You are currently browsing the monthly archive for Abril, 2007.
Els dies 7 i 8 de maig tindrà lloc a l’Auditori Barcelona Activa la tercera edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) : noves perspectives, organitzat pels estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya en el marc de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). Com podeu veure al programa, enguany el Congrès es centrarà en el copyright, la protecció de dades, la seguretat a la xarxa, els problemes de responsabilitat, el vot electrònic i la nova regulació de l’Administració electrònica.
Entre els especialistes que hi participen trobem diferents professors de la facultat. Les sessions del dia 7 El dret fonamental a la protecció de dades: perspectives i Les noves fronteres del copyright estaran moderades per Esther Mitjans i Ramon Casas, respectivament. Josep Maria Reniu actuarà com a ponent el dia 8 en El vot electrònic.
Paral.lelament al Congrés es faran les Primeres Jornades IDP, dedicades aquest any a la Protecció de Dades a la Universitat. Al web de la UOC teniu tota la informació relativa a ambdues activitats i els formularis d’inscripció per al Congrés i per a les Jornades.
III Congrés Internet, Dret i Política (IDP) : noves perspectives
7 i 8 de maig de 2007
Auditori Barcelona Activa
c/ Llacuna, núm. 162-164
08018 Barcelona
Es pot accedir a part de la informació que genera Nacions Unides a través del seu web, però no oblideu que compteu amb un altre recurs a l’edifici principal de la Facultat de Dret: la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides DL/62.
L’ONU va concedir l’abril de 1963 la biblioteca a la Universitat de Barcelona. Aquest centre és independent de la Biblioteca de la Facultat i, com totes les altres biblioteques dipositàries, es regeix per les normes pròpies de l’ONU en relació a la conservació, catalogació i accés al públic dels documents.
Actualment existeixen 405 biblioteques dipositàries en 146 països. També són dipositàries la Biblioteca de la Facultat de ciències socials i jurídiques de la Universitat Carlos III de Madrid i la Biblioteca de ciències socials de la Universitat de València. Són dipositàries només de determinades col.leccions la Biblioteca del Departament de dret internacional públic i privat de la Universitat Complutense de Madrid, la Biblioteca del Departament d’adquisicions de la Biblioteca Nacional d’Espanya i la Biblioteca de l’Escola Diplomàtica, també de Madrid.
Què podeu trobar a la biblioteca?
- documents oficials, resolucions i decisions dels òrgans principals de Nacions Unides
- documents dels òrgans subsidiaris de Nacions Unides
- material relatiu al sistema de Nacions Unides de protecció internacional dels Drets humans
- publicacions periòdiques, anuaris, monografies i revistes temàtiques de l’ONU
Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides DL/62
Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
Horari: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 hores
email: mtafalla@ub.edu
Telf. 93 402 44 60
URL: http://www.ub.edu/bibonu/
Sabeu on trobar un formulari per fer un contracte d’arrendament urbà o un contracte d’opció de compra? I per redactar un recurs contenciós-administratiu? Podeu arribar a aquests models d’escrits jurídics mitjançant diferents vies.
Per una banda, teniu recursos electrònics com els que la Biblioteca de Dret ha seleccionat per a vosaltres a la seva guia temàtica. Des d’aquesta, podeu consultar diferents webs amb alguns dels formularis administratius, tributaris o de dret local que es troben a la xarxa. També són de gran utilitat les bases de dades Tirant Online (apartat Formularios), vLex (secció Contractes), Guía electrónica de consulta (Formularios), El Derecho (Formularios, dintre de cadascuna de les bases de dades d’El Derecho). A la Biblioteca també tenim formularis en CD com, per exemple, Formularis jurídics 2002, editat per la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il.lustres Col.legis d’Advocats de Catalunya, que podeu demanar al taulell de préstec (amb la signatura TAULELL B65/9).
Per altra banda, si seguiu preferint les fonts d’informació en paper, trobareu llibres de formularis a les diferents plantes de la Biblioteca i els identificareu fàcilment per l’exponent 65 en la seva signatura (O65/ són formularis de dret administratiu a la tercera planta, PB65/ són formularis de dret processal penal també a la tercera o R65/ són formularis de dret civil al quart pis).
No tot el coneixement es troba als llibres o a les bases de dades. Habilitats com parlar idiomes o conèixer les realitats d’altres estudiants només es poden desenvolupar en companyia. I si bé des de la Biblioteca veiem que la gespa del campus és un bon lloc per a l’intercanvi, també n’hi ha d’altres que us poden portar més lluny, com la Universitat d’Estiu que organitza AEGEE.
AEGEE (Association des Etats Généraux des Etudiants de l’Europe) s’autodefineix com “una associació d’estudiants que té com principal objectiu millorar el contacte entre estudiants europeus. Es va fundar a París el 1985 i està formada per més de 20.000 membres repartits en unes 270 ciutats europees universitàries. Actualment la Seu central està a Brusel.les a causa de l’estret marge de col.laboració amb institucions europees com el Parlament Europeu o el Consell d’Europa. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre, no vinculada a cap partit polític ni grup religiós”.
