GortinaL’illa grega de Creta ofereix al turista diferents alternatives, variades i de qualitat: les platges i l’oferta nocturna per als practicants del dolce far niente, els monestirs bizantins per als amants de l’art, els famosos palaus minoics per als qui els agrada la història antiga i l’arqueologia, etc. Menys conegut per al turista és el passat romà de Creta, passat que per força evoca el nom de Gortina, un lloc imprescindible per als estudiants i els estudiosos del dret antic.

Gortina, un antic assentament minoic que arribà a competir en grandesa amb Cnossos, es va convertir en la capital de l’illa conquerida pels romans l’any 67 a.C. i, més tard, de la província de Creta i Cirene. El magnífic jaciment arqueològic, on es conserven les restes de l’odeó, de l’àgora, de les termes, d’un amfiteatre, de diferents temples i de la basílica d’Agios Titos, ens aproxima una mica a l’esplendor de la ciutat.

A l’àgora s’ha conservat unes 600 línies de les conegudes lleis de Gortina, gravades en lloses de pedra en escriptura arcaica bustrofèdica dels primers decennis del segle V a.C. Més que d’un codi legal, hem de parlar d’una compilació de lleis gregues, la més antiga coneguda, que va ser descoberta el segle XIX. Es tracta d’un seguit de lleis disperses relatives, principalment, al dret de família i, en menor grau, a matèries econòmiques, que fan referència a qüestions com el patrimoni familiar, les classes socials, la justícia o el procediment executiu.

En la secció Jd3, a la segona planta, trobareu les obres dedicades al dret antic i als drets primitius. A la Biblioteca de Lletres podeu consultar tres estudis, d’orientació filològica, sobre les lleis de Gortina.