El cercle de guix caucasiàParlar-vos de Bertolt Brecht a un bloc que tracta ciència política no està mai de més si tenim en compte que va aplicar al teatre els plantejaments teòrics del marxisme. A més, la conjuntura política que va viure amb la pujada dels nazis al poder i el seu exili als països escandinaus i, després, als Estats Units, el fa testimoni d’una època convulsa. Si, a més, l’obra de què us parlem gira al voltant de la decisió d’un jutge i d’un vell mite sobre l’aplicació de justícia, el Bloc de Dret us ha de recomanar anar al teatre a veure El cercle de guix caucasià.

El TNC ens resumeix l’argument així: “El cercle de guix caucasià, escrita l’any 1944, parteix d’una llegenda xinesa i evoca, també, el conegut mite bíblic del judici de Salomó. Quan el governador d’una ciutat del Caucas és assassinat en una rebel·lió aristòcrata, Natela, la seva muller, es veu obligada a fugir, deixant enrere el seu fill, que quedarà a càrrec d’una criada, Grusche. Quan la revolta és mitigada, la mare voldrà recuperar-lo, però Grusche s’hi resistirà. Totes dues es disputaran la custòdia del nen, tancat dins el cercle de guix que anuncia el títol de l’obra.”

L’actriu Anna Lizaran interpreta el personatge d’Azdak, el jutge. Sobre el seu paper ha dit: “Jo faig de jutge. És un gran personatge, un monstre de l’escena i de la literatura, tot i que potser no és tan conegut com Falstaff, per exemple. A El cercle de guix caucasià, el jutge reparteix justícia, però d’una manera molt especial…” Vosaltres mateixos podeu descobrir si Brecht és encara vigent i quina és aquesta manera especial d’impartir justícia al Teatre Nacional de Catalunya fins al 6 d’abril.