You are currently browsing the monthly archive for Juliol 2007.
A principis de juliol vam assistir a l’enterrament al cementiri d’Arlington del Capità Amèrica, un dels més emblemàtics superherois de l’editorial Marvel. S’aturava així la publicació de les seves aventures, tancant un cicle iniciat el 1941 pels dibuixants Jack Kirby i Joe Simon. Un franctirador el va abatre al número corresponent al mes de març, quan pujava les escales del Tribunal Federal de Nova York per ser jutjat per negar-se a signar la Llei de Registre de Superherois. La llei els obligava a registrar i donar a conèixer la seva identitat secreta al govern. El Capità i altres superherois es van oposar però hi va haver d’altres, encapçalats per Iron Man, que l’hi van donar suport. Va ser l’inici de la Guerra Civil dels Superherois.
Dret a la privacitat o seguretat nacional? el debat que es planteja a l’univers Marvel té un fort paral·lelisme amb la realitat d’un país on després dels atemptats de l’11-S, la USA Patriot Act (2001, reautoritzada el 2006) ha suposat limitacions a diferents drets fonamentals i a les garanties processals que tenen a veure amb la detenció. Aquesta disposició ha estat durament qüestionada per les organitzacions de defensa dels drets civils, especialment per l’American Civil Liberties Union, que ha destacat la reducció de les llibertats democràtiques dels ciutadans en favor de l’increment del poder de l’Estat i dels seus instruments de vigilància.
El Capità Amèrica, que va lluitar contra els nazis primer i contra la Unió Soviètica i la corrupció política després, tornava d’aquesta manera a reflectir en les seves pàgines temes que afecten la societat americana: l’atemptat de l’11-S, l’anomenada guerra contra el terrorisme o la Patriot Act. I és que l’heroi de la Marvel representava els valors fundacionals dels Estats Units: democràcia, llibertat i drets civils; la mort simbòlica del Capità posa de manifest una realitat en la que molts americans es pregunten si la garantia d’aquests drets és encara una prioritat del seu govern.
La notícia de la mort del Capità Amèrica a El País i al New York Times.
Avui us presentem un breu recull de jocs que us ajudaran a superar el mono d’aquests mesos sense classes. No pretén, ni molt menys, ser exhaustiu: només és una mostra del que podeu trobar al mercat i a internet.
Un primer exemple és el videojoc Phoenix Wright, una aventura gràfica per a Nintendo DS amb una presentació similar a les sèries animades japoneses. El jugador ha de ficar-se en la pell del jove advocat Phoenix per tal de realitzar les tasques d’investigació que se li plantegen i així resoldre amb èxit els casos. Cada cas comença amb la visita a l’escenari d’un crim, on s’ha de recopilar informació i parlar amb diferents testimonis. A continuació Phoenix ha de plantejar el cas a la sala, presentar les proves i avaluar la veracitat dels testimonis cridats per la fiscal Francisca Von Karma davant el públic, el jurat i el jutge.
També podeu gaudir de jocs que trobareu gratis a la xarxa. És molt interessant provar la demo del joc de dret civil del projecte Juegos Jurídicos, que sorgeix de l’experiència didàctica de la Dra. María Teresa Bendito Cañizares, professora titular de Dret Civil de la UNED. Un seguit de mots encreuats, trencaclosques, jocs de lògica, etc. que us permetran posar a prova els vostres coneixements. Si us interessa més el dret internacional, a internet hi ha un bon grapat de jocs educatius relacionats amb els drets humans, com ara el joc de la campanya Jústicia per a l’Àfrica! que du a terme l’entitat Justícia i pau o el Joc de l’oca dels drets humans.
Si per passar l’estona preferiu passatemps menys didàctis (i molt llunyanament relacionats amb la ciència política), en el web http://www.jocspolitics.cat/. I posats a jugar… acabarem el post amb un joc en línia d’investigació per mitjà de pistes, Bcn Connection, creat per tres advocats i que consisteix en identificar un lloc concret de Barcelona mitjançant un seguit de pistes que es faciliten als participants.
