L’Instituto Internacional de Sociología Jurídica (IISJ) va ser fundat el 1988. Es tracta d’una institució molt activa que organitza diferents cursos i reunions científiques, a més del màster de Sociologia jurídica, màster oficial de la Universitat del País Basc. L’institut també porta a terme una important tasca de difusió del coneixement amb la publicació de dues col.leccions: Oñati international series in law and society (Hart) i Colección Oñati: derecho y sociedad (Dykinson). Trobareu molts dels títols editats per la institució a la nostra biblioteca.

http://lh3.ggpht.com/_B3DsxcttDHI/ShVk-WqMjPI/AAAAAAAABsk/bdFXWXPOy1s/IMGP0066.JPGLa seu de l’institut és un edifici renaixentista de 1543, donació de la Diputació de Guipúscoa, que es troba al cor del centre històric d’Oñati i que va ser des de la seva fundació fins al 1901, la universitat d’estudis jurídics. Avui acull les aules i diferents aules de reunions, la biblioteca i oficines administratives. La seva biblioteca socio-jurídica és una de les més importants d’Europa.

Paga la pena parlar una mica d’aquest edifici, la Universitat Sancti Spiritus, concebuda pel bisbe Rodrigo Sánchez de Mercado per formar lletrats d’Oñati i de tot el País Basc. De fet, va ser durant segles la única universitat del País Basc. Oñati, vil.la guipuscoana d’origen medieval d’uns onze mil habitants, va ser definida per la seva bellesa i monumentalitat com “la Toledo basca” pel pintor Ignacio Zuloaga. Hi ha nombrosos exemples d’arquitectura gòtica, renaixentista i barroca i, per sobre de tots ells, destaca la Universitat Sancti Spiritus.

http://farm4.static.flickr.com/3042/2849977497_a57e510183.jpgA la façana principal de la universitat trobem elements inspirats en el convent de las Dueñas de Salamanca i en el col.legi de la Santa Cruz de Valladolid i un assortit de màrtirs, virtuts, guerrers, sants i gàrgoles de tradició gòtica harmònicament combinats amb la representació d’Hèrcules portant a terme els seus famosos treballs. També mereixen especial atenció el claustre, de doble arc, la decoració mudèjar dels sostres i el retaule plateresc de la capella. En definitiva, un edifici que provoca sana enveja, fins i tot a nosaltres, que ens trobem a una seu privilegiada.

Si us interessa el tema, us recomanem l’obra de Montserrat Fornells Angelats La Universidad de Oñati y el Renacimiento, publicada per la Diputació de Guipúscoa el 1995 i que trobareu a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

Cartells com el de la imatge són força habituals als patis, a les places, etc., llocs on juguen els nens a futbol i no haurien de fer-ho. Sobta una mica més trobar-los a la universitat. A la Facultat de Dret de la UB, per exemple, hi ha uns quants. Concretament a l’espai que es troba sota el bar, entre els dos cossos de l’edifici Tomás y Valiente hi ha un parell de rètols que recorden als membres de la comunitat universitària que la pràctica del futbol no està permesa dins les instal.lacions del campus. I és que, quan arriba la calor, s’han d’obrir les finestres de les aules i el soroll dels partits impedeix el normal desenvolupament de les classes. Potser d’aquí a poc veurem cartells per als joves skaters que, de vegades, utilitzen aquesta zona per practicar les seves piruetes.

De tota manera, el problema no és nou. Sabeu per què fa uns quants anys es van haver de plantar formant rengles paral.lels els arbres que queden al costat de l’entrada de la biblioteca? Efectivament, aquesta extensió de gespa era utilitzada llavors pels estudiants com a camp de futbol.

“¿Está usted de acuerdo que en las elecciones generales de noviembre de 2009 se instale una cuarta urna para decidir sobre la convocatoria a una Asamblea Nacional Constituyente que apruebe una nueva Constitución política?”

La proposta de sotmetre a referèndum aquesta pregunta va provocar el cop d’estat que destituí el passat 28 de juny el president legítim d’Hondures, Manuel Zelaya. La Casa Amèrica Catalunya us proposa una taula rodona per considerar quines conseqüències ha tingut i pot tenir aquesta nova manera de minar l’ordre social.

