Els Sex Pistols ja són un clàssic de la música dels setanta amb presència al US Rock and Roll Hall of Fame. El moviment punk, assimilat ja per la societat a la què donava l’esquena, deixa enrere un slogan que per a molts va ser una marca generacional: no hi ha futur. Ara hi ha qui es pregunta si assumir un contingut tan nihilista és millor que no assumir-ne cap. S’han acabat les reaccions frontals contra el sistema?
L’associació Enmedio aprofita que s’acaba de publicar l’autobiografia de John Lydon, cantant dels Sex Pistols, titulada Rotten : No Irish, no blacks, no dogs, per revisar els postulats del punk i la seva vigència. Ens ho plantegen així:
“El Punk, por un breve momento consiguió darle la vuelta a lo que también parecía un destino único, fue capaz de hacer que el miedo y la dignidad cambiasen de lado, y que la ausencia de futuro y esperanza, más que asustarnos, nos dotase de fuerza. ¿En qué consistiría hoy una práctica capaz de plantarle cara a esos mismos retos?”
La cita és demà dijous 17 d’abril a les 20 hores a la seu d’Enmedio, que es troba al carrer Palaudàries 25-27, baixos, metro Paral·lel.
No comments yet
Sindicació de comentaris per a aquest article