Qualsevol iniciativa que animi l’estiu barcelonès és benvinguda en els mesos en què la majoria de la població surt de la ciutat. Per això us destaquem una sèrie de concerts que tindran lloc cada divendres de juliol, agost i setembre a benefici d’Amnistia Internacional en el marc del Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès.
Aquest projecte s’emmarca en les activitats de suport d’artistes en la defensa dels Drets Humans que a Catalunya s’està consolidant amb diverses ofertes del món del teatre, la pintura, el cinema o la música i que té com a referent les campanyes d’Art For Amnesty a nivell internacional.
Orígens i estils musicals diversos ens acompanyaran al llarg de tot aquest estiu. Sons africans de Nino Galissa, gitanos sufís de Dil Mastana, la barreja de cúmbia, bossa nova, swing, blues de La Família Rústika, el jazz de Gwen Perry, el tango de Rodrigo Flores i Gustavo Battaglia o l’amalgama alegre dels Moussakis, que tancarà el cicle el 28 de setembre, es trobaran al jardí de l’Ateneu.
Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès – C/Canuda, 6
Actuacions a les 22:00 hores – Servei de bar restaurant al jardí
Entrada benèfica per a AI: 10 €
La temporada 1932-33 la cadena radiofònica NBC va emetre una sèrie còmica en directe protagonitzada pels germans Marx. Sota el títol de Flywheel, Shyster, and Flywheel es presentaven les aventures d’un desastrós bufet d’advocats on Groucho apareixia en el paper de Flywheel, un picaplets buscaraons, i Chico en el del seu ajudant Ravelli.
El 1988 Michael Barson va recuperar els guions de Flywheel gràcies a que van ser registrats a l’oficina del copyright de la Library of Congress. És així com ara disposem d’una edició en català a Columna i una altra en castellà a Tusquets. D’aquesta darrera us transcrivim un fragment a continuació:
JUEZ: Defensor Flywheel, por favor, proceda usted al interrogatorio.
GROUCHO: Ravelli, ¿quién lo hizo y dónde estuvo usted la noche del cinco de diciembre?
CHICO: ¿Qué quiere decir con “quién lo hizo y dónde estuvo”?
GROUCHO: Tengo prisa y le estoy haciendo dos preguntas a la vez.
CHICO: Jefe, ¿le puedo hacer yo una?
GROUCHO: Dispare
CHICO: ¿Disparo? Ahí va. (Dispara un arma. Voces en la sala, golpes de maza.)
GROUCHO: Ravelli, deje de disparar al juez. No tiene usted permiso de armas.
JUEZ: Defensor Flywheel, para ser miembro de esta corte, su conducta está siendo de lo más indecorosa.
GROUCHO: ¿Indecorosa? ¿Cree que sería más decorosa si me pusiera una camisa?
JUEZ (golpea con la maza): ¡Abogado defensor! ¿Quiere usted hacer el favor de proceder al interrogatorio?
GROUCHO: Muy bien, señoría. Seguiré con las preguntas, pero ya sabe que no tiene por qué enfadarse tanto. Después de todo, esto no es un examen final. Ravelli, nombre tres presidentes de los Estados Unidos.
CHICO: ¡Ja, ja! No me tome el pelo, jefe. Sólo hay un presidente de los Estados Unidos.
FISCAL DEL DISTRITO: Señoría, el Ministerio Público protesta por esas preguntas irrelevantes. ¿Por qué el defensor Flywheel no pregunta a su defendido si injurió a esas mujeres?
GROUCHO: No sea idiota. Esa pregunta es muy fácil. El zorro Flywheel tiene su propio método de trabajo. Observe cómo atrapa a este testigo. Ravelli, diga un número del uno al diez.
CHICO: El once.
GROUCHO: Correcto. Ahora, Ravelli, responda a este tribunal. ¿Injurió usted a esa mujer?
