficials. [ Llibreria de la Diputació: Diagonal, 393. Tel. 934022500 ].
La setmana passada la jutgessa titular del jutjat de primera instància número 3 de Toledo va dictar una interlocutòria que desestimava les mesures cautelars (i profètiques per a Rafael de Mendizábal) sol.licitades per Telma Ortiz per defensar-se de l’”acoso insoportable” de cinquanta-set mitjans informatius que li van darrere. La jutgessa María Lourdes Pérez estimava que el fet d’assistir a actes oficials convertia a la germana de la princesa d’Astúries, fins fa res una particular, en una persona amb projecció pública. Sembla que, al menys fins que no formalitzi la demanda per vulneració del dret de la pròpia imatge, Ortiz haurà d’acostumar-se a l’”acoso insoportable” de la premsa del cuore, assetjament que no havia de patir quan era només la germana de la presentadora dels informatius. En cap moment la demandant va invocar el seu dret a la intimitat personal i familiar.
Segons l’article 18.1 de la Constitució espanyola “se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen”. Altres persones amb projecció pública i personatges més o menys famosos o de la faràndula s’han acollit a aquest article amb diferent fortuna: les demandes d’Isabel Pantoja sobre les imatges de l’agonia del torero Paquirri, la de Sara Montiel sobre diversos aspectes més o menys tèrbols de l’adopció del seu fill Zeus, la d’Isabel Preysler contra una mainadera particularment llenguda o la d’Ana García Obregón sobre la publicació no autoritzada d’unes fotos del seu frontis en són alguns exemples. Francisco Herrero-Tejedor, fiscal en cap de la Sala del Tribunal Suprem, ho va resumir amb un concloent “sin ellas no existiría una doctrina constitucional sobre el derecho a la intimidad, lo mismo que tampoco la habría sobre el derecho y los límites a la propia imagen”. Fins i tot Carolina de Mònaco va haver d’acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans com testimonia la sentència de 24 de juny de 2004 de l’assumpte Von Hannover c. Alemanya.
Alguns títols a la biblioteca: Honor, intimidad e imagen de las personas famosas i Libertad de información frente a otros derechos en conflicto: honor, intimidad y presunción de inocencia, ambdós d’Aurelia María Romero Coloma (NAb1/127 i NAb5/196, respectivament), ¿Conflictos entre derechos fundamentales? : un análisis entre las relaciones entre los derechos a la libre expresión e información y los derechos al honor y a la intimidad, de Tomás de Domingo (NAb5/222), Delimitación de las libertades informativas : fijación de criterios para la resolución de conflictos en sede jurisdiccional, de Remedios Sánchez Ferriz (NAb10/108), La protección constitucional de la intimidad frente a los medios de comunicación, de Manuel Medina Guerrero (NAb5/314) o Dialèctica de la llibertat de comunicació i el respecte a la intimitat, de Joaquín Ruiz-Giménez (NAb5/91 F)
Darrers comentaris