You are currently browsing the monthly archive for Novembre 2007.
El capità Misson i el seu lloctinent Caraccioli, un exfrare dominic, havien establert per a la seva tripulació un curiós reglament que combinava uns insòlits principis humanitaris amb la pretensió de mantenir la llibertat donada per Déu i la Natura i l’abordatge i el pillatge. Com que no es consideraven pirates, no navegaven sota pavelló negre, sinó sota una bandera blanca amb la representació de la Llibertat i la divisa A Deo a libertate (per Déu i per la llibertat).
Misson rebutjava l’esclavitud, de la qual va dir després d’abordar un vaixell holandès a la costa guineana que “(…) esos hombres se distinguían de los europeos por su color, sus costumbres o sus ritos religiosos; eran obra del mismo ser omnipotente y estaban dotados de igual razón”. Els esclaus van ser tractats com a homes lliures, van rebre roba i aliments i van passar a formar part de la tripulació del Victoire. Lord Byron va dir de Misson que mai cap altre home més gentil no havia enfonsat vaixell o tallat cap…
Segons el segon volum de la Historia general de los robos y asesinatos de los más famosos piratas, escrita el 1728 pel capità Charles Johnson, Diego Suárez va ser el lloc escollit per aquest grup de pirates idealistes per establir a finals del segle XVII la colònia de Libertàlia, una comunitat antiestatalista i autogestionària. Diego Suárez (Antsiranana en malgaix) és un meravellós port natural al nord de l’illa de Madagascar i una de les més grans badies del món.
Misson fou escollit Conservador per tres anys, mentre que Caraccioli, l’ideòleg del grup, era el seu Secretari d’Estat i l’anglès Tew fou nomenat Almirall. Un consell integrat pels més capacitats va establir una sèrie de lleis saludables que promulgaven la igualtat entre europeus i nadius. Les lleis, que van ser impreses, abolien la propietat privada i l’esclavitud i establien que els diners, el bestiar i les terres eren béns comuns, així com el treball i la defensa. Paradoxalment, foren els mateixos habitants de l’illa els encarregats d’arruïnar el projecte, en saquejar aquesta colònia ideal sense que ens hagi arribat el motiu de l’atac.
Dels personatges principals que fundaren Libertàlia només va sobreviure Tew. Una república que es mou entre la història i la llegenda, ja que únicament es troba citada al llibre de Johnson, per a molts un pseudònim de Daniel Defoe, autor de Robinson Crusoe entre altres obres.
No hi ha res pitjor que estar al lloc equivocat a l’hora equivocada i a més assemblar-se a algú que no ha fet res de bo. És el cas de l’home que veieu a la fitxa superior: la víctima d’una violació el va identificar com l’autor del crim i va ser condemnat el 1995 a cadena perpètua. Hauria acabat els seus dies a la presó si no hagués estat per Innocence Project.
Innocence Project és un laboratori clínic afiliat a la Cardozo School of Law de la Universitat de Yeshiva, creat el 1992 amb la finalitat de disminuir el número de persones condemnades injustament, aportant proves biològiques basades en l’anàlisi de l’ADN. L’organització, que ofereix assistència jurídica, va aparèixer després que diversos estudis posessin de manifest la quantitat d’errors judicials que acumulava el sistema nord-americà. Errors que, si bé són sempre dramàtics, encara ho són més en aquells estats en què existeix la pena capital. Podeu consultar l’estudi elaborat per la Columbia Law School titulat A broken system : error rates in capital cases, 1973-1995, on trobareu xifres que qüestionen àmpliament la fiabilitat dels veredictes.
Veureu que la majoria de casos presentats al lloc web d’ Innocence Project estan relacionats amb agressions sexuals, ja que normalment la recollida de proves inclou mostres biològiques susceptibles de poder ser revisades amb els mètodes actuals. El Departament de Justícia dels Estats Units va publicar l’informe Convicted by juries, exhonerated by science : case studies in the use of DNA evidence to stablish innocence after trial, on s’analitzen casos en què la justícia va condemnar i finalment la ciència va absoldre.
Demà, 29 de novembre, tindrà lloc a la seu de l’ICAB a les 18 hores la conferència Índia : oportunitats de negoci i sistema legal, a càrrec de Jorge Navarro, president d’NQ Abogados i Jaideep Nanwani Lachma, advocat extern.
Les possibilitats de negoci d’un país que té el creixement anual més elevat del seu PIB, després de la Xina, i les condicions avantatjoses de producció al seu territori han obert una via en la protecció legal de les empreses amb negocis a l’Índia. Es tracta, per tant, d’un mercat de treball per als futurs llicenciats en dret que el Grup d’Advocats Joves de l’ICAB ha volgut difondre mitjançant aquesta xerrada.
Un altre aspecte de la globalització jurídica és la contractació d’advocats indis per part de bufets nord-americans que així abarateixen els costos considerablement. Sobre aquest tema podeu llegir la notícia ¿Buscas abogados baratos? punto.com estadounidense ofrece equipos jurídicos de bajo coste en la India, on s’explica el cas de l’empresa de serveis jurídics iDiligence. Les empreses hi arriben no només atretes pels baixos costos sinó també per l’elevada qualificació dels advocats. Com a curiositat, recordem que el mateix Mahatma Gandhi va estudiar dret i va exercir a Bombai abans de començar amb les protestes de desobediència passiva que el van convertir en un símbol de la pau.