La Universitat d’Estiu és una manera assequible de viatjar a un país europeu per a, d’una banda, assistir a un curs (idiomes, cultura, gastronomia, etc.) i, d’altra, conviure amb un grup de persones durant dues setmanes en un entorn diferent a l’habitual.
Ja està disponible la informació sobre la Summer University 2007. El termini per a presentar la documentació finalitza el proper 13 de maig. A la pàgina d’AEGEE Barcelona trobareu informació detallada en català sobre la Universitat d’Estiu i sobre altres activitats associatives que s’organitzen a Barcelona durant tot el curs.
Segons explica Suetoni a la seva Vida de los doce césares, l’emperador Tiberi va respondre a un sentenciat que demanava que accelerés el seu suplici amb un lapidari “encara no ens hem reconciliat”. S’explica una història similar del dictador ugandès Idi Amin, que quan es sentia especialment benèvol accedia al desig dels qui havia ordenat torturar i els permetia una mort ràpida a mans d’altres presos.
El general Idi Amin Dada (1925-2003) va encapçalar el cop d’estat que va deposar el president Obote l’any 1971. Des d’aleshores fins al 1979, any en què va ser enderrocat per l’oposició i l’exèrcit de Tanzània, va protagonitzar una de les dictadures més sagnants de l’Àfrica postcolonial. Es calcula que, durant el seu mandat, van ser assassinades unes 300.000 persones i que en cinc mesos es va desfer de la meitat de l’exèrcit que no li era afí. Després de fugir a Líbia, va instal.larse definitivament a l’Aràbia Saudita, on va morir el 2003.
Encara hi sou a temps de veure El último rey de Escocia en versió original al cinema Yelmo Cineplex Icaria. La pel.lícula, basada en la novel.la de Giles Folden (que fa un petit paper interpretant a un periodista britànic) i dirigida per Kevin MacDonald, ofereix un interessant retrat del dictador ugandès Idi Amin utilitzant com a excusa la peripècia d’un metge escocès que al poc d’arribar al país acaba convertint-se en el metge personal del general. Els papers principals corren a càrrec de Forest Whitaker (Òscar al millor actor per la seva interpretació del dictador), James McAvory (el Dr. Nicholas Garrigan, testimoni directe de les maniobres d’Idi Amin) i Kerry Washington (Kay, una de les dones del general).
Avui, dia de Sant Jordi, volem participar de la celebració del món de les lletres destacant la interacció entre dret i literatura, gràcies a la qual podem observar quina imatge projecten els professionals del dret i el seu entorn.
La guia temàtica de Dret inclou un apartat sobre Dret i cultura popular, on es recomana la pàgina de Dick Dunlop, professor emèrit de la Universitat d’Alberta, que ofereix informació sobre Dret i literatura. Dunlop presenta un rànquing amb els que ha considerat els 20 llibres més significatius de ficció sobre el món jurídic.
A la Biblioteca de Dret també volem oferir-vos una col.lecció de ficció sobre el món jurídic, per això a partir d’avui trobareu davant del taulell de préstec i amb la signatura B/N/ obres de ficció que tracten temes relacionats amb els estudis que s’imparteixen a la Facultat.
De moment comptem amb pocs exemplars però n’hi ha d’altres en procés d’adquisició. Tens la teva novel.la favorita sobre advocats, criminòlegs o polítics? Pots enviar-nos les teves propostes a dosel.dret@ub.edu o bé omplir el formulari de proposta de compra de llibres que sempre tens disponible a la pàgina principal del CRAI.
Feliç Sant Jordi! per treure profit de la diada consulteu un bloc sempre recomanable : el Bloc de Lletres.
L’edició digital de Le Monde recull la polèmica que s’ha generat a la xarxa sobre la possible difusió de les dades de les enquestes a peu d’urna abans del tancament dels col.legis electorals.
Periodistes amb bloc, com Jean-Marc Morandini, no entenen com si a les 18 hores les redaccions dels mitjans de comunicació disposen d’aquestes dades no es poden difondre fins el tancament dels col.legis, dues hores més tard. Morandini pensa que tothom té dret a tenir la mateixa informació, no només els privilegiats i periodistes. Per tant, no dubtarà en cap moment de publicar aquestes dades abans de les 20h.
Però no tots els periodistes veuen amb bons ulls aquest posicionament. Nicolas Vanbremeersch, autor del bloc Versac.net, fa una crida a tots els blocaires a no difondre dades abans del tancament dels col.legis electorals, ja que si es fa es pot modificar el comportament dels electors indecisos.
Per la seva banda, Gilles Bachelier, membre de la Comissió de control de la campanya, ha puntualitzat que si es viola conscientment la llei es posaran en marxa actuacions judicials. I és que la legislació francesa prohibeix aquesta pràctica, que pot ser sancionada amb una multa de 75.000 euros. Tot i així, els blocaires que han expressat la intenció de difondre aquestes dades en són conscients.
