You are currently browsing the monthly archive for Desembre 2007.
Ens ha semblat oportú dedicar el post de l’últim dia de l’any a recordar el que han estat els darrers dotze mesos. Alguns dels principals diaris ofereixen en les seves versions digitals resums anuals amb les principals notícies que ens ha deixat el 2007. Nosaltres us recomanem els resums dels diaris El Mundo i El País. Per la seva banda, La Vanguardia i l’ABC i el Diario vasco (els dos darrers comparteixen anuari) han preferit elaborar un resum fotogràfic de l’any que acaba avui, l’any de la fi de la treva d’ETA, del govern d’unitat a l’Ulster, del terratrèmol del Perú, de la mort de Pavarotti i Fernán Gómez, de la triomfal arribada de l’AVE a Màlaga i Valladolid, l’any de la Madeleine i, és clar, del naixement del Bloc de Dret.
Ens retrobarem d’aquí a una setmana, el dilluns 7 de gener. Us desitgem una bona entrada d’any i que diumenge els Reis d’Orient siguin prou generosos amb tots vosaltres…
El Bloc de Dret redueix la freqüència d’actualització amb motiu de les vacances de Nadal. El post diari passa, així doncs, a ser setmanal i, com veieu més amunt (poseu l’audio, sisplau) de tema nadalenc.
Durant aquestes festes, continuarem obrint de dilluns a divendres. L’horari serà l’habitual, des de les 8,30 fins a les 20,30 hores, excepte els dies 24 i 31 de desembre, que tancarem a les 18,00 hores. La Biblioteca no obrirà les portes al públic els dies festius: el 25 i 26 de desembre i l’1 de gener. També obrirem els dissabtes i diumenges de gener, de 10 a 21 hores, inclòs el 6 de gener. Consulteu la pàgina d’horaris especials per a informar-vos de l’ampliació d’horaris a altres biblioteques durant el període d’exàmens.
Bones Festes!
Abans de començar a cremar a la foguera de les vanitats del Nadal i el seu consum sense límit, us proposem que acompanyeu als protagonistes de la pel.lícula dirigida per Gerardo Olivares en el seu viatge des de Níger fins a arribar a l’estret de Gibraltar, on hauran de superar els 14 quilòmetres que separen Àfrica i Europa i que donen títol al film (veure el tràiler).
Tothom coneix de la perillositat de creuar aquests 14 quilòmetres però no tants saben de la magnitud del viatge que han recorregut els aspirants a immigrants il.legals. A la pel.lícula d’Olivares veureu el periple d’un any, travessant el desert del Teneré, sense recursos ni garanties dels drets més bàsics, on la voluntat dels uns per a creuar fronteres desvela la part més fosca d’aquells que les vigilen. Es tracta d’una ficció, no d’un documental, on els aspectes més positius els trobem en l’evolució personal dels protagonistes.
14 kilómetros s’exhibeix actualment a Barcelona a diverses sales. Pot ser una bona introducció abans de consultar les seccions de la Biblioteca dedicades a la immigració, en continu creixement, principalment els documents que trobareu amb la signatura MAm1.
Ley del hombre en el reino de Dios és el títol del reportatge que us recomanem avui, signat per M. Antonia Sánchez-Vallejo i publicat al diari El País el diumenge 16 de desembre.
El Jutjat del Penal número 5 de Granada va multar per coaccions i injúries l’arquebisbe Francisco Javier Martínez, la primera alta dignitat eclesiàstica jutjada a Espanya. L’excanonge de la catedral de Granada va portar a judici el seu superior quan l’arquebisbe Martínez intentà paralitzar el seu llibre sobre la catedral per un conflicte previ amb l’entitat financera que patrocinava l’obra. Si llegiu el cas amb atenció trobareu unes intrigues catedralícies que recorden en certa mida la lluita sorda entre Fermín de Pas i els seus enemics, l’insidiós ardiaca Mourelo i don Custodio, a La Regenta de Clarín…
L’acusat apel.là, sense massa èxit, el dret canònic per justificar la seva actitud. Un dret que, segons l’advocat del demandant, “(…) es absolutamente anticonstitucional (en referència a la privació de la tutela judicial de l’excanonge), choca con el ámbito penal (…)”. Efectivament, la frontera entre el dret canònic i el dret penal (i el civil) no queda clara, ja que ni tan sols es delimita al conveni de 1979 entre Espanya i el Vaticà. M. Antonia Sánchez-Vallejo parla de temes no resolts en la relació entre l’Església i l’Estat, com poden ser les contractacions i acomiadaments dels professors de religió o els abusos sexuals per part de clergues.
