La sort de Martina Klein

Ramon, un lector del Bloc de Dret, ens va proposar fa uns dies via correu electrònic que parléssim del cas de Martina Klein. Diversos mitjans de comunicació van publicar a finals de novembre que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestimava el recurs de la model i la condemnava a pagar els 216.178,92 euros de l’IVA no declarat a Hisenda el 1994. Us podeu imaginar l’ensurt que es deuria endur quan li van notificar la sentència… i més si teniu en compte que allò que ella recorria era una resolució del Tribunal Econòmico-Administratiu Regional de Catalunya (TEARC) que taxava el deute en només 16.178,92 euros!

La mala sort de Martina: que el 2 mecanografiat per error en la sentència aparegués al costat esquerre i no darrere la coma. La bona sort de Martina: si hagués estat un 9 en lloc d’un 2, la cosa hauria empitjorat! La mala sort de Martina: l’article 267 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que diu “Los tribunales no podrán variar las resoluciones que pronuncien después de firmadas (…)”. La bona sort de Martina: el mateix article continua dient “(…) pero sí aclarar algún concepto oscuro y rectificar cualquier error material de que adolezcan”.

Efectivament, l’error es va poder rectificar i tot va quedar en un ensurt. Suum cuique. En la interlocutòria de rectificació, el TSJC explica que “s’ha incidit en un error material involuntari al consignar, en el fonament jurídic primer de la sentència, la quantia de 216.178,92 euros, en lloc de recollir la que figura en la resolució del TEARC impugnada de 16.178,92 euros, fet que pot ser perfectament corregit”.