You are currently browsing the daily archive for Octubre 8th, 2007.
En uns moments d’empobriment intel.lectual com els que estem vivint en el món de la política, on la gestió ha contaminat el món de les idees, llegir un assaig de Noam Chomsky és un alè d’aire fresc. Escoltar-lo genera una reacció de revolta per a tots aquells que valorem la democràcia, la llibertat i la justícia social.
La majoria de partits polítics de l’arc parlamentari van assegurar que prenien bona nota de la poca participació que hi va haver al referèndum sobre l’estatut i a les darreres eleccions municipals. Fins i tot els analistes polítics van arribar a dir que s’havia produït un distanciament entre la política i la ciutadania. Mentre aquest debat s’anava diluint mediàticament, abans d’acabar l’estiu vam tenir l’oportunitat d’escoltar les paraules Noam Chomsky sobre aquesta problemàtica a través de TV3, en una entrevista que li va fer Mònica Terribas.
Chomsky va ser molt clar i va afirmar que les eleccions són una farsa als Estats Units i cada cop ho són més a l’Europa occidental. Va assenyalar que a Nord-amèrica no existeixen dos partits, un prové de l’altre i en el fons només és un, el partit dels negocis, amb el que no es troba identificada la ciutadania, ja que formen governs per governar una minoria. No existeix l’anomenada democràcia operativa, és a dir, la implicació i la participació a l’esfera pública, perquè el sistema ja s’ha configurat d’una manera per evitar-ho, ha anul.lat o pervertit els canals per fer-ho. Diu a l’entrevista: “les enquestes d’opinió mostren una persistent oposició pública a la guerra, però rarament es publiquen als mitjans de comunicació. Els ciutadans no només estan apartats dels centres de decisió política, sinó que a més a més se’ls manté desinformats de l’estat real d’aquesta mateixa opinió pública”.
També ens diu que els Estats Units i la Gran Bretanya són els indrets del món on hi ha més llibertat d’expressió, però remarca que “és allà, i no en un altre lloc, on als anys vint hi naixia la indústria moderna de les relacions públiques, l’anomenada fàbrica de l’opinió o de la propaganda. De fet, aquests dos països van progressar en matèria de drets democràtics (vot de les dones, llibertat d’expressió, etc.) fins al punt que l’aspiració a la llibertat ja no es podia contenir mitjançant la violència d’Estat. Ens hem bolcat en les tecnologies de la “fàbrica del consens”. La indústria de les relacions públiques produeix el sentit propi de la paraula, el consentiment, l’acceptació, la submissió. Controla les idees, el pensament, els esperits, és un gran progrés respecte al totalitarisme: és molt més agradable veure un anunci publicitari que trobar-se una sala de tortura”.
Parla de Bolívia, on considera que s’està desenvolupant una democràcia operativa des de baix, i també de Veneçuela, on la democràcia operativa s’està fent des del govern. Sobre aquest país diu que, per exemple, considera hipòcrites les moltes crítiques fetes al tancament d’un canal de televisió, ja que és veritat que a ningú li agrada que es tanqui un mitjà comunicatiu, però també ho és que no es pot analitzar aquests cas des d’una òptica occidental.
Tot plegat és una entrevista que cal veure una i moltes vegades més per analitzar tot allò que diu, així com llegir els llibres i escrits de l’autor, ja que alguna cosa s’està fent malament. Debat, reflexió per provocar algun canvi, petit o gran, o potser preparar-nos per a la revolta o simplement esperar que les paraules se les emporti la tramuntana.
Podeu veure l’entrevista, dividida en quatre vídeos, a Youtube:
Darrers comentaris