L’1 d’octubre de 1962, James Meredith (1933) es va convertir en el primer alumne negre de la Universitat de Mississippi. Coneguem una mica la història d’aquest estudiant de dret i història que es va convertir en un símbol de la lluita dels drets civils dels afroamericans.
L’estat de Mississippi s’havia oposat al moviment integracionista dels seixanta i es va convertir en l’escenari de violents enfrontaments després de la derogació de la segregació en les escoles públiques. James Meredith va demandar la Universitat de Mississippi, que no li permetia matricular-s’hi. Ross R. Barnett, governador de l’estat, va impedir que s’executés la resolució favorable a l’estudiant amb un categòric “cap escola serà integrada a Mississippi mentre jo sigui governador” i va mantenir la seva negativa fins i tot després de ser multat per desacatament.
El 30 de setembre, Meredith va arribar al campus escortat per agents federals. Dues persones van morir i més de quatre-centes van resultar ferides durant els aldarulls que van començar al recinte universitari i que van continuar durant la nit. El president Kennedy es va veure obligat a enviar l’exèrcit per sufocar la revolta segregacionista i el jove Meredith va iniciar les seves classes el dia següent.
Un any més tard, Meredith es va graduar i el 1968 va obtenir el títol d’advocat per la Universitat de Columbia. El 1966 havia encapçalat la Marxa contra la por, de Memphis a Jackson, a favor dels drets civils i havia estat ferit per un franctirador. Reconegut activista, James Meredith és l’autor de nombrosos llibres sobre els drets civils.
En el post del darrer dilluns us varem explicar el significat del punt verd que porta la majoria dels llibres de la biblioteca. Què vol dir aquest gomet verd? Doncs que les obres que el porten s’han de buscar al catàleg informatitzat, però això no implica necessàriament que es puguin treure en préstec (una opinió força generalitzada).
Per al préstec només us heu de fixar si porta o no el punt vermell, ja que el verd només és una qüestió interna, un senyal que utilitzem per trobar fàcilment els llibres que encara no es troben via web. Així doncs, si el llibre té el punt vermell que l’identifica com exclòs de préstec només el podreu consultar a la biblioteca, independentment de si està acompanyat o no d’un gomet verd.
Ens referim al famós Mendizábal, al de la desamortització, al Mendizábal que tothom té present des de l’institut. Quina és la relació entre aquest personatge i la Universitat de Barcelona? Per què la Biblioteca de Dret li dedica aquest espai?
El progressista gadità Juan Álvarez Mendizábal (1790-1853) fou primer ministre i ministre d’Hisenda durant els primers anys de la regència de Maria Cristina de Borbó (cartera que va tornar a ocupar després de la seva dimissió el 1837 i el 1843). Entre les reformes proposades per Mendizábal destacaren la supressió de gairebé tots els ordes religiosos (1835) i la venda en subhasta pública dels seus béns (1836-1837).
Com ja us vam comentar en un post dedicat a la digitalització de llibres de dret, moltes de les obres que componen el fons de la nostra reserva (des del segle XVI fins al XIX) provenen principalment de les biblioteques dels convents barcelonins, arran de la llei de Mendizábal. Aquests fons eclesiàstics van constituir la base d’una gran Biblioteca Pública que avui és el gruix de la col.lecció de reserva que trobareu a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.
Les desamortitzacions es van basar en la venda per part de l’Estat de terres i béns no productius, gairebé sempre en mans de l’Església, amb la finalitat d’alleugerir el dèficit de la hisenda pública i aconseguir diners per fer front a les despeses de les guerres carlines, a més de garantir la fidelitat dels compradors, que s’arriscaven a perdre les terres en cas de triomf carlí. La desamortització de Mendizábal (la més ambiciosa, juntament amb la de Pascual Madoz) va ser en realitat gestionada pels seus successors en el càrrec i no va aconseguir l’objectiu desitjat de dinamitzar l’economia agrícola del país ja que finalment aquestes propietats van ser adquirides per les oligarquies locals.
Les comarques d’Osona, la Garrotxa, la Cerdanya, el Ripollès, l’Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, l’Urgell, la Segarra, el Gironès i el Bages encapçalen la llista de zones on més s’utilitza el català en els documents notarials, segons dades de la Comissió de Llengua del Consell de Col.legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), i que fan referència al període 1999-2005.
Tot i això, el percentatge global de documents redactats en català és mínim. Dels 138.534 documents notarials a Catalunya l’any 2005, un 10% va ser redactat en català, sent les comarques centrals i part de les de Ponent, les gironines i les de l’Alt Pirineu on els percentatges han estat més alts. Des del CICAC s’ha destacat que la tendència actual segueix més o menys igual, tot i que la Generalitat de Catalunya no disposa de dades més actualitzades.