Hi participaran Dirk Kruijt, professor de la Universitat d’Utrecht  i durant molts anys diplomàtic i assessor per al desenvolupament a Centreamèrica, i Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l’Institut Català Internacional per a la Pau i expert en desenvolupament, seguretat humana i investigació per a la pau i resolució de conflictes.

Serà demà, dimecres 11 de novembre, a les 19:30 a la seu de Casa Amèrica Catalunya (Còrsega, 299, entresòl).

L’ús del catàleg de la Biblioteca no es limita a l’acció clàssica de localitzar documents. Ara, en visualitzar els registres bibliogràfics al catàleg us trobareu amb nous botons que us permeten realitzar accions addicionals en línia:

exemple botons-catàleg

Google Previews: Es fa una cerca a Google Books i si troba el document mostra un botó que permet previsualitzar el document.

Botó Compartir: Permet accedir a més de 150 serveis per marcar, enviar, guardar o compartir un registre de catàleg.

Aquestes novetats se sumen a les millores incorporades al catàleg que ja us vam anunciar fa un temps sobre la reserva de llibres des de casa, l’exportació de registres gestor bibliogràfic Refworks, i la visualització de resums i/o sumaris d’alguns llibres.

Exemple:

Exemple complet

Podeu llegir la notícia del CRAI sobre les noves funcionalitats al Catàleg de les Biblioteques de la UB.

Font: Bloc de Lletres, Enriquint el catàleg amb noves opcions.


Ja sabeu que ens agrada el perfil més cinematogràfic del món jurídic, de la criminologia i de la política, per això avui us proposem per al cap de setmana el darrer llargmetratge de l’argentí Juan José Campanella. Parlem d’El secreto de sus ojos, una combinació de thriller i drama romàntic.

El protagonista, interpretat per Ricardo Darín, ha treballat durant molts anys en un jutjat penal on es va portar el cas del brutal assassinat d’una noia. Ara que s’ha jubilat decideix convertir en novel·la aquell succés però inevitablement la voluntat de narrar els fets remourà un passat complicat per la convulsa situació política de l’Argentina dels anys 70.  No us garantim nous coneixements jurídics, criminològics o polítics però si 126 minuts d’excel·lent cinema i uns fantàstics plànols de taules amb piles i piles d’expedients, tal com requereix l’ambientació d’un jutjat clàssic. Podeu veure El secreto de sus ojos a diferents cinemes de Barcelona.

Demà, 6 de novembre, tindrà lloc al Saló de graus de la Facultat de Dret, a les 12 hores, l’acte de presentació dels llibres homenatge als professors José Luis Vázquez Sotelo i Manuel Serra Domínguez, antics catedràtics del Departament de Dret processal.

L’editorial barcelonina Atelier ha editat ambdues obres, les quals porten per títol Rigor doctrinal y práctica forense (liber amicorum de Vázquez Sotelo) i Realismo jurídico y experiencia procesal (en el cas del llibre homenatge a Serra Domínguez, el qual està considerat com el fundador de l’escola catalana – o barcelonina – de Dret processal).

L’àrea de Dret processal de la UB organitza l’acte.

http://www.buscalibros.cl/img_prod_gra/129_76632.jpgFa un temps un usuari es va adreçar al taulell d’informació buscant un llibre que parlés sobre l’acció publiciana. Li vam indicar que a la quarta planta, dins l’apartat Propietat en Dret civil, hi havia una monografia sobre el tema, La acción publiciana, treball de José María Cuesta Sáenz editat per Montecorvo el 1984 (Re15/30). També vam esbrinar que en el Codi Civil de Catalunya l’acció publiciana està regulada en l’article 522-7.2 i que els comentaris sobre la publiciana de la professora María Elena Lauroba en el llibre Derechos reales : comentarios al libro V del Código civil de Cataluña (Rl/C(ESP.1)/18), editat per l’editorial Bosch el 2008, també podien ser útils. Igualment d’interès són Histoire de la propriété prétorienne et de l’action publicienne (Kg/2), de Charles Appleton i La possession, la revendication, la publicienne et les servitudes en droit romain : avec les rapports entre la législation romaine et le droit romain (Kg/52), de J.P. Molitor. Però ens vam quedar amb un dubte. Què era l’acció publiciana? L’Enciclopedia jurídica española (B60/9) la defineix de la següent forma:

