Mendizábal i la Universitat de Barcelona

Ens referim al famós Mendizábal, al de la desamortització, al Mendizábal que tothom té present des de l’institut. Quina és la relació entre aquest personatge i la Universitat de Barcelona? Per què la Biblioteca de Dret li dedica aquest espai?

El progressista gadità Juan Álvarez Mendizábal (1790-1853) fou primer ministre i ministre d’Hisenda durant els primers anys de la regència de Maria Cristina de Borbó (cartera que va tornar a ocupar després de la seva dimissió el 1837 i el 1843). Entre les reformes proposades per Mendizábal destacaren la supressió de gairebé tots els ordes religiosos (1835) i la venda en subhasta pública dels seus béns (1836-1837).

Com ja us vam comentar en un post dedicat a la digitalització de llibres de dret, moltes de les obres que componen el fons de la nostra reserva (des del segle XVI fins al XIX) provenen principalment de les biblioteques dels convents barcelonins, arran de la llei de Mendizábal. Aquests fons eclesiàstics van constituir la base d’una gran Biblioteca Pública que avui és el gruix de la col.lecció de reserva que trobareu a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. 

Les desamortitzacions es van basar en la venda per part de l’Estat de terres i béns no productius, gairebé sempre en mans de l’Església, amb la finalitat d’alleugerir el dèficit de la hisenda pública i aconseguir diners per fer front a les despeses de les guerres carlines, a més de garantir la fidelitat dels compradors, que s’arriscaven a perdre les terres en cas de triomf carlí. La desamortització de Mendizábal (la més ambiciosa, juntament amb la de Pascual Madoz) va ser en realitat gestionada pels seus successors en el càrrec i no va aconseguir l’objectiu desitjat de dinamitzar l’economia agrícola del país ja que finalment aquestes propietats van ser adquirides per les oligarquies locals.