You are currently browsing the monthly archive for Febrer 2008.
Parlar-vos de Bertolt Brecht a un bloc que tracta ciència política no està mai de més si tenim en compte que va aplicar al teatre els plantejaments teòrics del marxisme. A més, la conjuntura política que va viure amb la pujada dels nazis al poder i el seu exili als països escandinaus i, després, als Estats Units, el fa testimoni d’una època convulsa. Si, a més, l’obra de què us parlem gira al voltant de la decisió d’un jutge i d’un vell mite sobre l’aplicació de justícia, el Bloc de Dret us ha de recomanar anar al teatre a veure El cercle de guix caucasià.
El TNC ens resumeix l’argument així: “El cercle de guix caucasià, escrita l’any 1944, parteix d’una llegenda xinesa i evoca, també, el conegut mite bíblic del judici de Salomó. Quan el governador d’una ciutat del Caucas és assassinat en una rebel·lió aristòcrata, Natela, la seva muller, es veu obligada a fugir, deixant enrere el seu fill, que quedarà a càrrec d’una criada, Grusche. Quan la revolta és mitigada, la mare voldrà recuperar-lo, però Grusche s’hi resistirà. Totes dues es disputaran la custòdia del nen, tancat dins el cercle de guix que anuncia el títol de l’obra.”
L’actriu Anna Lizaran interpreta el personatge d’Azdak, el jutge. Sobre el seu paper ha dit: “Jo faig de jutge. És un gran personatge, un monstre de l’escena i de la literatura, tot i que potser no és tan conegut com Falstaff, per exemple. A El cercle de guix caucasià, el jutge reparteix justícia, però d’una manera molt especial…” Vosaltres mateixos podeu descobrir si Brecht és encara vigent i quina és aquesta manera especial d’impartir justícia al Teatre Nacional de Catalunya fins al 6 d’abril.
L’editorial Aranzadi i la biblioteca ofereixen als estudiants de segon i tercer cicle dels ensenyaments adscrits a la Facultat de dret una beca en horari de matí, de 10 a 13 hores de dilluns a divendres.
La beca, que comença l’1 d’abril i finalitza el 30 de juny, consisteix a facilitar la cerca i la consulta dels productes de l’editorial als estudiants, professors i investigadors des de l’Aula Aranzadi.
La dotació econòmica és de 278 euros mensuals. Si hi esteu interessats, adreceu-vos al taulell d’informació de la biblioteca.
Qui més qui menys ha sentit parlar alguna vegada de Garry Kasparov. Els seus duels pel campionat mundial d’escacs enfront del gran Anatolij Karpov van monopolitzar l’atenció dels aficionats durant els anys vuitanta i noranta. Kasparov va ser campió del món oficial des del 1985 fins al 1993 i reconegut gairebé per tothom com a millor jugador en actiu fins a la seva retirada el 2005.
Menys conegut és el Kasparov polític. El gran mestre ja havia participat activament en la política soviètica, primer, i russa, després, abans d’iniciar la seva carrera el 2005 i pronunciar-se de manera continuada contra Vladimir Putin i les mancances democràtiques del seu país. El líder de l’oposició liberal i fundador del Front Cívic Unit (FCU) va ser arrestat el mes d’abril i també el novembre passat per participar en la Marxa dels dissidents organitzada a Moscou poc abans de les eleccions parlamentàries. Aquest mes de febrer va ser retingut perquè prestés declaració sobre el cotxe llogat (i presumptament robat, segons la policia) que el conduïa fins a Sotxi, on havia de participar en un acte contra el projecte dels jocs olímpics d’hivern de 2014, una aposta personal del president Putin.
Però Kasparov no encapçalarà cap llista el diumenge, data de les eleccions presidencials. Les autoritats russes no van autoritzar el congrés institucional del partit a Moscou fet que li va impedir registrar la seva candidatura. El màxim favorit per substituir Putin és l’actual primer viceprimer ministre (i exprofessor de dret) Dmitri Medvedev (Rússia Unida, amb una intenció de vot del 73% per al candidat oficialista que no deixa gaire marge de sorpresa als opositors), seguit de lluny per Guennadi Ziuganov (Partit Comunista), Vladimir Zhirinovski (Partit Liberal Democràtic) i Andrei Bogdanov (Partit Democràtic).
Els llibres sobre el sistema polític rus es troben a la tercera planta, amb la signatura NBc(RUS).
En El professor que pintava toreros abordàvem l’obra pictòrica del Dr. Pedro Moreno Meyerhoff, antic professor de la facultat. Avui us parlarem d’un altre docent, el Dr. Antonio Viader Vives, i de la seva prolífica producció literària. Deixeble del Dr. Octavio Pérez Vitoria, va ser un dels impulsors i conservador del Museu del delicte i professor de dret penal de la UB fins que es va jubilar la tardor de 2005. Tant Moreno Meyerhoff com Viader Vives són dos bons exemples d’una intensa activitat aliena al món universitari i a l’advocacia.
