http://www.educar.org/comun/derechoshumanos/cilindroCiro.jpgNo és cap secret que, de tant en tant, ens agrada escriure una mica d’arqueologia. Els posts dedicats a Les lleis de Gortina, Els bronzes d’Osuna i la Lex Salpensana o El Codi d’Hammurabi (el nostre preferit per la quantitat de comentaris que ha generat) són una prova fefaent d’això. Quan vam llegir aquest cap de setmana que Iran trencava relacions amb el British Museum a causa del cilindre de Cir vam tenir clar que era un tema fet a mida per al bloc.

Pel que sembla, la institució havia declarat que el préstec del cilindre, conservat al British Museum, a Teheran es faria a la segona quinzena de juliol però les autoritats iranianes han considerat inacceptable la nova pròrroga proposada i pensen negar l’entrada al país als arqueòlegs britànics i presentar una queixa a la UNESCO. El museu afegeix un nou membre a la seva llista d’enemics, encapçalada per Grècia i Egipte, països que fa anys que reclamen, entre d’altres peces, els marbres de l’Acròpoli d’Atenes i la Pedra de Rosetta, respectivament. Fins i tot el govern d’Edimburg li reclama un famós joc medieval d’escacs fet de vori de morsa i balena.

La peça cilíndrica d’argila, descoberta al temple babilònic de Marduk el 1879 per Hormuz Rassam, es considera la declaració de drets humans més antiga del món. El cilindre, un codi de temàtica legal escrit amb caràcters cuneïformes, presenta una proclamació del rei persa Cir II (559-529 a.C.) escrita després de la conquesta de Babilònia el 539 a.C. La redacció, encomanada als sacerdots babilonis, legitimava la victòria del rei i esmentava mesures polítiques amb les quals Cir II pretenia guanyar-se el favor dels nous súbdits. El cilindre de Cir explica com el rei va garantir la pau, com va restablir el culte, com va permetre tornar a casa als pobles deportats en Babilònia i com es van reconstruir les muralles de la ciutat conquerida.

A la segona planta hi trobareu diferents treballs sobre el dret a Babilònia, com ara Neubabylonisches Pfandrecht (Jf23/236), d’Hernert Petschow; The Babylonian laws (Jd3/85), traduïdes i comentades per G.R. Driver i John C. Miles; El divorcio en el derecho del antiguo oriente : Asiria, Babilonia, Israel (LAh36/43), de Jesús Peláez del Rosal; Droit matrimonial assyro-babylonien (Jf3/34), d’A. van Praag; Études sur le droit babylonien : les lois assyriennes et les lois hitites (Jf3/31), d’Edouard Cuq; o Recueil de lois assyriennes (Jd3/29), de Pierre Cruveilhier.

http://portal.uax.es/typo3temp/pics/law350x263.jpgPenses que saps anglès, sí, però digues, com traduiries arrendament urbà o mesures cautelars? Ni idea? Fins a l’11 de febrer està obert el període de matriculació per al Curs d’anglès jurídic a l’Oficina de Relacions Externes, que s’impartirà a la Facultat de Dret amb la subvenció de la Cambra de Comerç de Barcelona i amb la col.laboració de professorat especialitzat de l’Escola d’Idiomes Moderns.

El curs, de 30 hores i reconegut amb 3 crèdits de lliure elecció, està adreçat als alumnes que cursin l’ensenyament de Dret, preferentment de segon cicle, amb coneixements previs d’anglès. Caldrà realitzar una prova de nivell prèvia gratuïta. El preu del curs, que començarà el 15 de març i es perllongarà fins al 12 de maig (dilluns i dimecres, de 14 a 16 hores), és de 45 euros.

L’esforç que faràs pot tenir premi: l’estudiant que obtingui la millor qualificació al final del curs podrà fer pràctiques jurídiques en el despatx Uría Menéndez, a Londres, amb les despeses de viatge i allotjament pagades.

Trobareu més informació i el programa en el següent enllaç.

