Pels voltants de Nadal varem trobar a la Biblioteca el que quedava d’un llibre de dret civil, tal com apareix a la imatge. L’exemplar, mutilat pàgina a pàgina amb minuciositat quirúrgica, correspon al manual Derecho civil : derecho de obligaciones y contratos de l’editorial Tirant lo Blanch, coordinat per Ángel Manuel López, Vicente L. Montés i Encarna Roca. Com podeu veure, el darrer usuari que el va tenir entre mans va fer un conscienciós treball que recorda fins i tot les més precises disseccions de Jack l’Esbudellador. La identitat de l’assassí que va aterrar el Whitechapel londinenc l’any 1888 continua sent un misteri i va donar lloc a les més peregrines teories, que anaven des d’un perruquer fins a un reconegut pintor, passant pel Duc de Clarence, el metge de la Reina Victòria o un estudiant de medicina.
Malauradament, el perfil del nostre particular Jack (o Jacqueline) apunta més a un estudiant de dret, un individu equipat amb un cutter que va decidir que aquest llibre deixava de pertànyer a la comunitat universitària per passar a ser propietat seva. Per desgràcia, el d’aquest psicòpata documental no és un cas aïllat. Darrerament hem trobat un Memento práctico fiscal de l’any 2006 en un estat semblant a l’exemplar que il.lustra el post, una legislació social bàsica sense coberta (qui i per a què necessita ningú la coberta d’un llibre a casa seva?) i, fins i tot, revistes a les que se’ls ha arribat a arrencar articles recomanats de cinc pàgines (féu el compte: cinc pàgines multiplicades per quatre cèntims fan vint cèntims que Jack s’ha estalviat mitjançant el seu pla genial, a més de la molesta possibilitat de què els seus companys ho llegeixin també).
“Contra l’estupidesa, fins i tot els déus lluiten en và”. Johann Wolfgang von Goethe
4 comments
Comments feed for this article
Abril 13, 2007 a 17:50
Isabel
Si bé quan jo estudiava Dret hagues esbudellat més d’un llibre, especialment els de Dret Civil, el del Doctor La Cruz més concretament, per lo incomprensible que es converteix el Dret Civil en les seves mans, el meu acte destructiu hauria estat més sàdic, per alliberar-me de les tensions provocades per obligacions, arrendaments, contractes i hipoteques…l’hauria fet miques fruït de molta ira i frustració acumulada. Hagues estat poc delicada i escasa de miraments amb les fulles i m’hauria escarnissat especialment amb els contractes…
Evidenment avui dia, presenteu la prova de lo bons estudiants que són ara la colla de Dret, que de tan d’amor, s’ho emporten a casa. I els calers per les festetes els divendres i els dissabtes a les Carpes i al carrer Aribau, pels cafès del bar mentre la Dra. Roca diserta sobre el Dret Civil Català, per comprar el tabac americà que ens fumem a la gespa de la Facultat, i per pagar les trucades del mòbils localitzant companys que et passin apunts de Dret Internacional Privat, Mercantil i Processal, i per pagar les fotocòpies de les fotocòpies de les fotocòpies de les fotocòpies del apunts que van fer les repel.lents del curs del 97 que encara rutllen i ens han dit que amb això aproves…
És que hi ha gent que continua sense voler entendre la dura vida de l’estudiant de Dret!
Abril 13, 2007 a 23:52
Rosa
Recomienda Umberto Eco en “Cómo se hace una tesis” limitar el fotocopiado de libros y/o documentos cuando nuestra intención es enterarnos de su contenido, porque al fotocopiarlos tendemos a darlos por leídos, una sensación ciertamente relajante pero evidentemente falsa.
Claro que si Eco está en lo cierto, es muy probable que el/la psicópata documental que arrasa la biblioteca cuente con una matrícula de honor en Derecho Civil: viendo la fotografía adjunta, su “trabajito” apunta a una metódica disección del libro capítulo por capítulo, se diría que conforme al criterio “hasta que no me aprenda éste, no navajeo otro” (si quisiera el libro entero, hay formas de robarlo mucho más limpias -y no es por dar ideas-). Un aprendizaje lento, pero seguro, además de respetuoso con el medio ambiente.
Lo que ya resulta más dudoso es que alguien con la mente tan retorcida haya leído a Eco y -más importante aún- haya entendido lo que dice…
Juny 20, 2008 a 05:13
Ara Jack pinta i acoloreix «
[...] en sèrie més cèlebres. Doncs a les biblioteques també passa. L’abril de 2007 us vam parlar de les destrosses que algú que s’inspirava en Jack l’Esbudellador havia comés en un llibre de la …. A principis de mes vam llegir a la premsa que un individu havia estat detingut per robar, mutilar [...]
Març 6, 2009 a 05:02
Tú també, Gerónimo? «
[...] de Dret, Dret constitucional Crèiem que amb la doble visita de Jack l’Esbudellador (recordeu, la del dia del cúter i la dels retoladors), s’havien acabat les presències il.lustres a la biblioteca. Res més [...]