You are currently browsing the monthly archive for Abril 2008.
Al voltant de la una del migdia s’ha produït el furt d’un ordinador portàtil a l’hemeroteca de Dret. Si us plau, si en teniu cap notícia sobre l’ordinador o el responsable del furt, truqueu al David, el seu propietari, al 610606013 o escriviu-li un correu a l’adreça extranjeria8@hotmail.com. Es recompensarà qualsevol informació sobre aquest desafortunat episodi.
Si us plau, vigileu les vostres pertinences.
Una manera de simplificar la comunicació amb els usuaris que visiten la Biblioteca és donar un únic punt de referència on es centralitzin les informacions. Amb aquesta finalitat s’ha instal·lat una pantalla que trobareu al vestíbul d’entrada, al costat del taulell d’informació i préstec. Hi apareixeran les informacions puntuals que us puguin afectar (avaries, ampliació d’horaris en períodes d’exàmens, etc.) combinades amb informacions generals (sessions de formació, ubicació del fons a les plantes, etc.).
Com sempre, disposeu de l’adreça blocdedret@ub.edu per enviar els suggeriments que us semblin oportuns per millorar la comunicació amb vosaltres, tal com ja intentem fer mitjançant el Bloc de Dret.
A començaments de març us vam parlar de la Ronda Regional Europea celebrada a Pécs (Hongria) de la WTO Elsa Moot Court Competition (EMC²), una de les competicions de judicis simulats més prestigioses del món i l’única basada en el dret de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Com ja us explicàrem en aquell post, els objectius de la competició són animar el desenvolupament de la matèria en els programes d’estudis universitaris i contribuir a una discussió de qualitat al voltant de la globalització dins del context dels acords de l’OMC.
L’equip de la facultat, integrat per Adrián Verdegay, Luis Castellví, Jennifer Hamaoui i Gastón Gilabert (la fotografia correspon al seu concurs en Pécs), va acabar entre els quatre primers, classificació que els va permetre accedir a la fase final. La competició entre les setze millors universitats en la matèria comença avui a Ginebra (Suïssa), seu de l’OMC, i es perllongarà fins al 3 de maig. Britànics i australians són els grans favorits en una cita en la qual els nostres de ben segur tindran una actuació destacada.
L’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) ha creat una nova aplicació que permet la consulta directa del seu fons documental i bibliogràfic i que facilitarà la recerca d’informació a estudiosos i investigadors. S’hi pot accedir al recurs des del web de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya: http://fdbdrep.gencat.net/ConsultaIea/.
Al llarg de quasi vint-i-tres anys d’existència, l’IEA ha incrementat el volum del seu fons fins arribar als 27.700 registres. Segons podem llegir al web de la Secretaria, el fons està integrat per monografies i publicacions seriades, tesis, treballs, conferències, seminaris, simposis i articles de premsa des de l’any 1985 fins a l’actualitat (només està disponible en format paper fins a l’any 2002 i a partir del 2003 tots els buidats s’han digitalitzat).
Des de la seva creació pel Decret 383/1984, de 22 de desembre, l’IEA ha constituït aquest fons documental i bibliogràfic amb l’objectiu de donar suport a les institucions i als investigadors interessats en l’estudi de les autonomies polítiques territorials.
En el seu darrer partit europeu, l’Arsenal no va alinear a Anfield cap futbolista anglès en el partit de quarts de final de la Champions League. Al seu rival, el Liverpool FC de Rafa Benítez i Fernando Torres, hi ha qui l’anomena Iberpool per la quantitat d’espanyols que hi juguen a l’equip. En un dels millors clubs de la primera divisió espanyola conviuen un porter italià, un lateral grec, un central colombià, un extrem portuguès, un migcampista argentí i un altre brasiler amb un davanter centre uruguaià. Al bàsquet passa el mateix, jugadors de diferents nacionalitats integren els planters dels equips més forts de la lliga. Això no era possible fa uns anys, abans de la sentència Bosman (o cas Bosman, per a la premsa esportiva).
El 15 de desembre de 1995 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre la demanda que el modest futbolista belga Jean-Marc Bosman va presentar contra el seu club, el Royal Football Club de Liège, contra la Federació Belga de Futbol i contra la Unió Europea de les Associacions de Futbol (UEFA) perquè entenia que les seves normes impedien el seu traspàs a l’equip francès de l’USL Dunkerque. El tribunal va donar per bones les raons esgrimides per la defensa del jugador, basades en la interpretació dels articles 48 (lliure circulació dels treballadors), 85 i 86 (normes sobre la competència) del Tractat de Roma de 1957 i va declarar il.legals les indemnitzacions per traspassos de futbolistes (els anomenats transfers) i la restricció del nombre de jugadors dels estats membres de la Unió Europea en els equips europeus. Des d’aquest moment, doncs, els futbolistes europeus van deixar d’ocupar plaça d’estrangers en els seus equips.
Podeu llegir el text de la sentència d’aquest paradigmàtic cas del dret comunitari europeu i del dret esportiu en el següent enllaç.
El mateix tribunal va anar una mica més enllà i el 8 de maig de 2003 va dictaminar que els jugadors de països associats a la Unió Europea no havien de ser considerats estrangers en atendre una demanda de Maros Kolpak, el porter eslovac de l’equip alemany de handbol TSV Östringen. Llegiu la sentència.
El procurador és una figura present a tots els tràmits judicials i, tanmateix, bastant desconeguda. Per evitar aquest desconeixment el Consell General de Procuradors d’Espanya ha editat el tríptic El Procurador, al servicio del ciudadano. Es tracta d’un text on s’expliquen les funcions d’aquests professionals, la manera d’accedir al benefici de la justícia gratuïta i altres dubtes freqüents.
