You are currently browsing the monthly archive for Març 2008.
La nostra corresponsal a Varsòvia ens ha fet arribar aquest text, que volem compartir amb tots vosaltres:
Fa uns mesos que la Polònia heroica es troba commocionada. La immaculada imatge de país compromès en la lluita contra l’antisemitisme, una imatge construïda sobre el patiment i l´única admesa fins ara per la memòria històrica, clarament situada en el context martirològic de les fumeres dels camps de concentració i la desesperada però tenaç lluita contra la monstruositat nazi, està a debat.
I tot, probablement no podria ser d’altra manera, per la sorprenent força de la paraula escrita. La tapa de la caixa de Pandora ha estat aixecada pel llibre Strach. Antysemityzm w Polsce tuż po wojnie. Historia moralnej zapaści (Warszawa : Znak, 2008) (La por. L’antisemitisme a Polònia després de la guerra. Història d’una davallada moral, editada en anglès).
Seguint un corrent que ja desgraciadament a vegades sembla anacrònic, Jan Tomasz Gross, sociòleg polonès i professor d’història a la Universitat de Princeton, pren la posició de l’intel.lectual socialment incòmode que qüestiona l’ordre establert, i les seves interrogacions ens treuen el son, tot demostrant que seguim vius.
El seu llibre, l’últim d’una sèrie de títols igual d’inquietants, interpreta uns fets que no són desconeguts per a la societat polonesa: pogroms antisemites que es van produir durant la postguerra; el silenci d’Herodes dels representants de l’esglèsia davant les matances de ciutadans polonesos de minoria jueva, i el seu paper actiu en la difusió de l’antisemitisme des dels ambons entre les masses quasi illetrades, tan fàcilment influenciables, les fortunes grans i petites construïdes sobre el patiment de jueus morts i deportats. Però sembla que ningú com Gross s’havia atrevit fins ara a posar el mirall davant aquesta comunitat satisfeta de la seva actuació durant els terribles anys de la guerra i la postguerra. No només ha desenterrat fantasmes, la polèmica es deu a que la seva valenta interpretació dels crims comesos per molts polonesos exigeix fer examen de consciència per poder escriure una història sense autocomplaents visions parcials.
No obstant, els malsons que volem oblidar tot sovint entren en un procés de negació, i aquesta és la reacció de bona part de la societat polonesa, fins el punt que l’autor ha estat investigat sota l’acusació de cometre el crim “d’insult a la nació polonesa”. Acabarà el seu llibre entre les flames? És clar que tan sols és una expressió metafòrica, però encara que vulguem tancar ulls i orelles, hi ressona l’eco de les terribles ficcions i realitats de fogueres de llibres, el Quixot, o… el Berlín dels anys 40.
Podeu llegir una ressenya d’Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986) al Washington Post.
Encapritxat de la dona del barber Benjamin Barker, el jutge Turpin s’encarrega de fer-lo arrestar i empresonar sota una acusació falsa en la pel.lícula de Tim Burton Sweeney Todd: el barbero diabólico de la calle Fleet, adaptació del musical d’Stephen Sondheim que encara podeu veure en diversos cinemes. D’aquesta manera té via lliure per assetjar la dona del barber, a la qual pretén. Abans que Barker, convertit ja en Todd, l’afaiti, el maquiavèl.lic Turpin té temps d’alguna que altra malifeta amb la inestimable col.laboració d’un impagable agutzil. Fins i tot d’enviar al patíbul un nen de deu anys sense gaire proves de la seva culpabilitat.
El pitjor és que el personatge no ens sorprèn. El cinema ens ha acostumat als jutges corruptes i als jutges vellets que no se n’assabenten de res. També el teatre i, en part, les novel.les. El pes de les histories recau, en absència dels jutges que amb prou feines mantenen els ulls oberts durant les vistes, en joves advocats, sovint idealistes i intrèpids i en fiscals tramposos. Estereotips.
