“Us dic això: no li desitjaria a un gos o a una serp, les criatures més baixes i desafortunades de la terra, no li desitjaria a cap d’elles el que he hagut de patir per coses de les que no sóc culpable. Estic patint perquè sóc radical i veritablement sóc radical; he patit perquè sóc italià i realment sóc italià; he patit més per la meva família i per les persones que estimo que per mi mateix, però estic tant convençut de tenir la raó que només em podeu matar una vegada, però si poguéssiu executar-me dues, i si pogués renéixer dues vegades més, viuria de nou per fer el mateix que he fet”. Aquestes són paraules de l’al.legat final de Bartolomeo Vanzetti davant un tribunal dels Estats Units abans de conèixer la sentència que el condemnaria a ell i al seu amic Nicola Sacco a la cadira elèctrica.
El passat dijous 23 d’agost es van complir 80 anys d’una execució que va esdevenir cèlebre per la seva transcendència política. El delicte que va originar la condemna: el repartidor de sous d’una fàbrica de sabates i un guarda són atracats i assassinats el 15 d’abril de 1920 a South Braintree (Massachusetts). Fins aquí un crim com molts altres que van tenir lloc el mateix any, però quan uns dies més tard s’inculpa a dos immigrats italians implicats activament en el moviment anarquista s’inicia un procés judicial que dura set anys i que mobilitza en defensa dels acusats a treballadors de tot el món.
A la pàgina elaborada per Douglas Linder, The trial of Sacco and Vanzetti, llegim que les proves mai han pogut establir la culpabilitat o la innocència dels dos homes, tot i que autors revisionistes indiquen que algunes proves de balística podrien inculpar a Sacco, mentre que Vanzetti seria innocent. Tanmateix, l’opinió generalitzada és que els dos italians van ser víctimes del clima de por al comunisme i de rebuig a la immigració pobre que arribava d’Europa. L’acusació va centrar els seus arguments en mostrar que aquells dos homes eren radicals i, atacant aquest punt, va convertir el procés en un símbol de la lluita de classes pels milers de persones que s’identificaven amb els dos anarquistes.
El cinema italià d’uns polititzats anys 70 va presentar la història de la mà del director Giuliano Montaldo a Sacco e Vanzetti (1971, veure el trailer), on es pot veure una excel.lent interpretació de Gian Maria Volontè en el paper de Vanzetti. Més recentment, Peter Miller ha dirigit el documental Sacco and Vanzetti (2007, veure el trailer), que recupera imatges i testimonis de l’època i que al mateix temps fa un paral.lelisme amb la situació política actual als Estats Units.
Article a El Periodico / http://saccoandvanzetti.org/
No comments yet
Sindicació de comentaris per a aquest article