El Saló de Graus de la Facultat de Dret de la UB serà l’escenari on tindrà lloc la jornada sobre Ley de economía sostenible y seguridad jurídica, organitzada pel CIDDRIM (Centro para la Investigación y Desarrollo del Derecho Registral Inmobiliario y Mercantil) amb la col.laboració de Registradores de España i l’AEDEC (Asociación Española del Derecho de la Construcción). L’acte, que tindrà lloc dilluns 8 de febrer a partir de les 18 hores, comptarà amb la presència de la Directora General de los Registros y del Notariado María Ángeles Alcalá Díaz (que parlarà de la Reforma societaria en el anteproyecto de ley de economía sostenible); del Director General de Política Económica Juan Enrique Gradolph Cadierno (que ho farà dels Aspectos macroeconómicos del anteproyecto de ley de economía sostenible); i de la Directora de Coordinación de los Registros Mercantiles del Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España María Ángeles Echave-Sustaeta y de la Torre (Simplificación de la constitución de las sociedades : algunas consideraciones sobre el artículo 41).

Cal confirmar l’assistència a l’acte. La quota de la jornada per als estudiants és de 7 euros. Trobareu la butlleta d’inscripció en el díptic de l’acte.

La productora Paral·lel 40 porta a les pantalles de més de 40 ciutats una proposta de cinema documental cada mes sota el marc d’El documental del mes. En el cas de febrer es tracta d’un llargmetratge dirigit per l’argentí Nicolás Entel. Pecados de mi padre és el repàs de la infantesa de Sebastián Marroquín, fill del famós narcotraficant colombià Pablo Escobar. D’una banda els arxius familiars mostren la infantesa d’un nen que va viure el luxe i la persecució d’igual manera i, de l’altra, assistim a la trobada de Sebastián amb els fills de dues de les víctimes més prominents d’Escobar: un ministre de justícia i un polític a punt de ser elegit president de Colòmbia. El propi protagonista ho explica a l’article Hijo de narco colombiano cuenta su vida, publicat a CCNExpansión, del qual us oferim un extracte:

“Con dolor he aprendido a separar al padre del Pablo Escobar que recuerda la mayoría. Jamás podría renunciar al amor que como hijo le profeso, pues además lo recuerdo siendo un padre que me cantaba las canciones de Topo Gigio y me inventaba cuentos para dormirme, me enseñó a jugar al futbol, a montar en bicicleta, en moto y hasta en elefante. Me enseñó a ser un hombre de palabra, decía que la palabra era un contrato. Lo acompañaba a los barrios marginales a donar decenas de canchas de futbol y polideportivos, vi cómo crecía su proyecto de construir 5,000 viviendas equipadas para regalarle a estas familias que vivían en el basurero municipal de Medellín y restaurar así la dignidad de las clases que nos negamos a reconocer aún hoy en la sociedad. Fue además un gran maestro de lo que no debemos hacer y es así como lo recuerdo a diario frente al espejo, debatiéndome en un duelo permanente de sentimientos explosivos y contradictorios que estoy obligado a enfrentar, buscando encontrar un equilibrio y una paz que respete la dignidad de todos sin excepción.

No es fácil, aprendí que el odio mantiene a muchos atados al pasado, y perpetúa infinitamente el dolor generado por el victimario hasta enfermarnos de violencia.

Por ello busqué una reconciliación y un perdón público ante los hijos de las víctimas más prominentes de mi padre, Rodrigo Lara Bonilla y Luis Carlos Galán. Un ministro de Justicia que se atrevió a denunciar públicamente la infiltración del narcotráfico en la vida política de Colombia, y un líder reformista seguro ganador de las elecciones presidenciales de 1990″.

