http://www.um.es/tonosdigital/znum5/relecturas/carandell1.jpg“He aquí como una figura retórica empleada en un discurso por uno de los diputados de la Cámara, estuvo a punto de convertirse en un compromiso patrimonial. En la sesión del 19 de octubre de 1932, el diputado agrario señor Lamamie de Clairac afirmó que para demostrar que la agricultura es una ruina en Salamanca, yo cedo mis tierras a quién las quiera. El diputado Pérez Madrigal, maestro en las interrupciones, saltó en su escaño y exclamó: ¡Yo!

Se arruinará su señoría, le replicó Lamamie. Y Pérez Madrigal contestó: Ya estoy arruinado. Pero vea su señoría, que acaba de hacer una manifestación ante los secretarios de la Cámara y el presidente.

Y la sostengo. Cederé mis tierras, replicó el diputado agrario.

Al día siguiente Pérez Madrigal presentó ante el juzgado un requerimiento para que el diputado Lamamie cumpliera con lo ofrecido. Se celebró el juicio de conciliación pero la cosa no pasó de ahí. Los periódicos tuvieron tema para muchos días”.

Carandell, L. El show de sus señorías : antología de anécdotas parlamentarias. Barcelona : Lunwerg, 1988. p. 122

http://www.fuenterrebollo.com/personajes-segovia/trajano-general-Sura.jpgEl Grupo de Investigación Trajano i el Departament d’Història del Dret, Dret romà i Dret eclesiàstic de l’Estat organitzen, sota la direcció del Dr. Ricardo Panero, la vuitena edició del Curso-Seminario de Derecho romano, adaptat a la nova titulació de grau i amb el reconeixement de 3 ECTS.

Durant el curs, que començarà l’1 d’octubre i finalitzarà el 17 de desembre, s’estudiarà la praxis negocial romana, l’herència (de Roma al dret actual), alguns contractes romans i la família i el dret matrimonial.

Si voleu més informació sobre el curs i la matriculació, truqueu al 93 4024441 o escriviu a l’adreça de correu electrònic rosacolom@ub.edu.

http://artenara.files.wordpress.com/2008/02/reloj-sol-amarillo.jpgSi aquest estiu heu de venir a la facultat, féu primer un cop d’ull als horaris dels mesos de juliol i d’agost, no sigui que tingueu una sorpresa desagradable i us trobeu l’edifici tancat.

Biblioteca

  • De l’1/7 al 31/7: oberta de 8.30 a 19.30, de dilluns a divendres
  • De l’1/8 al 16/8: TANCADA
  • Del 17/8 al 30/8: oberta de 8.30 a 19.30, de dilluns a divendres*

* a partir del 22/8 i fins al 6/9 la biblioteca romandrà oberta de 10 a 21 hores els caps de setmana i festius

Secretaria

  • De l’1/7 al 24/7: oberta de 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 19.30, de dilluns a divendres
  • Del 27/7 al 5/8: oberta de 9.30 a 13.30, de dilluns a divendres
  • Del 6/8 al 30/8: TANCADA

Edifici principal

  • De l’1/7 al 31/8: obert de 8 a 20, de dilluns a divendres

Edifici Tomás y Valiente

  • De l’1/7 al 31/7: obert de 8 a 20, de dilluns a divendres
  • De l’1/8 al 31/8: TANCAT

Edifici Ilerdense

  • De l’1/7 al 31/7: obert de 8 a 20, de dilluns a divendres
  • De l’1/8 al 31/8: TANCAT

http://www.flickr.com/photos/26949108@N03/2521985214/Els qui algun cop hàgiu sentit a parlar de Vélez Sarsfield segurament associareu aquest nom amb un dels clubs de futbol més importants i amb més història de l’Argentina. L’estadi José Amalfitani, on juga l’equip del Club Atlético Vélez Sarsfield, es troba a Buenos Aires. Precisament Vélez Sarsfield és, també, el nom d’un dels barris de la ciutat i el d’una localitat argentina situada a uns 180 kilòmetres de Córdoba. Pocs de vosaltres, però, deveu conèixer qui va ser en realitat aquest Vélez Sarsfield del qual pren nom l’equip fundat el 1910, el barri, la població i uns quants carrers i places del país sud-americà i al qual es va dedicar un museu a Amboy de Calamuchita, el lloc on va nèixer.