CHICO: ¿A qué mujer?
GROUCHO: A la que llamó viejo espantapájaros desgalichado.
CHICO: No la insulté, jefe. Sólo le dije que si mejoraba un poco de aspecto parecería una vaca.
GROUCHO: Ravelli, me siento agraviado. Mi mujer también parecería una vaca.
FISCAL DEL DISTRITO: Señoría, el Ministerio Público protesta. El acusado está alterando su testimonio. Se ha desviado.
CHICO: ¿Qué quiere decir con que me he desviado? Me peleo, injurio a mujeres, pero no soy un desviado.
JUEZ (golpea con la maza): Mr. Raveli, no dirija sus comentarios al fiscal del distrito. Hable usted al jurado.
CHICO: Vale, hablaré al jurado. Hola, jurado ¿cómo están? Es fantástico eso de que el juez no les cobre nada por dormir aquí.
JUEZ (golpea con la maza): ¡Un momento!… ¡Un momento! Defensor Flywheel, prosiga con el interrogatorio.
GROUCHO: Estoy harto de ser yo quien hace las preguntas. ¿Por qué no hace algunas el fiscal del distrito?
FISCAL DEL DISTRITO: Ejem. Su señoría, el Ministerio Fiscal no tiene preguntas que hacer. El propio testimonio del acusado es, a nuestro entender, suficientemente incriminatorio como para declararle culpable de todos los cargos que se le imputan.
GROUCHO: ¡Oh, usted y sus rimbombantes palabras! Tratando tan sólo de impresionar al juez. Bien, pues tampoco él las entiende, ¿verdad, juez? Damas y caballeros del jurado: les pido que presten atención a mi discurso final. Me pueden prestar ahora una parte y el resto cuando termine el discurso. Señores, lo que Ravelli necesita es una rehabilitación.
CHICO: Eh, jefe, yo no quiero rehabilitación. Lo único que quiero es una habitación.
GROUCHO: ¿Saben una cosa, caballeros? El sueño de toda mi vida ha sido ganar un caso y miren con lo que he venido a dar. Denle una tregua. Condénenle la próxima vez que venga aquí, con otro abogado. Caballeros, permítanme contarles la vida de Ravelli. Desde que cometió su primer crimen, a los nueve años, le han arrestado treinta y cuatro veces, pero sólo le han condenado treinta y tres. Caballeros, ésta es una prueba concluyente de que es un buen chico, pero tiene malos amigos. Pero, por favor, no me malinterpreten. Su trayectoria criminal no está nada mal. En la prisión de San Quintín quedó primero en el concurso de trituradores de piedra. Cuando se graduó allí, fue a Sing Sing. Abandonó la cárcel durante la gran evasión. Quiero decir que fue una gran evasión para los de la cárcel el que se fuera.
Abans de començar a canviar els nostres hàbits amb les vacances d’estiu volíem arribar al post número 100, que és aquest que esteu llegint. A partir de demà passarem de la freqüència diària a la setmanal, un post per setmana que apareixerà cada dilluns i que tindrà un to estival. Esperem que tingueu unes bones vacances i que torneu a llegir-nos cada dia a partir de setembre. La Biblioteca romandrà oberta tot l’estiu en el nou horari de 8:30 a 20:30.
Com a cloenda un divertiment: us deixem amb Mr. Bean i la seva visita a la biblioteca, tot un manual del que no s’ha de fer amb els llibres antics.
Recentment s’han incorporat a la col.lecció OMADO dos treballs del professor Miguel Ángel Cañivano, Fuentes del derecho eclesiástico del estado i Derecho eclesiástico positivo, obres que podeu consultar en línia mitjançant el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.
El Dipòsit Digital conté publicacions derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i d’altres membres de la comunitat universitària en format digital i en accés obert. Formen part del Dipòsit les col.leccions OMADO (Objectes i Materials Docents), que inclou els documents docents elaborats pels professors de la UB, RIDOC (Recursos d’Informació per a la Docència), que recull treballs relacionats amb la docència però creats per les unitats administratives i acadèmiques de la UB, i la documentació institucional i/o administrativa de diferents òrgans de govern de la UB a la qual s’ha volgut donar difusió.