Precedents
A les eleccions presidencials de 2002, només els “Guinyols de l’info” sobre Canal+ es van atrevir a anunciar la presència de Jean-Marie Le Pen a la segona volta, un quart d’hora abans del tancament de l’hora oficial.
A Catalunya, a eleccions autonòmiques del novembre passat, el periodista Saül Gordillo va difondre a un quart de cinc de la tarda dades de les enquestes a peu d’urna, que atorgaven a Ciutadans tres diputats (tal com va passar, efectivament). Gordillo també es feia ressò, a les 19.48 de l’1 de novembre de la filtració de les dades d’una enquesta que circulaven per SMS, segons informava Vilaweb.
El passat mes de març la Biblioteca va rebre 46 nous títols donats per l’Ambaixada de Canadà, a través del Centre d’Estudis Canadencs de la Universitat de Barcelona (CECUB). Les obres ja estan catalogades i les trobareu a l’expositor de novetats a l’entrada de la Biblioteca i a la primera planta, a la secció dedicada al fons del Centre d’Estudis Canadencs (llibres amb la signatura Hc).
El Centre va ser creat l’any 1995 mitjançant un conveni de col.laboració educativa entre la Universitat i l’Associació Espanyola d’Estudis Canadencs (AEEC), presidida per la Dra. Esther Mitjans. El seu principal objectiu és obtenir la col.laboració científica i acadèmica entre ambdues institucions en matèria de recerca i docència que tingui com a punt de referència el Canadà. A més de la Universitat de Barcelona, també en són seus les universitats d’Extremadura i de La Laguna.
Un exemple de les activitats auspiciades pel Centre és la jornada Protecció de dades personals i investigació biomèdica : el desafiament de l’equilibri. Experiències en Estats plurinacionals i federals : Canadà, Espanya i Suïssa, que tindrà lloc el proper 25 d’abril a l’Auditori de l’Institut d’Educació Contínua de la UPF. La iniciativa està organitzada per l’Agència Catalana de Protecció de Dades i compta amb la col.laboració de l’Observatori de Bioètica i Dret, l’Institut d’Investigació de Malalties Rares de l’Institut de Salut Carlos III i la Fundació d’Estudis Canadencs.
Si voleu més informació sobre beques d’estudi, conferències i altres activitats organitzades pel Centre, podeu adreçar-vos a:
Centre d’Estudis Canadencs de la UB
Edifici Tomás y Valiente, 2a planta
Persona de contacte: Gabriela Galván Chávez
Correu electrònic: canadiana@ub.edu
Horari: dilluns i dijous, de 9.30 a 14 hores; i dimarts i dimecres, de 16 a 20 hores.
Telèfon: 93 4037251
Una bona opció per a tenir els vostres llibres en préstec sempre al dia és utilitzar el servei de renovacions de préstec via web. Per a fer-ho només cal que hi accediu des de la pàgina principal de la Biblioteca, fent clic a l’apartat Renovacions de préstec. Un cop allà trobareu el següent formulari, on us heu d’identificar amb el codi de barres del carnet UB i el DNI:
Conèixer aquest recurs us permetrà tenir els llibres en préstec tant de temps com us sigui necessari ja que les renovacions són il.limitades sempre i quan les féu dintre del termini i no hi hagi un altre usuari que faci una reserva.
El Digest (Digesta o Pandectae) és la compilació de la jurisprudència romana clàssica, publicada el 533 per ordre de l’emperador bizantí Justinià (527-565). Fou encomanada a una comissió presidida per Tribonià, que va estudiar i ordenar durant tres anys més de 1600 llibres que recollien la jurisprudència romana des de finals de la República. Justinià va donar força de llei al Digest per a tot l’Imperi i va passar a formar part del Corpus Iuris Civilis, compilació que ha permès que el sistema jurídic romà hagi arribat als nostres dies. Malgrat algunes redundàncies i contradiccions que els investigadors han pogut detectar en el treball de la comissió, està considerat el monument jurídic més gran de tots els temps, així com la base de la legislació moderna, especialment en l’ordre civil. Aproximadament dos terços dels textos recollits al Digest provenen de les obres d’Ulpià, Paulo, Papinià i Gai.
Justinià va dividir els 50 llibres del Digest en set parts, malgrat que no totes les edicions respecten aquesta estructura. Cada llibre es composa de títols i fragments (i paràgrafs si és el cas), cadascun d’ells amb la inscriptio que indica el nom del jurisconsult, el número del llibre i el títol de l’obra original. Per exemple, quan un autor cita D. 3, 2, 9 està parlant del fragment 9 del títol II del llibre III del Digest
“Los maridos no están obligados a guardar luto por sus mujeres. (1) No hay deber de guardar luto entre los que contrajeron esponsales. (Paul. 5 ed.)”
que correspon al llibre 5 ad edictum de Paulo.
Podeu demanar el Digest en el taulell de préstec per a la consulta a la biblioteca. A més, dins de l’apartat Kc10, a la segona planta, disposeu de diferents edicions de la compilació, inclosa l’original llatina.
Darrers comentaris