Les novel.les barates de butxaca han tingut des de sempre un públic que s’ha mantingut fidel durant anys. Encara les trobareu al Mercat de Sant Antoni els diumenges al matí o en qualsevol fira o llibreter de vell. Les més populars eren les de l’oest (Marcial Lafuente Estefanía n’és un clàssic) i les romàntiques (qui no ha sentit parlar de Corín Tellado?), però també existien les novel.les bèl.liques, les de ciència-ficció o les policíaques. Antonio Viader Vives va publicar més de mil novel.les populars des de finals dels anys cinquanta, històries de policies, detectius i criminals, d’agents secrets, etc. sota diferents pseudònims, una vintena, entre els que es trobarien Alexis Barclay (un dels destacats), Chris Stavens, Larry King, Ricky Dickinson o Billy Mustard. Entre elles una quinzena de la col.lecció B.A.N.G. Agente 000 de l’editorial Ferma i quinze títols més de la col.lecció B.A.N.G. (Bringer Advice Nomenclatura Gemini) d’Euredit o a la col.lecció Angustia de l’editorial Vértice. Com a Ricky Dickinson va escriure més d’una dotzena de westerns per a Cénit.
També és l’autor d’Historias y leyendas de vampiros, publicat per Ferma el 1962 sota el pseudònim de Fritz Straffer. Un llibre escrit en forma de relat i estructurat al voltant d’una entrevista fictícia a la presó de Wandsworth entre el periodista Straffer i John Haigh, el vampir de Londres. Després van aparèixer Los vampiros y sus leyendas, Historia del castigo y la tortura o Aberraciones sexuales.
Al catàleg de la UB no trobareu les seves obres de ficció, però sí part de la seva producció científica i alguns títols d’Straffer. Teniu la seva tesi doctoral Causas psicológicas y psicopatológicas del suicidio (Q/Z/12) a la primera planta de la biblioteca.
Que dret i cinema tenen una estreta relació és un tema que ja hem tractat altres vegades, però si voleu proves concloents visiteu l’exposició virtual Dret en el cinema, que ha elaborat la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB. Hi trobareu una explicació clara i experta d’aquest nexe en la introducció a càrrec del professor Antonio Serrano González.
D’altra banda us plantegen un repte: Dret en el cinema, el joc. Es tracta d’encertar títols de pel·lícules a partir d’un fragment de vídeo o d’una imatge. Ja fa un temps us vam posar a prova des de la Biblioteca de Dret amb el joc Judicis de cinema, però en aquest cas es tracta d’una acurada selecció de pel·lícules agrupades en els següents blocs temàtics:
- Judicis clàssics
- Advocats més enllà de la professió
- Judicis, jutges i jurats
- Responsabilitat civil
- Principi de presumpció d’innocència
- Error judicial
- Pena de mort
- Documentals de dret
- John Grisham
El Bloc de Dret ja hi ha participat i us garantim que haureu de posar els vostres coneixements de cinema a màxima potència per resoldre’l, però també que ens hem divertit molt. La forma de presentar el joc facilita que es pugui jugar en diferents etapes, així que no us preocupeu… tindreu temps d’aturar-lo i tornar-hi després d’haver consultat la secció de Recursos i articles de l’exposició virtual o bé després d’haver fer alguna cerca a Internet Movie Database.
Cada cert temps la classificació que utilitzem a la biblioteca per ordenar els llibres temàticament s’ha d’anar revisant i actualitzant, per exemple, per donar cabuda a noves qüestions. Ara fa tres anys el Departament de dret civil va proposar la creació d’un nou apartat en la classificació dedicat al trust: Rq.
Aquest trust, lògicament, no tindria res a veure amb l’accepció més estesa del terme, segons la qual un trust seria l’agrupament d’empreses que comporten un poder de monopoli, i sí amb l’administració de béns aliens, la fidúcia, la vinculació o l’afectació patrimonial. El trust civil faria referència a les relacions jurídiques, entre vius o per causa de mort, mitjançant les quals el constituent posa els seus béns sota el control d’un fiduciari, administrador o trustee.
Els béns en trust formen una part separada i diferent del patrimoni, tant del disponent com del fiduciari. El fiduciari té poders de gestió sobre el patrimoni separat, en interès del beneficiari.
Trobareu totes les obres sobre el trust civil a la quarta planta (signatura Rq). Les monografies sobre el trust empresarial també les teniu a la quarta planta, sota l’epígraf Dret antimonopoli (Sn5) del dret de la competència.
Avui us farem una breu aproximació a la figura d’Isidre Molas i Batllori, l’autor de l’imprescindible manual Derecho constitucional i d’un important nombre d’obres que tracten, principalment, de ciència política i dret constitucional. Podeu consultar al nostre catàleg la seva bibliografia.
Doctor en dret per la UB, Isidre Molas (Barcelona, 1940) és catedràtic de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans havia estat degà de la facultat de dret de la mateixa universitat (1990-1993) i director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials.