L’advocat i catedràtic d’Economia política de la Universidad de Buenos Aires i dirigent del partit unitari Dalmacio Vélez Sarsfield (1800-1875), ferm opositor del règim del governador Juan Manuel de Rosas, va haver d’exiliar-se a Córdoba, primer, i a Montevideo més tard. De tornada a Buenos Aires el 1852, fou senador i ministre de finances, de l’interior i de justícia en diferents governs. L’Estat de Buenos Aires li va encarregar la redacció, juntament amb l’uruguaià Eduardo Acevedo, del Codi de comerç. Va formar part de la Convenció Constituent que va reformar la Constitució el 1860. També n’és l’autor del Tratado público eclesiástico en relación al Estado, una exhaustiva compilació de dret canònic, i del Codi civil argentí de l’any 1869, la major part del qual encara continua vigent. Vélez Sarsfield va dedicar cinc anys a la redacció del Codi civil, la seva obra més important.

Obres que trobareu a la Biblioteca de Dret:

http://www.fsap.ccoo.es/comunes/temp/recursos/15717/175204.jpgEl mes de febrer el Consejo General del Poder Judicial va convocar la 23ena edició del Premio Rafael Martínez Emperador. L’antic Premio Poder Judicial va canviar de nom en memòria del magistrat del Tribunal Suprem Martínez Emperador, assassinat a Madrid per ETA el 1997. El tema escollit per al premi d’aquest any és La Mediación como sistema de solución de conflictos en los ámbitos familiar y penal. La convocatòria té com a finalitat la promoció i el foment de la investigació sobre temes jurídics. Els treballs hauran de tenir entre 150 i 300 folis, mecanografiats a doble espai per una sola cara. Poden participar-hi tots els juristes espanyols.

El termini de presentació dels originals per correu certificat al Consejo General del Poder Judicial (c. Marqués de la Ensenada, núm. 8, 28071 Madrid) finalitzarà el 31 d’octubre i la decisió final del jurat es coneixerà abans del 31 de desembre de 2009.

Trobareu més informació a la convocatòria publicada al BOE.

El catedràtic de Dret penal de la Universitat de Barcelona Joan J. Queralt publica en l’edició d’avui d’El Periódico de Catalunya l’article La decisió d’avortar als 16, en el qual parla de la interrupció voluntària de l’embaràs, un tema que ja va tractar a L’avortament com a dret el mes de març.

Podeu llegir les reflexions del Dr. Queralt en l’edició digital o a la pàgina 8 del diari en paper.

Les pel·lícules antigues de Bollywood són una font popular de vídeos a Youtube ja que sovint les diferències culturals fan còmiques escenes habituals per al públic local (mireu si no aquest Superman). Un exemple d’èxit viral és aquest vídeo conegut com a Indian Thriller que prové de la pel·lícula Donga (1985), estrenada dos anys després de l’aparició de l’exitòs videoclip de Michael Jackson. Als anys 80 ningú sospitava que els vídeos volarien d’ordinador a ordinador en qüestió de segons. Va tenir coneixement de l’existència de l’Indian Thriller el rei del pop?

Per transformar una obra que està al domini públic (aquelles en les quals el seu autor fa 70 anys o més que és mort) no cal demanar autorització, però sí per fer-ho d’una obra que encara està subjecta a drets d’explotació econòmica (copyright). Hi ha però, una excepció: quan el que es vol és parodiar una obra aliena. Regulada a l’article 39 de la Llei de propietat intel·lectual, la paròdia lícita ha de ser sobre la mateixa obra parodiada (en anglès target parody, no entra en l’excepció la weapon parody, és a dir, emprar una obra per parodiar un polític, una situació, etc.), no pot induir a error (fer creure que és l’obra original) i no ha d’afectar l’explotació econòmica de l’obra original.

El plagi consisteix en una infracció del dret moral d’autor, ja que una persona s’atribueix l’autoria d’una cosa que no és original seva. A més, afecta al dret exclusiu de l’autor a autoritzar o no la transformació de la seva obra. Des d’aquest punt de vista és molt difícil veure l’Indian Thriller com un plagi, ja que es tracta d’una coreografia tan coneguda que ningú seria tan ximple com per voler-se atribuir l’autoria. En qualsevol cas, la versió necessitaria l’autorització del titular del dret d’autor, perquè tot i no infringir el dret moral a que es reconegui l’autoria de l’obra (plagi), sí que infringiria un dret d’explotació econòmica (el dret exclusiu a autoritzar o rebutjar transformacions) .

Si voleu conèixer els detalls legals de la paròdia us recomanem l’obra de Mario A. Sol Muntañola, que va llegir la seva tesi sobre aquesta qüestió a la nostra Facultat, sota la direcció de Ramon Casas Vallés. Podeu consultar la tesi (R/Z/60) i també l’obra publicada per Marcial Pons el 2005 titulada El régimen jurídico de la parodia (Sm5/110).