Llegint-lo hem sabut que un procurador és un llicenciat en dret inscrit al seu respectiu col·legi de procuradors. La seva professió es troba regulada per la LOPJ (articles 543 a 546), per la LEC (articles 23 a 34), i per l’Estatut General dels Procuradors dels Tribunals d’Espanya, aprovat pel RD 1281/2002, on es defineix la Procura com una professió lliure, independent i col·legiada que té com a principal missió la representació tècnica d’aquells que siguin part en qualsevol tipus de procediment.
Les seves funcions inclouen col·laborar amb els òrgans jurisdiccionals en l’Administració de Justícia, defensar amb professionalitat els interessos dels seus representats guardant el secret professional de la informació que aquests els revelin, oferir al client informació objectiva i fidedigna sobre el desenvolupament del procés judicial i satisfer tot tipus de pagaments que es generin en el procés.
“Hàmlet: Una altra. ¿Qui et diu que no és la calavera d’un advocat? ¿On són les seves subtileses, on les murrieries, les argúcies, tots els trucs i els altres mil tripijocs que devia gastar quan era viu? ¿Per què ha de sofrir que aquest brètol li pugui aixafar la closca amb una pala bruta, sense que ningún no li demani comptes pels cops i les ferides?… Hmmm! Aquest compare podia haver estat, al seu temps, un gran comprador de terres amb les seves actes legals, les seves adjudicacions, lletres de canvi, inscripcions i transcripcions; i totes les seves actes van a raure a aquest darrer acte, i tots els seus pagarés obtenen aquest únic pagament. ¿Que potser totes les seves garanties, ni que estiguin perfectament garantitzades, li donen un pam més de terra que el que cabria al llarg i l’ample d’un document? Els títols de propietat de les seves terres, a penes cabrien en aquesta caixa; i val a dir que el mateix propietari no deu tenir gaire més espai, veritat?
Horaci: Ni un bocí més, missenyor
Hàmlet: Que no és fet de pell de moltó, el pergamí?
Horaci: O de vedell, missenyor.
Hàmlet: Dons són ben moltons, i a més vedells, els qui cerquen llur seguretat en això. “
Shakespeare, W. La tràgica història de Hàmlet, príncep de Dinamarca. Barcelona : Aymà, 1980. p. 206
Dimecres passat el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, que regula les associacions i fundacions (consulteu el text tramitat). El llibre conté l’estatut bàsic de la persona jurídica en dret català, actualitza el seu règim jurídic i refon les lleis 7/1997 i 5/2001.
Amb el nou text, associacions i fundacions augmenten la seva independència respecte a l’Administració i estan sotmeses a un major control per part dels seus membres. On s’observen els canvis més significatius és en el Títol III, relatiu a les fundacions. Les modificacions pretenen garantir la viabilitat de les futures fundacions i que la seva finalitat obeeixi a un interès general.
L’elaboració del Llibre III s’emmarca dins del procés codificador del dret civil català iniciat per la llei 29/2002, que va aprovar la Primera llei del Codi Civil, i seguit per l’aprovació del Llibre V del Codi Civil el 10 de maig de 2006.
Podeu llegir la notícia al web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Properament podreu consultar el llibre Brancusi contra los Estados Unidos : la definición jurídica del arte ( 1928 ), obra traduïda per la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Mònica Sumoy Gete-Alonso, que també signa la introducció. La biblioteca ha iniciat els tràmits per a l’adquisició d’aquest llibre publicat per l’editorial Comares l’any 2007 sobre el cèlebre procés que va ser el primer judici en la història dels Estats Units en què es va debatre què era i què no era art. Llegim a la coberta:
“En 1926, el escultor Brancusi desafió y sorprendió al público con su pieza de arte abstracto Pájaro en el espacio, que los funcionarios de las aduanas estadounidenses no quisieron reconocer como obra de arte exenta, por tanto, de gravámenes arancelarios. La pieza fue clasificada y gravada como utensilio ordinario. Ofendido no tanto por el arancel impuesto como por el hecho de que su escultura no hubiera merecido la calificación de artística por quien no entendía de arte (esto es, viendo dañado más su derecho moral que económico), Brancusi demandó a los Estados Unidos ante la sección tercera del Tribunal de Aduanas del país. En el juicio, en el que el pájaro fue la prueba número uno, se discutió jurídicamente por primera vez en la historia si se estaba ante un mero objeto común y de utilidad o ante una verdadera obra de arte, lo que, en paralelo, condujo a discutir lo que era el arte moderno”.
D’aquí a uns dies podreu llegir la resolució del cas…
Llegíem a El futuro del libro, el bloc de José Antonio Millán sobre l’edició i el món del llibre, un interessant post sobre el judici que enfronta a J.K. Rowling, la creadora del popular mag Potter, de nom Harry, i la Warner Bros. contra RDR Books. Aquesta modesta editorial pretenia publicar el contingut del web The Harry Potter Lexicon, creat per Steve Vander Ark, un fan de la sèrie de novel.les de la Rowling, sense el consentiment de l’autora.
Llegiu amb atenció l’article de José Antonio Millán. Es fa un seguit de preguntes sobre el que pot amagar-se darrere la demanda de l’autora. Segurament no hi ha tanta diferència entre el web i la futura enciclopèdia en paper ja que els continguts són els mateixos i en ambdós casos existeix una voluntat de guanyar diners amb l’obra. Si web i enciclopèdia en paper vulneren la propietat intel.lectual i els drets d’autor de J.K. Rowling, potser també la planificació d’una nova i acurada obra de consulta implica per sí mateix un treball de creació que va més enllà del plagi. Potser els futurs advocats de la universitat tenen alguna cosa a dir al respecte.
Darrers comentaris