“es la acción que corresponde al poseedor de buena fe de una cosa cuya prescripción ha empezado contra cualquiera que no teniendo título ó teniéndolo inferior, la retenga en su poder sin ser su verdadero dueño. Ejercítase generalmente á la vez que la reivindicatoria y con caràcter subsidiario, es decir, para el supuesto de que ésta no prospere”

Continua explicant que rep el seu nom del pretor Publicius, que la va introduir en el dret romà en prendre com a fonament la ficció jurídica de tractar el posseïdor que únicament havia donat principi a la usucapió com si l’hagués complit realment. L’article, de gairebé una pàgina d’extensió, parla de les coses que poden ser objecte de l’acció publiciana i dels posseïdors contra els que es pot donar i dels seus efectes, els quals són anàlegs als de l’acció reivindicatòria.

Recordeu que, a més dels Diccionaris jurídics en línia en català i castellà dels quals us vam parlar fa uns mesos, a la primera planta disposeu d’un seguit de diccionaris i enciclopèdies jurídiques que us poden ser molt útils. L’Enciclopedia jurídica española i la Nueva enciclopedia jurídica (B60/9), ambdues de l’editorial Seix, són dos bons exemples clàssics de consulta imprescindible. També trobareu diccionaris especialitzats en dret administratiu, de dret civil, de dret penal, etc. a les respectives plantes de la biblioteca.

Demà, 3 de novembre, a les 19 hores, es celebrarà a l’Aula Seminari 2 de la Facultat de Dret la conferència i la presentació del llibre La concòrdia civil algeriana : a través de la premsa espanyola: El País i La Vanguardia, acte en el qual hi intervindran Jaume Saura, professor de Dret internacional públic de la UB; Ismed Terki Hassanie, professor d’Història de la Universitat d’Orà; i Farida Boukraa, autora del llibre.

Es lliurarà un exemplar de l’obra a tots els assistents.

Ahir El Periódico de Catalunya va publicar un nou article del catedràtic de Dret penal de la UB Joan J. Queralt sobre el cas Palau de la Música, titulat De Millet al “Pretòria”, en el qual analitza els dos darrers escàndols de corrupció a Catalunya

El podeu llegir a la pàgina 8 de l’edició d’ahir o en línia en el següent enllaç.

http://www.elpais.com/recorte/20081101elpepuint_19/LCO340/Ies/Hitler_tribunal.jpgEl 8 de maig de 1931 Hans Litten va fer pujar a l’estrada un testimoni especial, el líder del Partit Nacionalsocialista (NSDAP). El futur Führer Adolf Hitler (foto) va haver de respondre les preguntes de l’advocat sobre l’atac perpetrat pels pistolers d’Sturm 33, una de les cèl.lules de les SA, contra el Palau Edèn de Berlín, on van resultar ferits una vintena d’obrers. Litten, habitual defensor dels comunistes i autèntic malson dels nazis en diversos processos, va provar la relació entre els màxims representants del Partit i els jerarques de les SA (integrades posteriorment en les SS). El jove lletrat va acorralar un Hitler inusualment nerviós i contradictori i el va obligar a declarar-se fidel a la República de Weimar i al seu govern. Podeu llegir diferents fragments de l’interrogatori, extrets de l’obra El hombre que humilló a Hitler, de Benjamin Carter Hett, en el següent enllaç.

Hitler no oblidaria la humiliació pública. Un mes després de ser nomenat canceller el 1933, l’advocat va ser detingut en qualitat d’enemic de la pàtria. Litten va passar per diferents presons i camps de concentració i es va suïcidar cinc anys més tard a Dachau. Tenia trenta-quatre anys.

La Vereinigung Demokratischer Juristinnen und Juristen (VdJ) concedeix cada dos anys el Premi Hans Litten.

CRAI

La Biblioteca de Dret a Facebook

Categories

 

Novembre 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« Oct    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

Fotos a Flickr

Los lunes al sol

Fotocopiadora-impressora

More Photos

Arxiu de posts

Llicència

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons

Guia temàtica de Dret a del.icio.us