La Universitat també participa en altres dipòsits digitals, com ara RECERCAT (literatura de recerca com, per exemple, articles encara no publicats, comunicacions a congressos, informes de recerca o treballs de final de carrera), TDX (tesis doctorals a text complet) i RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).
Trobareu les dues obres del professor Cañivano dins OMADO: Dipòsit Digital de la UB > Docència > OMADO
L’article 37 de l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola comença dient que “els advocats compareixeran davant els Tribunals vestint toga i, potestativament, birret, sense distintiu de cap mena, excepte el col.legial (…)”, de la mateixa manera que l’article 187 de la Llei Orgànica del Poder Judicial explica que “en audiència pública, reunions del tribunal i actes solemnes judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris, els advocats i els procuradors han de fer servir toga i, si s’escau, placa i medalla d’acord amb el seu rang”.
La toga és part del llegat que ens va deixar l’Imperi romà i portar-la esdevé un requisit legal, amb la qual cosa, no dur-ne pot ser motiu de sanció. Els col.legis d´advocats i els jutjats mantenen sales de togues per als seus col.legiats, que és el lloc on es dirigeixen els advocats per vestir-se i que serveix de punt de trobada, ja sigui entre ells o bé amb els clients, per enllestir els darrers preparatius de cara els judicis.
Les sales esdevenen una bona alternativa als preus desorbitats de les togues fetes a mida a les sastreries especialitzades. El més habitual és que siguin d’alpaca o tergal i poden valer, amb les punyetes i la placa de magistrat, uns 500 euros aproximadament.
Si voleu aprofundir en la concepció de la toga i de la visió de la professió des del punt de vista d’un advocat, us recomanem la lectura d’El alma de la toga, escrit per Ángel Ossorio als voltants de 1920 i que trobareu a la biblioteca del Pavelló de la República.
Potser el teu llatí està rovellat o potser mai el vas estudiar però si fas dret arribarà un moment en què trobaràs expressions en la llengua de Ciceró. Pot passar, per exemple, que llegint una sentència trobis alguna expressió llatina: ”[...] Y así es, ya que debe resaltarse que la “ratio decidendi“ de la sentencia recurrida descansa en negar que las demandantes sean dueñas de los bienes objeto de tercería.” (STS núm. 456/2007, de 26 d’abril). També és possible que puguis deduir el significat d’una expressió senzilla com ratio decidendi, però si no és així pots consultar el Diccionario de frases y aforismos latinos : una compilación sencilla de términos jurídicos, de Germán Cisneros Farias, on defineix: RATIO DECIDENDI. Razón para decidir, razón suficiente, motivación principal de la sentencia.
Ara bé, si trobem un aforisme com Magis punitur, et crimen augetur si perseveraverit in delicto, serà inevitable la consulta d’una obra de referència. En aquest cas us recomanem l’obra de Rafael Domingo Principios de Derecho Global : aforismos jurídicos comentados, de la qual podeu trobar una versió resumida al web d’Aranzadi: Expresiones y Aforismos. Allà llegim:
Magis punitur, et crimen augetur si perseveraverit in delicto (AZÓN, Brocardica, rúbrica 78, fol. 161). Castíguese más, y aumente el delito, si se perseverare en él. Cfr. art. 22.8 CP que regula la reicidencia como circunstancia agravante. En esta regla radica el fundamento de imposición de penas mayores a la delincuencia organizada o al terrorismo internacional, que fomentan y estimulan la perseverancia delictual. Sobre la inadmisibilidad de la reincidencia ante la falta de datos fácticos necesarios para justificar su concurrencia, vid. STS 6 marzo 1998 (RJ 1998, 2808). Vid. reglas 753 y 851.
Darrers comentaris