Avui us parlarem de l’exposició 1977: ja som aquí! Memòria d’EFE, organitzada per la Generalitat de Catalunya amb la col.laboració de l’agència de notícies i oberta al públic fins al 2 de desembre a la Sala 1 del Palau Robert (Passeig de Gràcia, núm. 107). La mostra, no gaire crítica, recorda les primeres eleccions, el retorn de Josep Tarradellas i de l’autogovern. A l’entrada del Palau s’exposen imatges de les figures més destacades de la transició i als jardins fotografies d’altres personatges d’actualitat l’any 1977, a més d’un audiovisual. En sortir us trobareu amb una agradable sorpresa: la mostra fotogràfica de la Sala 2, prorrogada fins al 9 de desembre, que recull el treball de Gervasio Sánchez en diferents zones de conflicte bèlic com ara Sierra Leone, Afganistan o l’antiga Iugoslàvia. Si teniu uns minuts, no deixeu de veure el vídeo comentat pel mateix fotògraf, no us deixarà indiferents. Ambdues exposicions són gratuïtes. L’horari és de dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenges i festius de 10 a 14.30 hores.
Una altra mostra ben interessant és Apartheid: el mirall sud-africà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, al carrer Montealegre, núm. 5) fins al 3 de febrer. En el web de l’exposició llegim que “el fil narratiu de l’exposició es planteja com un recorregut d’anada i tornada: des dels orígens europeus del racisme modern, passant per la seva extensió planetària durant l’època colonial, per acabar retornant a les regions del món més privilegiades en l’època postcolonial”. Un recorregut que es fonamenta, principalment, en fotografies, pintures i vídeos que ens apropen al sistema d’apartheid social, polític, econòmic, cultural i territorial vigent a Sud-àfrica de la segona meitat del segle XX.
L’exposició obre al públic de dimarts a diumenge d’11 a 20 hores i els dijous d’11 a 22 hores. El preu reduït per als estudiants és de 3.30 euros. Recordeu que amb el carnet de les biblioteques de la Diputació podeu entrar gratis a les exposicions del CCCB d’11 a 14 hores.
I, ja que parlem d’exposicions, no podem deixar d’aconsellar-vos la mostra Caravana solidària a l’Àfrica occidental, organitzada per la Universitat de Barcelona, la Fundació Solidaritat UB i Barcelona Acció Solidària, al vestíbul de la Facultat fins al divendres.
Normalment us parlem de persones que destaquen per la seva contribució al dret o les ciències polítiques, ara també us proposem perfils de persones que combinen la seva professió amb altres vocacions. Aquest és el cas d’Ildefonso Falcones, autor del best-seller L’església del mar i prestigiós advocat al mateix temps. La seva recreació de la Barcelona del segle XIV ha estat un dels llibres més regalats des que va aparèixer el 2006 i va ser escrita durant un període de cinc anys, mentre com a activitat principal es dedicava a portar el bufet Falcones de Ribera Abogados.
Ja fa un temps el suplement dominical de El Mundo li va fer una entrevista on, entre d’altres temes, parla de la seva activitat professional:
“La charla con Falcones, que se confiesa “lector voraz” de historia catalana y de autores superventas como Gary Jennings o Noah Gordon, continúa en su bufete. Ubicado en un edificio antiguo de la Diagonal, ocupa unos 200 metros y en él trabajan su mujer (Carmen, abogada especializada en derecho canónico) y dos pasantes. “No me gustan los grandes despachos; soy de los que opinan que hay un mercado para el abogado personalista, en quien el cliente confía”. Entre sus clientes están el Club de Polo, el Círculo del Liceo, la clínica Teknon o la cadena de hoteles Derby. Selectos e importantes. “Labrarme un nombre me ha costado 25 años”, insiste el escritor novel antes de mostrar su colección de trofeos hípicos y varios mapas antiguos de Cataluña“.
Fa uns dies el Bloc de Lletres va publicar el post Coses de biblioteques, on es feia un petit homenatge a les fitxes de cartolina dels tradicionals catàlegs manuals. El recurs proposat, que ens permet crear via web fitxes a mida amb les dades que vulguem, ens va semblar prou divertit, però també ens va fer pensar en la necessitat d’escriure una mica sobre un dels grans desconeguts de la nostra biblioteca: el catàleg manual.
Quan parlem del catàleg manual ens estem referint als dos mobles solitaris i plens de calaixos que es troben al costat de l’expositor de novetats, abans d’arribar a l’escala i la fotocopiadora de l’entrada. Les fitxes, ordenades alfabèticament pels cognoms dels autors dels llibres, contenen la informació de les obres que van arribar a la biblioteca abans de 1986 i que encara no hem introduït al catàleg informatitzat. Una tasca que anem fent paulatinament i que indiquem posant un gomet verd al llom dels llibres que surten a l’ordinador.
No fa tants anys, als vuitanta, no eren dos sinó desenes els mobles que contenien la informació de tots els llibres de la biblioteca. Us ho imagineu?
Recordeu: si no trobeu a l’ordinador un llibre anterior a 1986, repetiu la cerca al catàleg manual. És probable que el localitzeu.
Darrers comentaris