Aquesta tarda Pecados de mi padre es projecta a diferents sales de Barcelona: a les 19:30 a la Filmoteca de Catalunya (2,70 euros) , a les 20:30 als Cinemes Meliès (6 euros) i a les 22:00 als Cinemes Alexandra (6,50 euros) i . Per altres sessions durant el mes de febrer, consulteu la programació.

http://valentin-corpus.blogspot.es/img/Figueras.jpegL’augment de l’abstencionisme i els índexs de popularitat dels nostres polítics, cada cop més baixos segons les enquestes, ens confirmen que la política no viu un dels seus millors moments. Diumenge passat el notari, columnista i tertulià Juan José López Burniol va arribar més lluny i fins i tot va qualificar d’exemple, en un article de premsa, la dimissió d’Estanislau Figueras, primer president del Poder Executiu de la Primera República. Alguna cosa falla, doncs, a la nostra classe política si l’exemple a seguir és el polític que dimiteix. “Senyors, ja no aguanto més. Els seré franc: estic fins als collons de tots nosaltres!”, sembla que va dir en català un bon dia en el Consell de Ministres, segons l’autor de l’article. I va agafar el tren i va marxar a París.

L’advocat barceloní Estanislau Figueras i de Moragas (1819-1882) fou membre del partit progressista i, posteriorment, del partit democràtic. El 12 de febrer de 1873 va ser nomenat president de la Primera República i pocs dies després hagué enfrontar-se a la crisi provocada pels radicals i a la proclamació de l’estat català a Barcelona el 8 de març. Després de la Restauració imposada pel cop d’estat del general Manuel Pavía abandonà la política activa, malgrat l’intent de creació el 1880 d’un Partit Republicà Federal Orgànic, contrari al federalisme pactista de Francesc Pi i Margall, amb el qual va compartir l’ideal de la república federal.

A la Biblioteca de Dret trobareu diferents treballs sobre la Primera República, com ara Historia político-parlamentaria de la República de 1873 (NBc5(ESP)/15), de Juan Ferrando Badía; La I República : el trasfondo de una revolución fallida (NBc5(ESP)/62), de Juan Antonio Lacomba; La Primera República : reformismo y revolución social (NBc5(ESP)/46), de José Luis Catalinas i Javier Echenagusia; La República Federal en España : Pi y Margall y el movimiento republicano federal, 1868-74 (NBc5(ESP)/67), de C.A.M. Hennessy; i La Revolución de 1868 y la I República (NBc5(ESP)/22), de María Victoria López-Cordón.

Demà dimecres, a les 19 hores, tindrà lloc la conferència Política i passions: les apostes de la democràcia, a càrrec de Chantal Mouffe i auspiciada pel CIDOB i l’Obra Social de Caixa Catalunya.

Segons llegim al programa Mouffe dissertarà sobre “els temes principals del model agonístic de democràcia que ha elaborat com a alternativa als models agregatius i deliberatius. Explicarà per què considera que el pensament liberal és necessàriament cec a allò, en virtut del seu racionalisme, i incapaç de concebre la naturalesa de la democràcia de manera adequada. Així mateix, examinarà les conseqüències negatives d’aquesta perspectiva per a la política democràtica.

Chantal Mouffe és especialista en teoria política i la seva obra s’inscriu en el corrent dels filòsofs postestructuralistes i politòlegs contemporanis de més renom. Titulada a la Université Catholique de Louvain i la University of Essex, actualment imparteix Teoria política a la University of Westminster (Regne Unit). És coautora, amb Ernesto Laclau, d’Hegemonía y estrategia socialista: hacia una radicalización de la democracia (1985) i autora d’El retorno de lo político (1993), La paradoja democrática (2000) i En torno a lo político (2007), entre d’altres”.

Activitat gratuïta. Places limitades. Informació i reserves al 902 400 973 o bé al formulari d’inscripció.
Auditori de La Pedrera de Caixa Catalunya. Passeig de Gràcia, 92.

Un dels murals de l’exposició 50 anys de la Facultat de Dret a Pedralbes, coordinada per les professores Mar Aguilera i Cristina Roy i el company de consergeria Miquel Fernández, ens parlava del juicio bufo: “El juicio bufo fou una representació anual dels estudiants de Dret on s’imitava en to sarcàstic a personatges de la vida pública i acadèmica, tot i que no es criticava directament al règim franquista. Aquestes representacions finalitzaren el gener de 1961”.