Durant anys, el professor Molas ha simultaniejat l’activitat acadèmica amb la política (podeu llegir i veure les seves intervencions en el Senat al seu web): va ser senador per Barcelona (afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya, va presentar-se a les darreres eleccions per l’Entesa Catalana de Progrés, de qui va ser portantveu a la cambra) des de l’any 2000 i vicepresident primer del Senat des del 2004 fins a la recent dissolució de les cambres per la propera convocatòria electoral. Ocupa la vicepresidència primera de la Diputació permanent. Ha estat portantveu de les comissions constitucional i d’incompatibilitats i recentment ha estat notícia per ser el ponent de la llei de memòria històrica en representació de l’Entesa. Abans de donar el salt a la política estatal, havia estat vicepresident del Parlament de Catalunya en les dues primeres legislatures, des del 1980 fins al 1988.
Si voleu aproximar-vos una mica més al personatge, podeu llegir l’entrevista que va concedir a la revista Espacio de libertad.
Avui a la tarda i la setmana vinent tindran lloc dues conferències a la Facultat de Dret que us poden apropar a la política nipona. Es tracta de dos actes del Seminari d’estudi interdisciplinari sobre el Japó, organitzats pel Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i pel Grup d’Estudi sobre la Forma d’Estat:
-
21 de febrer, 14-16 hores, Seminari 1. Toshiyasu Takahashi, professor de Dret Constitucional, Hiroshima Seudo University: El sistema de govern al Japó (conferència en italià).
-
28 de febrer, 14-16 hores, Seminari 1. Takashi Wakamatsu, professor Ciència Política, Chuo University, La política japonesa entre la continuïtat i el canvi (conferència en espanyol).
I ja que fem esment del Japó aprofitem per parlar-vos de la pel·lícula I just didn’t do it (veure tràiler), de Masayuki Suo. Es tracta d’un recorregut força crític pel sistema judicial japonès basat en el cas real d’un jove acusat d’assetjament.
Per què el director s’ha interessat pel món dels tribunals? Només una dada, ben bé el 99% dels casos criminals que examinen les corts nipones conclouen en un veredicte inculpatori i en la majoria dels casos és l’acusat qui ha declarat la seva culpabilitat. Un percentatge que envejarien els inquisidors de l’època més fosca, fruit segons llegim a l’article Justice, Japanese style, d’uns interrogatoris sense la presència d’advocat defensor i d’un sistema de primes als jutges per la ràpida resolució dels casos.
La distribució de la pel.lícula ha estat minoritària tot i ser la triada per representar al Japó als Oscars, tanmateix intentarem aconseguir-la per a la col.lecció de cinema en DVD que podeu trobar a la Biblioteca.
Demà dijous, de 10 a 19 hores, tindrà lloc al vestíbul de l’edifici principal la II Fira d’Ocupació Laboral dedicada a la inserció laboral, organitzada per la Borsa de Treball i Pràctiques de la Facultat de Dret. Segons llegim al web de la facultat, l’objectiu de la jornada és “oferir als estudiants informació sobre els aspectes relatius al mercat laboral, conèixer el perfil professional i acadèmic que es demanda, els càrrecs als quals poden accedir, etc.”
Durant tot el dia diferents empreses i despatxos oferiran informació sobre llurs activitats i presentaran les seves expectatives i necessitats en matèria de recursos humans.
Consulteu les empreses participants i la galeria de fotos de l’edició de l’any passat.
El fons de reserva de la Biblioteca de dret amaga petits tresors que val la pena anar descobrint de mica en mica. Una bona guia orientativa del que es conserva a la reserva la teniu en el llibre La Biblioteca de la Universitat de Barcelona (A40/48) publicat el 1994 pel Servei de publicacions de la Universitat. En les pàgines dedicades al fons antic de la nostra biblioteca se’ns parla de les obres més significatives, més rellevants, més belles… Llegim a la pàgina 179 d’un llibre del segle XVII:
“Finalment, cal remarcar l’interès del gravat que signa Francesc Gazan, el més notable dels que treballaven a Barcelona el darrer terç d’aquell segle XVII, i figura al frontispici de les Constituciones synodales diocesis gerundensis…, escrit per Miquel Pontich i publicat a Girona el 1691. S’hi interpreta lliurement l’important quadre a l’oli, encara anònim que, des del 1675, es conserva a l’església de Sant Feliu i que al.ludeix a un miracle, anomenat “de les mosques”, que s’atribuí a Sant Narcís“.
La llegenda de les mosques de Sant Narcís és una de les més característiques de Girona. Quan el setge de Felip l’Ardit la va obligar a capitular el 1286, l’exèrcit francès va saquejar la ciutat i assaltar diverses esglèsies. En profanar la tomba de sant a la col.legiata de Sant Feliu, van començar a sortir mosques gegants del seu cos, que picaren amb fúria els francesos i els seus cavalls provocant la mort dels enemics.
Aquest gravat de Sant Narcís és la primera de les joies de reserva que tenim previst anar rescatant per mitjà del bloc. Properament us presentarem de noves. Estigueu a l’aguait.
Darrers comentaris