Si esteu interessats en el tema, un bon punt de partida és la consulta de les obres de Dret processal canònic, que trobareu a la segona planta (signatures que comencen amb LAk).
Creieu que hi ha desigualtats entre dones i homes en la vida universitària? Hi tenen la mateixa presència ambdós sexes en els diferents camps de recerca? La pàgina de la Comissió per a la Igualtat de Gènere de la UB us pot donar algunes respostes. La seva presidenta és la Dra. Elena Lauroba, professora del Departament de Dret Civil, que al lloc web de la Comissió que presideix explica:
“La Comissió per a la Igualtat de Gènere de la Universitat de Barcelona es va constituir el 8 de març de 2007 amb l’encàrrec d’elaborar un pla per a la igualtat entre les dones i els homes de la UB abans del 31 de desembre, en compliment de l’acord adoptat pels rectors de totes les universitats catalanes. Ben aviat vam ser conscients que l’encàrrec, per complir-se eficaçment, havia de donar lloc a una sèrie de mesures que la comunitat universitària percebés com a properes. Era important que les propostes no se situessin allunyades de les necessitats de les dones que integren la Universitat, fet que redundaria també en benefici dels homes“.
Les línies de treball obertes per la Comissió inclouen publicar xifres que analitzin la situació de la UB en termes de gènere, difondre les activitats que en matèria de gènere es duen a terme a la UB, facilitar l’accés a materials rellevants sobre el tema, difondre el coneixement del llenguatge no sexista i erigir-se com a punt de reflexió sobre les problemàtiques de gènere.
Divendres passat el programa El matí de Catalunya Ràdio, dirigit per Antoni Bassas, va emetre Article 334 del Codi Civil. Bens immobles, un reportatge molt recomanable de Núria Coll sobre els opositors a notaries. Mitjançant un seguit d’entrevistes, aquest treball periodístic condensa en poc més de 12 minuts el dia a dia dels aspirants a notari (l’insomni i com combatre la son, haver d’estudiar en veu alta els 373 temes per preparar els dos exàmens orals i la defensa del dictamen de l’oposició, la deficient vida social de qui s’ha de dedicar exclusivament a l’estudi…) i les diferents casuístiques dels opositors (els que afronten el seu quart i cinquè intent, el que porta 10 anys a raó de 10 hores diàries d’estudi, etc.).
Podeu escoltar el reportatge Article 334 del Codi Civil. Bens immobles a la pàgina dedicada al Reportatge setmanal d’El matí de Catalunya Ràdio.
Acabem d’incorporar a la nostra incipient col.lecció de narrativa set volums de la sèrie Contes d’advocats, donats pel Col.legi d’Advocats de Barcelona. I és que no només d’arrendaments urbans, responsabilitats penals o drets fonamentals viu l’advocat… Des d’avui trobareu aquests llibres, que abans hi eren a l’entrada juntament amb els DVDs, a la primera planta de la biblioteca amb la signatura B/N/CON. Contenen els contes premiats i finalistes del concurs de narració curta que cada any organitza l’ICAB.
El 27 de novembre la Comissió d’Activitats Socials de l’ICAB va publicar les bases de la IX Edició del Concurs de narració curta de “Contes d’Advocats”, de temàtica lliure i obert a tots els col.legiats, siguin o no exercents. Les obres, escrites en català o castellà, s’han de presentar a la seu del Col.legi (C. Mallorca, núm. 283) abans del 7 de gener de l’any vinent. Els tres premis del concurs estan dotats amb 1.200, 600 i 300 euros.
Al preàmbul de l’Estatut d’autonomia de Catalunya llegim: “El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya”. De què parla quan menciona les Constitucions? A la Viquipèdia ens diuen que “originàriament les constitucions eren les lleis promulgades pels emperadors romans. A Catalunya va persistir el concepte romà i s’anomenaven constitucions de Catalunya a les normes promulgades pels comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes“.
L’antecedent més antic de compilació jurídica catalana, Els Usatges de Barcelona, feta el segle XII, no era un corpus de legislació codificat. Fou en les Corts Reials celebrades a Barcelona el 1413 que els diputats van proposar al rei Ferran I que la compilació de les Constitucions de Catalunya fos encarregada a juristes reconeguts. Va ser impresa en l’incunable del 1495. En les Corts celebrades a Montsó el 1585, regnant Felip II, s’acordà una nova compilació, impresa a Barcelona en tres volums el 1588-1589 sota el títol Constitucions i altres drets de Catalunya. La tercera i darrera recopilació del dret general de Catalunya s’imprimí a Barcelona el 1704, sota el regnat de Felip V.