El professor Josep Maria Font i Rius ens explica en la pàgina 69 del capítol La “transició” de la facultat de Dret, de la Gran Via a Pedralbes del llibre El derecho en la facultad : cuarenta años de la nueva Facultad de Derecho de Barcelona (B80/100), el qual ja va sortir a Bloc de Dret el novembre de 2008, una mica més en què consistien:

“Però no podríem passar per alt aquella sonada celebració goliardesca anual del “Juicio bufo” en la festa patronal de la Facultat. Era un costum heretat de l’anterior edifici però que ací, el recinte cobert del hall oferia millors condicions que el pati de Dret, obert i sovint inclement, de la Gran Via. Cal dir que hi havia enginy i gràcia en el seu to humorístic i burlesc, bé que de bona llei. Però amb el temps les coses s’espatllaren i la broma de mal gust s’anà infiltrant cada cop més en aquelles representacions; de manera que poc a poc anà decaient la seva celebració fins arribar a desaparèixer, i ara ja no queda ningú o poca gent que se’n recordi”.

Us recordem que aquest és el darrer cap de setmana que obre la Biblioteca de Dret i que ja no tornarà a fer-ho fins al mes de juny. Així que ja us podeu anar acomiadant, almenys durant una temporada, dels dissabtes i els diumenges rodejats d’apunts a la biblioteca. I també dels nostres companys de cap de setmana, Carlos i Anna, als quals haureu vist treballant al centre durant tot aquest mes.

Els seguidors més fidels del bloc saben de la nostra tendència a parlar del vessant creatiu i artístic de professors (ho vam fer en els posts El professor que pintava toreros i El professor que escrivia novel.les) i d’alumnes (L’estudiant poeta), en definitiva, de les persones que integren la comunitat universitària. Avui, en representació del personal d’administració i serveis, li toca el torn precisament a l’Anna. En el web d’Anna Viñas podeu veure les pintures i els dibuixos d’aquesta prometedora il.lustradora. A més, n’és la creadora del simpàtic Jutget, el personatge que apareix al nostre logo en l’espai que la Biblioteca de Dret té a Facebook i que fa d’avatar del Bloc de Dret cada cop que deixem un comentari a la blogosfera.

És fàcil imaginar que en la situació actual de crisi global una pel·lícula titulada Capitalisme: una història d’amor no pot ser més que una crítica als abusos perpetrats des del cor del propi sistema financer. Si el director és Michael Moore ja no en tenim dubtes. Però Moore no parla només d’economia, també analitza quin tipus de democràcia és la que permet que s’afavoreixi a l’elit econòmica deixant als ciutadans sense mitjans de control sobre el sistema econòmic.

Demagog, visionari, lluitador, oportunista? Veieu el tràiler de la pel·lícula i decidiu vosaltres mateixos. Nosaltres us deixem amb una entrevista emesa a la CNN on Moore toreja a base d’enginy les hostilitats de l’entrevistador.

Aquells que feu recerca sabeu que un cop redactats els resultats d’una investigació comença l’etapa de posicionar aquell article al competitiu món de les publicacions científiques. Una tasca no tan fàcil si pensem en l’enorme quantitat de publicacions existents. Quina revista farà més visible el meu article?, com haig de signar perquè el meu nom sigui indexat correctament a les bases de dades?, quin és el meu índex h? són algunes de les preguntes que podreu contestar mitjançant la pàgina de Suport a la recerca del CRAI.

CRAI
CRAI

Categories

Blocs del CRAI

 

febrer 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728

Arxiu de posts

Fotos a Flickr

Los lunes al sol

Fotocopiadora-impressora

More Photos

Llicència

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons

Guia temàtica de Dret a del.icio.us

Segueix-nos a Twitter