Us aconsellem la lectura d’un parell de llibres sobre aquesta qüestió: La imagen del abogado y su reflejo, de Remo Danovi (PAg15/59) i l’obra dirigida per José Juan Toharia El juez y su imagen en la sociedad : pasado, presente y futuro (PGb1/94). Per complementar les lectures podeu consultar també altres obres que estudien la imatge que té la societat de les diferents institucions judicials: La imagen ciudadana de la justicia (P1/149) i Opinión pública y justicia : la imagen de la justicia en la sociedad española (Ok1/195), ambdós del mateix Toharia, La justicia ante el espejo : 25 años de estudios de opinión del CGPJ (P10/9), de Toharia i Juan José García de la Cruz o La justice et son public : les représentations sociales du systéme pénal (Qn5/194), de Philippe Robert i Claude Faugeron.
L’advocat, polític, editor i historiador Josep Benet i Morell va morir a Sant Cugat del Vallès a l’edat de 87 anys. Format en l’Escolania de Montserrat on va ingressar als set anys, des de jove va participar en els moviments nacionalistes catalans. Membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i llicenciat en dret l’any 1945 per la Universitat de Barcelona.
Com a advocat, Josep Benet es va especialitzar en la defensa dels represaliats franquistes. Durant els primers anys de la dictadura franquista, Benet es va destacar com un dels màxims exponents de la lluita en favor de la democràcia i el catalanisme fundant el 1944 el Front Universitari de Catalunya mentre estava estudiant a la universitat, sent un dels promotors de la revista Serra d’Or i participant també en diversos actes de la resistència antifranquista, com l’acte de fundació de l’Assamblea de Catalunya el 1971.
Benet va ser elegit senador per l’Entesa dels Catalans a les primeres eleccions de la transició amb el nombre més elevat de vots a tot l’estat, més d’un milió tres-cents mil vots. També va ser diputat del Parlament de Catalunya, encapçalant les llistes del PSUC l’any 1980 i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l’Estatut de Catalunya. El 1985 va ser nomenat director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Medalla d’Or de la Generalitat l’any 2000 i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1996.
D’entre els seus llibres destaquen: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973) o Exili i mort del President Companys (1991). Precisament, el proper dijous havia de presentar el que havia de ser el primer volum de les seves memòries, que sota el títol De l’esperança a la desfeta (1920-1939) relata la seva infància fins al final de la Guerra Civil.
D’ençà que el passat 17 de febrer es va signar a Pristina la Declaració d’independència de Kosovo les reaccions internacionals són el punt calent del tema, com es pot apreciar a la llista de països que reconeixen oficialment el nou país europeu.
El professor de dret internacional públic David Bondia i el catedràtic de ciència política Miquel Caminal parlaran de les repercussions de la declaració d’independència del país balcànic a la conferència organitzada per l’AEP titulada Kosovo: precedent? Els temes a tractar inclouen la complexitat del procés d’independència d’aquest país, la seva homologació a la legalitat internacional i el seu valor com a referent per a altres regions. Els podreu escoltar a l’Aula 6 de la Facultat de Dret, demà dijous 26 a les 12:30.
I si el tema us interessa, ja podeu omplir el formulari per confirmar l’assistència a la conferència que organitza la Comissió per a la Cooperació i el Desenvolupament (0,7%) amb la col·laboració de Juristes sense Fronteres i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Titulada Drets humans a Kosovo, comptarà amb la presència com a ponent d’Aida Guillén, exoficial de Drets Humans de l’OSCE. L’acte tindrà lloc el 26 d’abril, a les 19:30, a la seu de l’ICAB.
A més de les conferències, trobareu un bon grapat d’enllaços interessants sobre Kosovo al portal Political Resources on the Net, així com bibliografia al catàleg de la Biblioteca, que encara no ha reconegut la independència del país, sota la matèria Kosovo (Sèrbia).
Els dos homes que corren a la fotografia de l’esquerra són els germans Amestoy, en una instantània presa en algun lloc de l’Argentina el 1975. L’any 2006 el fotògraf Gustavo Germano va tornar a fer la mateixa fotografia. En la comparació de totes dues podem veure reflectida l’absència, el buit deixat en les vides dels familiars dels desapareguts. L’exposició que mostra aquest treball es diu Ausencias i es pot veure a diferents ciutats de Catalunya.