La Sociedad Española de Investigación Criminológica (SEIC) és una societat científica integrada per professors i investigadors de diferents universitats espanyoles i de centres públics en els quals s’imparteix la criminologia amb la voluntat de promoure la investigació i els estudis criminològics dins els àmbits acadèmic i institucional. El seu domicili social s’ha establert al Centro de Investigación en Criminología de la Universidad de Castilla-La Mancha.

La SEIC és l’editora de la Revista Española de Investigación Criminológica (REIC). Aquesta publicació electrònica difon treballs científics sobre criminologia, entesa com una ciència social dedicada a l’estudi del delicte, de les seves conseqüències i de les reaccions socials derivades, dels comportaments antisocials, dels transgressors, de les víctimes i del control de la delinqüència. Hi trobareu, doncs, des d’articles científics fins a nous desenvolupaments teòrics, resultats d’estudis empírics i assajos metodològics. Al seu web podeu consultar en línia des del número 1 d l’any 2003 fins al número 7 de 2009.

És obert el termini d’admissió de manuscrits per al proper número de l’any 2010. Si esteu interessats, podeu consultar les bases per a la presentació dels articles científics al següent enllaç.

http://www.theage.com.au/ffximage/2006/11/12/13e_saddam_narrowweb__300x398,0.jpgSi mai no heu tingut gaire confiança en els tribunals internacionals, la lectura del polèmic A history of political trials : from Charles I to Saddam Hussein (Jf29/108), de l’escriptor i periodista britànic John Laughland, confirmarà les vostres pitjors sospites. Malgrat que l’opinió pública considera un triomf de la llei sobre la impunitat la creació de tribunals especials per processar dictadors i genocides, Laughland, després d’analitzar diferents processos mitjançant breus capítols força documentats (des del de Carles I d’Anglaterra, el segle XVII, fins al de Saddam Hussein, passant pels de Lluís XVI, Honecker, Bokassa, Ceausescu o Milosevic), arriba a la conclusió que això és molt discutible ja que aquests judicis han estat marcats pel seu caràcter arbitrari i per la injustícia que comporta la sistemàtica violació de les lleis vigents per aconseguir la condemna de l’acusat. Al llarg de les seves 345 pàgines, podreu trobar exemples de la “justícia dels vencedors”, que pretenen legitimar d’aquesta manera el seu ascens al poder; de diverses irregularitats flagrants comeses en nom de la Humanitat; de determinades condemnes basades en una suposada “intencionalitat” més que en fets o en falsos delictes quan els reals eren impossibles de provar; o de la subordinació d’alguns tribunals als governs responsables de les detencions dels dictadors. Per l’autor, doncs, un procés d’aquestes característiques no és més que un altre mitjà per continuar la guerra que va portar el tirà a l’estrada.

Un llibre, en definitiva, dels que fan pensar.

http://www.bidmonfa.com/PEREZ%20ADRIA.htmMalgrat que amb una mica de retard, tornem amb els escacs, un tema sobre el qual ja vam escriure el post Escacs i propietat intel.lectual el mes d’octubre. I és que l’equip d’escacs de la Universitat de Barcelona va aconseguir la medalla de bronze en l’últim Campionat d’Espanya Universitari d’Escacs, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i disputat a l’Hotel La Hacienda de La Pineda, a Vila-seca (Tarragona), entre els dies 12 i 14 de maig. Dos dels cinc escaquistes de l’equip que per primer cop va fer pujar la UB al pòdium estudien a la nostra facultat.

La prova, en la qual van participar cent cinquanta escaquistes dels quals disset eren titulats internacionals, va ser dominada per la Universidad de Granada. Per la UB van competir els mestres internacionals Robert Alomà (jugador de la U.E. Montcada i estudiant d’Investigació privada) i Xavi Vila (jugador de la Unió Gracienca d’Escacs campió d’Europa sub-18 i estudiant d’Economia), els mestres catalans Adrià Pérez (jugador de l’Ateneu Colón i estudiant de Dret) i Mariano Mayans (jugador del Barceloneta E.C. i estudiant d’Administració i direcció d’empreses) i Carla Marín (jugadora del C.E. Peona i Peó i estudianta de Física). Robert Alomà també va aconseguir el bronze individual, per darrera dels mestres internacionals José Carlos Ibarra (Universidad de Granada), que es va proclamar campió, i Joaquín Antolí (UNED).

Enhorabona a tots els membres de l’equip per l’èxit obtingut.

CRAI

La Biblioteca de Dret a Facebook

Categories

 

Juliol 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« Juny    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Fotos a Flickr

Los lunes al sol

Fotocopiadora-impressora

More Photos

Arxiu de posts

Llicència

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons

RSS Saber de leyes no es saber derecho

  • S'ha produït un error; probablement l'RSS ha deixat de funcionar. Torna-ho a provar d'aquí una estona.