A la Biblioteca les trobareu a la signatura Jd7/232 fol en l’edició facsímil que el Departament de Justícia va fer dins la col.lecció Textos jurídics catalans. Us transcrivim dos fragments de la introducció de Josep M. Pons i Guri de l’edició de 1995 per conèixer més detalls:
“Les constitucions de Catalunya no arribaren mai a instituir un sistema legislatiu complet – ni es va pretendre en el període de llur promulgació -, ja que es disposava d’un sistema jurídic orgànic i perfecte amb el dret comú, al qual s’adaptaven les constitucions, limitades a assentar excepcions, aclariments o modificacions a la regla general del dret esmentat. Per tot això, quan es compilaren per primera vegada els usatges, constitucions i altres drets del Principat, la seva distribució en llibres i títols va seguir l’ordre del Codi de Justinià, puix que la base fonamental del dret vigent al territori no era altra que el romà justinianeu, moderat pel canònic“.
“[...] La coexistència de la normativa legal privativa de Catalunya amb el dret comú, portà a la necessitat d’establir un ordre de prelació o preferència de les fonts de dret, en les corts de Barcelona dels anys 1409 i 1599, perquè calia deixar ben clara la preeminència del dret creat per nosaltres damunt d’aquell altre“.
Actualment podeu veure dos exemples de les edicions originals a l’exposició organitzada amb motiu de la rehabilitació de la seu del Palau dels Virreis de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, al carrer dels Comtes, núm. 2 (reproduïdes a la pàgina d’exposicions virtuals de l’Arxiu).
El 16 d’octubre de 2007 un franctirador encerta dos trets mortals sobre George W. Bush, 43è president dels Estats Units, en el decurs d’una visita a Chicago. Aquesta notícia, que alguns rebrien amb un somriure complaent, és falsa realitat al fals documental de Gabriel Range titulat Muerte de un presidente (veure el tràiler).
La pel.lícula presenta diferents (falsos) protagonistes de la jornada en què s’esdevé el magnicidi i analitza el procés posterior per esbrinar qui va cometre l’assassinat. El tema és provocador i, potser per això, una pel.lícula amb dubtosos mèrits cinematogràfics ha arribat a les cartelleres europees precedida de la llegenda de no haver trobat distribució als Estats Units.
Tanmateix, es tracta d’un exercici de política-ficció que ofereix una reflexió sobre les tensions posteriors a l’11-S i sobre les lleis especials antiterroristes. En paraules del director: “La premisa de Muerte de un Presidente tiene un carácter subversivo, pero como metáfora del 11-S necesariamente tiene que ser terrible. La historia nos ha enseñado que no hay nada que tenga un impacto más profundo sobre Estados Unidos que el asesinato de un presidente. [...] La condena a priori de esta película por parte de políticos y sabihondos que no la han visto – y que quizá no la verán nunca - refleja el clima de terror en el que vivimos hoy, y al que mi película intenta referirse”.
S’exhibeix als cinemes Renoir Floridablanca.
Canal 33 emet aquesta nit a les 22.05 hores el segon (i darrer) reportatge que l’espai Cronos ha dedicat al tristament cèlebre procés de Nuremberg (Nuremberg: els nazis sota judici). Cronos, que ja va per la seva tercera temporada, difon documentals històrics de producció internacional. En aquesta ocasió el programa, dirigit per Felip Solé i presentat per Enric Calpena, es centrarà en la figura del nazi Rudolf Hess. El primer capítol, emès el passat 28 de novembre, va estar dedicat a qui fou lloctinent de Hitler entre 1940 i 1945, ministre del Reich i responsable de la Luftwaffe, Hermann Göring.
Els documentals, que simultaniegen la recreació del judici amb imatges reals i l’opinió d’experts, analitzen tant el paper dels dos nazis en el partit com el desenvolupament del procés i la defensa escollida pels protagonistes.
Podeu veure els llibres que té la biblioteca de la UB sobre Nuremberg cercant al catàleg Procés de Nuremberg, 1945/1946 al camp Matèria. A Dret teniu alguns títols interessants, com ara Nurembergs : lectures dels processos contra criminals de guerra a la Barcelona franquista (Qg5/41), de Francesc Vilanova, ¿Vencedores o vencidos? : comentarios jurídicos y cinematográficos a la película de Stanley Kramer “El juicio de Nueremberg”(1961) (I78/2), de Francisco Muñoz Conde, The Nuremberg trials in international law : with a postlude on the Eichmann case (Mau10/72), de Robert K. Woetzel o A dieci anni dal processo di Norimberga : la sua giustificazione (Qg5/38), de Fulvio Paolini.
Darrers comentaris