El 24 de març de 1976 els comandants generals Videla, Massera i Agosti van signar la proclama per la qual les forces armades argentines assumien la conducció de l’Estat. El pla d’extermini dels seus detractors va ser tan pervers i continuat com ho expliquen els testimonis que figuren a Nunca más : informe de la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas. Per a una cronologia dels fets i enllaços a altres recursos, el govern argentí ha elaborat el lloc web del Día nacional de la memoria por la verdad y la justicia. Altres recursos interessants són Documentos desclasificados, una base de dades on es poden consultar els documents desclassificats pel Departament d’Estat dels Estats Units, que també compta amb material multimèdia, i la pàgina de l’Estudio Jurídico López de Belva, on trobareu un recull de sentències rellevants en l’àmbit dels drets humans a l’Argentina. Com sempre a Youtube trobareu documents de l’època i altres vídeos dels que hem seleccionat el titulat Juicio a las juntas militares i Argentina 1976-1983.
Amb motiu de l’aniversari del cop d’Estat militar a l’Argentina la Casa Amèrica Catalunya acull aquesta setmana dos actes:
- Dijous, 27 de març, 19:30 h. El documental del mes està dedicat a Madres (veure el tràiler), una mirada intimista del realitzador argentí Eduardo Félix Walger sobre les Madres de la Plaza de Mayo, que relata la història de 17 mares i la seva lluita pels drets humans, la justícia i la igualtat.
- Divendres, 28 de març, 19:30 h. Taula rodona que comptarà amb la participació de Graciela Daleo, exdetinguda desapareguda de l’Escuela Mecánica de la Armada, Montserrat Armengou, realitzadora i documentalista, Raúl Castro, president de la Plataforma Argentina contra la Impunidad, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya.
Avui és Dijous Sant: la Setmana Santa ja és aquí. Per a uns, dies de festa ideals per afrontar amb millor disposició els propers compromisos a la facultat o a la feina; per a altres, dies de revisió de clàssics del cinema religiós o de romans a la televisió i; per a uns altres, dies de reflexió i celebració de la mort i resurrecció de Jesucrist. Per als qui vulguin aprofundir sobre els fets que, segons les Escriptures, van tenir lloc fa més de dos mil anys, us proposem una sèrie de lectures sobre els processos jueu i romà a Jesús molt adients per a aquestes dates.
A la biblioteca trobareu uns quants llibres que tracten el tema des de diferents punts de vista. Els més recents El proceso a Jesús de Nazaret, de José María Ribas-Alba (Ke/188) i El proceso contra Jesús, compilació de diversos treballs a càrrec de Francesco Amarelli i Francesco Lucrezi (Ke/180) els teniu a la segona planta, a la secció de Dret processal romà. Obres més clàssiques com El proceso de Jesús : el proceso judío y romano contra Jesucristo, expuesto y juzgado según los más antiguos testimonios, de Josef Blinzler ((Jf29/9), Le procés de Jésus, de Jean Imbert (Jf29/27) i Jurídicas reflexiones en torno al proceso de Cristo, de Raimundo Vidal Pazos i Paulino Pedret Casado (Jf29/61) es troben classificats dintre de l’apartat de Dret processal d’història del dret i, finalment, The trial of Jesus : a study in the Gospels and Jewish historiography from 1770 to the present day, de David R. Catchpole (LAm6/108), igualment a la segona planta, que tracta el procés des de la Teologia dogmàtica.
El proper dilluns 31 de març començarà una nova edició del Curs Drets Humans organitzat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). Al llarg de tres setmanes i fins al 18 d’abril (de dilluns a dijous a partir de les 18 hores), diferents especialistes de l’àmbit acadèmic, polític i professional analitzaran la problemàtica dels drets humans des de diverses perspectives a la seu de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona (C. Mallorca, núm. 283). En el programa trobareu detallades les sessions i els ponents, entre els quals hi figuren alguns professors de la Universitat de Barcelona, com ara Jaume Saura, David Bondia, Josep Maria Castellà o Dolors Bramon i també informació sobre beques i les visites voluntàries que inclou el curs.
El curs està reconegut amb 4 crèdits per la UB. Per obtenir-los haureu d’assistir al 80% de les sessions i presentar un treball d’investigació sobre un dels temes tractats. Podeu realitzar la preinscripció omplint el formulari que trobareu al web de l’IDHC. El preu de matriculació és de 150 euros (100 euros per als estudiants, col.legiats, socis de l’IDHC, jubilats i aturats).
Us recordeu del que va passar el vostre primer dia de classe? Hem trobat a Youtube un grup d’exalumnes de la Facultat de Dret que ho recorden en el decurs d’una trobada per celebrar el 20è aniversari d’aquella primera experiència al campus de la Diagonal.
Els antics companys de classe de vegades continuen trobant-se i d’altres no es veuen mai més, en canvi a nivell institucional només depèn de vosaltres no desvincular-vos de la UB. Al portal Antics UB podeu consultar els avantatges de fer-vos-en socis, entre els quals trobareu els que us ofereix la Biblioteca, com el servei de préstec.
Entre els dies 26 i 28 de març tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat el XV Congrés d’Estudiants de Dret Penal, dedicat en aquesta ocasió a la Protecció del mercat i la salut dels consumidors. El congrés, celebrat ininterrompudament des de 1994, està organitzat per l’AINED (Asociación Interuniversitaria de Estudiantes de Derecho) i el Departament de Dret Penal i Ciències Penals de la Universitat de Barcelona i compta amb el suport del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya i l’Escuela Judicial. Entre els ponents destaca la presència de magistrats del Tribunal Suprem, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de l’Audiència Provincial de Barcelona i la de catedràtics i professors de diferents universitats espanyoles. La sessió del dijous a la tarda inclou la projecció d’Erin Brockovich i una taula rodona sobre la pel.lícula.
El congrés està reconegut amb 3,5 crèdits de lliure elecció (assistència i aprofitament) o 2,5 crèdits (només assistència). Trobareu més informació sobre la inscripció i el programa detallat dels tres dies al tríptic editat pel Departament.
El dia 28 de març es lliurarà, a més, el cinquè premi d’estudis penals Francisco Tomás y Valiente.
Potser alguna vegada us heu trobat amb un terme legal que no sabeu exactament què vol dir o amb una paraula impossible de la qual ignoreu la seva traducció al català. Si esteu a la biblioteca no hi ha cap problema: teniu una bona col.lecció d’enciclopèdies (B60) i diccionaris jurídics (B55) de caire general al primer pis i glossaris especialitzats a les respectives plantes de l’edifici que us resoldran aquests dubtes. Però, què fer quan no hi sou a la biblioteca?
Si disposeu d’un ordinador amb connexió a la xarxa els diferents diccionaris i vocabularis que es poden consultar en línia resoldran el vostre problema. Podeu començar pel Diccionario jurídico de LexJurídica i pel cercador de terminologia jurídica i administrativa Justiterm, dissenyat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, des del web del departament podeu accedir a altres vocabularis especialitzats, com ara Terminologia jurídica i administrativa, Vocabulari de dret penal i penitenciari i Diccionari de dret civil i també podeu instal·lar-vos al Word el diccionari de dret penal i dret penitenciari. El Departament de Governació i Administracions Públiques, per la seva banda, permet la consulta del seu Glossari de funció pública.
A més, el Servei de Llengua Catalana de la UB ha editat en format pdf diferents vocabularis castellà-català impulsats per la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Dret, que trobareu a Internet: de dret civil, de dret constitucional, de dret internacional públic i dret comunitari europeu, de dret mercantil, de dret penal i de dret processal.
La UAB ens proposa un Vocabulari bàsic de dret administratiu. Pel que fa a la ciència política, el web http://www.llengua.info/vocterm/ permet la consulta simultània dels termes polítics amb els dels altres vocabularis bàsics de la Xarxa Vives d’Universitats.
Darrers comentaris